Capital Social, Materialisme i Postmaterialisme: Teories Clau

Factors que Influeixen en el Capital Social

Altres factors eren l'augment de les pressions laborals -que involucraven també la dona des de la seva incorporació al mercat de treball- i l'increment de la mobilitat residencial, amb l'extensió de les ciutats cap als suburbis. En aquest text, Putnam va refinar el concepte de capital social. Va distingir entre capital social "de llaç" (bonding), representat pels grups integrats per persones amb característiques similars -amics i companys de treball, per exemple-, i capital social "pont" (bridging), que sorgeix de les connexions entre individus i grups heterogenis de la societat.

Dels vincles de llaç neix una confiança "densa"; de les relacions pont, una confiança làbil; aquesta, però, és la més rellevant per a l'acció col·lectiva. En alguns casos, els grups homogenis poden tornar-se tancats i donar lloc a una forma de capital social "negatiu", quan la confiança interna té com a correlat una intensa desconfiança cap a fora. Tot l'enfocament sobre la confiança de Putnam, com veurem posteriorment, és motiu d'intens debat. La confiança sembla tenir una multiplicitat de causes, mentre que Putnam la vincula fonamentalment a la participació en associacions voluntàries i altres formes d'interacció social.

Ronald Inglehart: Materialisme i Postmaterialisme

Després de la Segona Guerra Mundial, la societat necessitava seguretat, menjar, estabilitat territorial i política però, cada vegada més, en el moment en què es garanteixen aquests drets bàsics o materialistes, la societat elaborava noves lluites menys vinculades a drets materials sinó postmaterials o ideològics que es basen més en la lluita de classes, igualtat, societats, racisme, feminisme, etc. Ronald Inglehart va dedicar una anàlisi d'aquest concepte i el va anomenar Materialisme i Postmaterialisme dintre de l'escola conductista, i que analitzava com es mou la societat quan se li garanteixen drets; sempre intenta buscar-ne de nous i es van adaptant.

Enfocament Sistèmic d'Easton

El sistema té una intenció que és respondre a unes necessitats. Segueix estant dins el conductisme, seguint en la línia que el que els indueix a tots és la voluntat de donar-li la volta a l'institucionalisme. David Easton fa una queixa que resumeix el que ja havien fet culturalistes i institucionalistes. Ve a dir que ni institucionalistes ni culturalistes van bé perquè es situen en extrems de l'eix. Uns miren massa les institucions, i els altres només pensen en la societat. Només tindrà sentit això si ho agafem com un agregat, com una sola cosa que ens ajudarà a entendre el sistema polític.

La preocupació dels sistèmics és com s'ho fan els sistemes polítics (en global) per sobreviure. Per què uns sobreviuen i altres col·lapsen? Ve relacionat amb la idea de les transicions, i també cal mencionar que la influència de la psicologia és forta. Amb psicologia trobem teràpia sistèmica i psicoanàlisi.