Els capítols de Josafat: Una història de conflicte i redempció

Primer capítol
L’obra comença amb una descripció detallada de l’església de Santa Maria, fent referència al seu campanar, capella, pila baptismal, passadissos, murs i altres elements arquitectònics. En aquest escenari apareix Josafat, el protagonista, un home agressiu i tossut procedent de les Guilleries. De jove va fugir per fer-se monjo, però el seu analfabetisme i les seves mancances intel·lectuals li ho van impedir.
Inicialment treballa en diverses tasques auxiliars dins del monestir, però la seva naturalesa violenta es manifesta quan agredeix un home per no treure’s la boina dins l’església. Com a càstig, el destinen a ser campaner. Aquesta feina li agrada, ja que li permet viure en solitud, dedicant-se a cuidar i decorar l’església.
No obstant això, des de la finestra de la seva habitació observa un barri pobre on viuen dones de vida dissoluta. Això el trasbalsa, ja que els records d’una pastora del seu poble desperten en ell desitjos reprimits. Es debat entre el desig carnal i el compromís amb Déu.

Segon capítol
El tiet de la pastora apareix buscant Josafat perquè intercedeixi davant del mossèn Lluís en un assumpte. Li revela que la seva neboda, Pepona, ara treballa a la vila. Josafat accepta ajudar-lo i es decideix que serà la Pepona qui farà d’intermediària.

Tercer capítol
Dies després, Pepona visita Josafat, acompanyada per Fineta, una jove rossa, feble i baixa d’estatura. Malgrat això, Josafat la veu com una temptació igual que Pepona. Les dones s’interessen per veure el campanar i ell els hi fa de guia. L’actitud suggerent de les dones i l’ambient fosc i misteriós de l’església el posen nerviós.
Després de la visita, Fineta mostra una creixent curiositat per Josafat, tot i sentir por d’ell. Les dues dones riuen en descobrir que probablement és verge.

Quart capítol
Es torna a descriure l’església, aquest cop per fora. Mentrestant, Josafat viu amb ansietat esperant el retorn de les dues dones, turmentat pels seus somnis eròtics. Quan finalment tornen, ell intenta controlar-se. La seva cambra és descrita com un espai fosc i pudent.
Mentre intenta declarar-se a Pepona, aquesta ho evita i es nota que no està interessada. En canvi, Fineta sí que mostra interès per ell.

Cinquè capítol
Després de la visita, Josafat se sent sol i obsessionat amb Fineta. Finalment, al cap de cinc dies, ella decideix anar-lo a veure. Josafat li diu que vol parlar amb Pepona, però ella s’ofereix en el seu lloc. Malgrat intentar resistir-se, Josafat acaba cedint als seus desitjos.
Fineta se’n va satisfeta i li promet tornar l’endemà.

Sisè capítol
La relació entre Josafat i Fineta es manté durant la primavera, però ell es debat entre el plaer i el penediment. Sent que la seva luxúria ha embrutat tant ell com l’església.
Un dia, Fineta decideix quedar-se a l’església, cosa que angoixa Josafat, ja que tem que la descobreixin. Comença a evitar-la, però Pepona, preocupada per la seva amiga, apareix per buscar-la i amenaça Josafat amb explicar-ho tot.
A la matinada següent, aclaparat pel pes dels seus pecats, Josafat decideix confessar-se.

Setè capítol
Fineta no es rendeix i torna a l’església per veure’l. Malgrat que ell l’ignora, ella insisteix i li diu que no podrà desfer-se d’ella tan fàcilment. Fins i tot el desafia dient-li que els capellans també passen les nits amb ella i que ell només és un pobre ingenu.
L’amenaça que farà pública la seva relació fa embogir Josafat. Quan ella es despulla i li demana amor, ell, en un atac de ràbia i pànic, la colpeja brutalment contra els graons de l’escala de cargol. Fineta queda inconscient i ell, en un intent de desfer-se’n, l’amaga sota la seva roba.

Vuitè capítol
Josafat recorre l’església per assegurar-se que ningú el vegi. Torna a l’escala i veu el cos immòbil de Fineta. Sent por de tocar-la, perquè fins i tot morta li provoca desig.
Puja al campanar, toca les campanes i després baixa amb un sac per amagar-la. Però descobreix que Fineta encara és viva i es retorça de dolor. Aterrorizat, decideix acabar amb ella definitivament: la porta sota els contrapesos del rellotge i els deixa caure sobre el seu cap, esclafant-la.
Fica el cos en un sac i el deixa amagat dins d’un banc de l’església. Després, tranquil·lament, menja pa i beu vi abans d’anar a dormir.

Novè capítol
L’endemà, Josafat obre l’església, però sent que la seva ànima està destrossada pel crim. Es manté sempre a prop del banc on amaga el cos, vigilant que ningú el descobreixi.
Una nit, decideix treure el cadàver i amagar-lo millor en un racó del campanar. Més tard, pensa en cremar-lo, però finalment, durant una nit de pluja, el llança des del campanar com a acte de purificació.
El cos nu de Fineta queda amagat entre ortigues i es renta amb l’aigua d’una gàrgola. L’endemà, el poble truca el cordill de l’església, però Josafat no respon. Quan obren la porta, senten un flabiol sonant en la penombra, símbol de la bogeria final de Josafat.