Caràcter dominant o recessiu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,51 KB
1.- Primera llei de Mendel
Enunciat de la llei
La primera llei s’anomena també Llei de la Uniformitat dels híbrids de la primera generació (F1), i diu que tots els Individus que descendeixen de l’encreuament entre dues races pures per a Un caràcter són iguals entre ells. (A més, en el cas de Mendel, iguals a un Dels progenitors)
L’experiment
Mendel va arribar a aquesta conclusió treballant amb una Varietat pura de plantes de pèsols que produïen les llavors grogues i amb Una varietat pura que produïa les llavors verdes. Al fer un encreuament Entre aquestes plantes, obtenia sempre plantes amb llavors grogues.
Interpretació de l'experiment
El pollen de la planta progenitora aporta A la descendència un allel per al color de la llavor, i l'òvul de l'altra planta Progenitora aporta l'altre allel per al color de la llavor; dels dos allels, Solament es manifesta aquell que és dominant (A), mentre que el recessiu (a) roman ocult.Altres casos per a la primera llei.-
La primera llei de Mendel es compleix També per al cas que un determinat gen de lloc a una herència intermèdia I no dominant, com és el cas del color de les flors de Mirabilis jalapa. A L’encreuar les plantes de la varietat de flor blanca amb plantes de la Varietat de flor vermella, s'obtenen plantes de flors roses. La Interpretació és la mateixa que en el cas anterior, només varia la manera D'expressar-se els distints allels.
La primera llei de Mendel es compleix També per al cas que un determinat gen de lloc a una herència intermèdia I no dominant, com és el cas del color de les flors de Mirabilis jalapa. A L’encreuar les plantes de la varietat de flor blanca amb plantes de la Varietat de flor vermella, s'obtenen plantes de flors roses. La Interpretació és la mateixa que en el cas anterior, només varia la manera D'expressar-se els distints allels.
2. Segona llei de Mendel
Enunciat de la llei.-
A la segona llei de Mendel també se l’anomena de la
Separació o disyunció dels allels o bé, llei de segregació dels
Caràcters. Diu així: En encreuar entre sí els híbrids obtinguts en la promera
Generació, els caràcters presents en aquests se separen i combinen al l’atzar
En la descendència.
L'experiment de Mendel
Va agafar plantes procedents de les llavors de la Primera generació (F1) de l'experiment anterior (figura 1) i les pollinizà Entre sí. De l'encreuament va obtenir plantes amb llavors grogues i verdes En la proporció 3:1 (és a dir ¾ a ¼), que s'indica en la figura 2. Això vol dir Que les plantes de la F1 tenen quelcom del progenitor verd que no es Manifesta però es pot transmetre a la descendència (concepte d’allel Recessiu).
Interpretació de l'experiment
Els dos allels distints per al color de la Llavor presents en els individus de la primera generació filial, no s'han Barrejat ni han desaparegut, simplement es manifestava només un dels dos. Quan l'individu de fenotip groc i genotip
Aa, formi els gàmetes, se Separen els allels, de tal forma que en cada gàmeta només haurà un dels Allels i així pot explicar-se els resultats obtinguts.
Altres casos per a la segona llei
En el cas dels gens que presenten herència Intermèdia, també es compleix l'enunciat de la segona llei. Si prenem dues Plantes de flors roses de la primera generació filial (F1) i les encreuem entre sí, S'obtenen plantes amb flors blanques, roses i vermelles, en la proporció ¼, 2/4 I ¼ respectivament.També en aquest cas es manifesten els allels per al color Vermell i blanc, que van romandre ocults en la primera generació filial.
3. Encreuament de prova
En el cas dels gens que manifesten herència dominant, no existeix cap Diferència aparent entre els individus heterocigòtics (Aa) i els Homocigòtics (AA), doncs ambdós individus presentarien un fenotip groc. La prova del retroencreuament, o simplement encreuament de prova, Serveix per a diferenciar l'individu homo del heterocigòtic. Consisteix a Creuar el fenotip dominant amb la varietat homocigota recessiva (aa). Si és homocigòtic, tota la descendència serà igual, en aquest cas es Compleix la primera Llei de Mendel. Si és heterocigòtic, en la descendència tornarà a aparèixer el caràcter Recessiu en una proporció del 50%.
