Característiques de l'Antic Règim i les Revolucions

L'Antic Règim

L'Antic Règim era un model social, econòmic i politicoinstitucional que es va donar sobretot als països europeus. Per a alguns historiadors, era l'última forma del feudalisme; per a altres, és el període de temps en què el sistema feudal entra definitivament en crisi (XVIII-XIX). Per tant, la durada cronològica no és massa clara; sí que ho és, en canvi, el període de la crisi a causa d'una sèrie de revolucions:

• Revolució Anglesa 1640-1688
• Revolució Americana, 1776
• Revolució Francesa, 1789

Totes aquestes revolucions atlàntiques són revolucions polítiques que volen destruir un marc polític absolutista. Aquests canvis polítics eren les conseqüències de canvis socials i econòmics que s'havien donat en aquests països, motivats pel creixement del comerç, tant interior com exterior, i una millora de l'economia que van permetre que nasqués la burgesia, que no encaixava a l'Antic Règim.

Característiques de la Societat

L'Antic Règim tenia com a eix fonamental la vertebració d'una estructura socioeconòmica fonamentada amb les relacions socials de caire vertical-estamental. La societat de l'Antic Règim era una societat agrària; el principal sector de l'economia era el sector primari. La major part de la població vivia al camp i hi havia poca activitat comercial, la qual es concentrava a les ciutats.

Societat Estamental

La societat de l'Antic Règim era una societat estamental. Els estaments es dividien en tres:

• Noblesa
• Clergat
• Tercer estat

Dos eren privilegiats (noblesa i clergat). Els privilegis eren principalment:

• Econòmics: els que més tenien no havien de pagar impostos.
• Jurídics: el sistema jurídic de l'Antic Règim es fonamentava en la desigualtat; els homes no eren iguals davant de la llei. Acostumaven a ser jutges i, davant del mateix delicte, no hi havia la mateixa pena. Hi havia arbitrarietat.
• Polítics: els principals càrrecs polítics, administratius i jurídics estaven reservats als estaments privilegiats. Això volia dir que els que no estiguessin dins dels estaments privilegiats no podien arribar a aquests càrrecs.
• Socioculturals: els estaments privilegiats eren els que ocupaven els principals càrrecs de la societat en qualsevol acte públic. La cultura estava controlada sobretot per ambients religiosos. Per tant, quan parlem de l'Antic Règim, parlem d'una societat pràcticament analfabeta.

A la societat de l'Antic Règim era possible una mobilitat social, però molt escassa. Els dos principals mètodes per canviar d'estatus social eren la compravenda de càrrecs, ja que a l'Antic Règim es podien comprar, atès que els càrrecs eren hereditaris i tenir un càrrec públic comportava l'ennobliment de la família. La segona manera era el matrimoni: si un membre de la burgesia es casava amb un noble, tota la família s'ennoblia. Un noble podia perdre aquesta condició si treballava, ja que ells no podien treballar.

L'Absolutisme

La societat es caracteritzava per l'absolutisme (Lluís XIV, "l'Estat sóc jo"). El monarca era elegit per Déu, es basava en l'administració única i l'exèrcit del rei.

Propietat de la Terra

El sistema de propietat era diferent a l'actual. A l'Antic Règim, la propietat no era igual que ara. Un camperol podia ser propietari de la terra i tenir-ne el domini útil, però la terra, al mateix temps, podia ser propietat d'una altra persona que cobrava una renda. A més, existien els comunals, terres que eren de tot el poble i servien perquè els més pobres poguessin subsistir.

Tipus de Grups Estamentals

Noblesa

• Noblesa de toga/nova: ocupaven els principals càrrecs jurídics.
• Petita noblesa: noblesa rural, malvivint de les rendes, ja que no podien treballar.

Clergat

• Alt clergat: bisbes, abats, canonges. La majoria eren fills de la noblesa.
• Petit clergat: mossens i frares.

Tercer Estat

• Burgesia: una part de l'elit burgesa que esperava ennoblir-se eren rendistes; no treballaven i vivien de rendes. L'altra part no estava integrada en el sistema, com els comerciants i els artesans.
• Camperols: n'hi havia de dos tipus: els lliures, que podien tenir terres o ser jornalers, i els no lliures, que eren serfs.