Capitalisme neoliberal: globalització i financiarització

El capitalisme neoliberal: financiarització i la gran recessió

Trets principals que han caracteritzat l’etapa del capitalisme neoliberal són la globalització i la financiarització.

La globalització ha significat la plena internacionalització del cicle capital (els capitals poden rendibilitzar-se en qualsevol punt del planeta). Durant el capitalisme neoliberal és quan la plena integració dels mercats la podem considerar finalitzada amb la globalització de tot el cicle productiu, concretament amb la globalització productiva, nous recursos tant humans com materials, han passat a formar part de la producció capitalista de mercaderies, destacant la incorporació de la semiperifèria a la producció manufacturera mundial. Aquesta incorporació de la perifèria a la fàbrica mundial s’ha traduït en els països del centre en el que podríem anomenar un procés de pelantzació productiva expressada en la creixent diferencia en termes de productivitat-ocupació entre el sector manufacturer (alta productivitat i poca ocupació) i el sector serveis (baixa productivitat i alta ocupació). A part del nou impuls globalitzador, l’etapa del capitalisme neoliberal ha estat caracteritzada pel fenomen de la financiarització, entès com el predomini del capital financer en el procés de rendibilització del capital. Podem dir que la financiarització ha estat la via a fi de superar les restriccions que enfrontava el capital des de la crisi dels 70.

La gran recessió

Per entendre la gran recessió cal aproximar-nos a aquesta crisi de principis de segle. Concretament la crisi financera del 2007 originada amb la fallida del mercat hipotecari dels EUA l’estiu de 2007 i que ràpidament va estendre’s a Europa per a ràpida transmissió de riscos associats al sistema financer internacional, va esdevenir el detonant de la gran crisi, de la Gran Recessió, posant de manifest que el model de capitalisme financiaritzat s’havia esgotat. La Gran Recessió a més de plantejar-se com una crisi econòmica es planteja també com una crisi del model de creixement. Com a crisi econòmica hem observat les típiques manifestacions com la caiguda dels preus dels actius, la caiguda de l’activitat econòmica, la restricció del comerç internacional, l’increment de la desocupació, etc. Com a crisi d’un model de creixement estaria expressant l’esgotament del model de creixement neoliberal basat en la financiarització. Podem enumerar tres aspectes centrals que explicarien les causes de la recessió entesa com l’esgotament del model de creixement neoliberal: la hipertrofia i els excessos del sector financer que van ser capaços d’acumular una massa creixent de guanys, la qüestió distributiva: la menor participació de les rendes salarials en l’ingrés total que inevitablement va comportar un creixent endeutament de la població a fi de mantenir els nivells de consum i inversió, la incorporació de la semiperifèria emergent en el capitalisme global, com a proveïdora de recursos naturals i de mà d’obra barata van començar a desplaçar als països del centre en la manufactura industrial de sectors productius de baixa i mitjana tecnologia, generant creixents desequilibris exteriors a nivell mundial.