4. Tercera llei de Mendel
Enunciat de la llei
Llei de l'herència independent de caràcters. Fa Referència al cas que es contemplin dos caràcters distints. Diu així: “Els Diversos caràcters s’hereten independentment els uns dels altres i es Combinen a l’atzar en la descendència”. Cadascun d'ells es transmet seguint Les lleis anteriors amb independència de la presència de l'altre caràcter.
L'experiment
Mendel va creuar plantes de pèsols de llavor groga i llisa Amb plantes de llavor verda i rugosa (Homocigòtiques ambdues per Ambdós caràcters). Les llavors obtingudes en aquest encreuament eren Totes grogues i llises, complint-se així la primera llei per a cadascun dels Caràcters considerats , i revelant-nos també que els allels dominants per a Aquests caràcters són els quals determinen el color groc i la forma llisa. Vist així, sembla que “groga i llisa” és un mateix caràcter. Però, són Possibles plantes grogues i rugoses? O verdes i llises? Es a dir; es poden Independitzar aquestes dues característiques apareixent amb combinacions Diferents a les originals? Per comprovar-ho Mendel va encreuar els individus de la F1 entre sí, i (sorpresa!), van aparèixer plantes amb llavors grogues i Rugoses i també plantes amb llavors verdes i llises, apart de les formes Inicials (anomenades parentals). A més, quan Mendel va contar tots el tipus De plantes van aparèixer en les proporcions 9 grogues i llises: 3 grogues i Rugoses: 3 verdes i rugoses: 1 verdes i rugoses. Aquestes proporcions Resulten de multiplicar de totes les formes possibles les proporcions ¾ Grogues i ¼ llises per ¾ llises i ¼ rugoses, cosa que els matemàtics Interpreten com a prova de la independència.
• Gen
Unitat hereditària que controla cada caràcter en els éssers vius. A Nivell molecular correspon a una secció de ADN, que conté informació per a La síntesis de una cadena proteínica (tot i no ésser una definició 100% Vàlida)
• Allel
Cadascuna de les alternatives que pot tenir un gen d'un caràcter. Per Exemple el gen que regula el color de la llavor del pèsol , presenta dos Alells, un que determina color verd i altre que determina color groc. Per Regla general es coneixen diverses formes allèliqües de cada gen ; l’allel Més estès d'una població es denomina "allel normal o salvatge", mentre Que els altres més escassos, es coneixen com "allels mutats".• Caràcter qualitatiu
És aquell que presenta dues alternatives clares, fàcils D'observar: blanc-vermell; llis-rugoso; ales llargues-ales curtes; etc. Aquests caràcters estan regulats per un únic gen que presenta dues formes Allèliqües (excepte en el cas de les sèries d’alells múltiples). Per exemple, El caràcter color de la pell del pèsol està regulat per un gen les formes Allèliqües del qual es poden representar per dues lletres, una majúscula (A) I altra minúscula (a).• Caràcter quantitatiu
El qual té diferents graduacions entre dos valors Extrems. Per exemple la variació d'alçàries, el color de la pell; la Complexió física. Aquests caràcters depenen de l'acció acumulativa de Molts gens, cadascun dels quals produeix un efecte petit. En l'expressió D'aquests caràcters influeixen molt els factors ambientals.• Genotip
És el conjunt de gens que conté un organisme heretat dels seus Progenitors. En organismes diploides, la meitat dels gens s'hereten del pare I l'altra meitat de la mare.• Fenotip
És la manifestació externa del genotip, és a dir, la suma dels Caràcters observables en un individu. El fenotip és el resultat de la interacció Entre el genotip i l'ambient . L'ambient d'un gen ho constitueixen els altres Gens, el citoplasma cellular i el mitjà extern on es desenvolupa l'individu.• Locus
És el lloc que ocupa cada gen al llarg d'un cromosoma (el plural és Loci).• Homozigot
Individu que per a un gen donat té en cada cromosoma Homòleg el mateix tipus d’allel, per exemple, AA o aa .