Capitalisme i industrialització: mercat, crisi i finançament

Capital, treball i mercat

Producció (terres, fàbriques, maquinària) i el que es produeix són propietat privada. Aquestes propietats pertanyen a la burgesia o classe capitalista, mentre que el proletariat o assalariats disposen de la capacitat per treballar i la lloga a canvi de salari.

Els desajustos entre oferta i demanda provoquen crisis periòdiques, que es corregeixen ajustant costos o la producció. Quan hi ha crisi, els productes no es venen, els preus cauen, el benefici disminueix, algunes empreses tanquen i l'atur augmenta. Només sobreviuen els empresaris amb més recursos.

Proteccionisme i lliure canvi

Anglaterra era partidària del lliure canvi (no intervenció estatal en el comerç internacional), cosa que va permetre que les mercaderies s'intercanviessin lliurement entre diversos estats.

Proteccionisme: defensa la imposició d'aranzels als productes estrangers que entren al país amb l'objectiu d'encarir-los perquè importar no resulti rendible.

Corn Laws: lleis que protegien la producció de blat a Anglaterra restringint la importació.

Procés d'urbanització

La difusió de la industrialització i l'organització fabril van obligar els treballadors a concentrar-se al voltant de fàbriques i a ciutats (emigració interior, formació de nuclis urbans). Els barris obrers estaven en males condicions.

Nova societat industrial

Com a conseqüència del canvi econòmic, alguns petits propietaris es converteixen en jornalers; disminueixen els pagesos a causa de la mecanització i de la concentració de la propietat privada (P.P.).

La burgesia, formada per empresaris, banquers i propietaris agrícoles, va organitzar la societat segons les seves idees (la família com a nucli essencial) i valors (exaltació de la propietat privada, treball, individualisme i estalvi).

Grups socials

• Classe mitjana: professionals liberals.
• Assalariats: treballadors a fàbriques, amb llargues jornades laborals.
• Pageses: realitzaven tasques domèstiques i agrícoles.

Situació de la dona

Dona de classe mitjana i alta: es relegava a l'esfera domèstica; la dona estava destinada al matrimoni i en situació d'inferioritat jurídica i legal. El codi civil establia que la dona havia d'obedir al marit i ell era el representant de tots els seus béns i patrimoni. No tenia dret polític; només els homes tenien sufragi. La seva feina era tenir cura de la casa i dels fills; acostumaven a rebre estudis bàsics (escriptura, lectura i càlcul).

Dona obrera: feines a la fàbrica amb llargues jornades i remuneració inferior a la dels homes.

Nous mètodes de finançament

Societats mercantils: agrupacions de diversos inversors que aporten capital i el benefici es reparteix entre ells.

Societat anònima

La societat anònima fou el model més estès del capitalisme: divideix el capital en participacions (accions) que compren diversos accionistes. El benefici no reinvertit es distribueix en forma de dividend.

Borsa i entitats bancàries

Borsa: institució financera que es va convertir en un organisme essencial per finançar indústries. La borsa funciona com una subhasta i regeix segons la llei d'oferta i demanda: si hi ha molts compradors i poques accions en venda, la cotització puja; quan passa el contrari, disminueix.

Entitats bancàries: es van convertir en captadores de l'estalvi privat per mitjà de dipòsits a la vista i en subministradores de capital per a la indústria. Aquests serveis van ajudar a facilitar els pagaments i els intercanvis.