Capital Cultural de Bourdieu i Codis Sociolingüístics de Bernstein
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,47 KB
La Teoria del Capital Cultural de Bourdieu
Concepte de Capital Cultural
Per a Bourdieu, el "capital" són els recursos que es posen en joc per obtenir beneficis a llarg termini. Hi ha diferents "capitals" en funció del camp social on es vulgui "invertir". El "camp social" és un mercat de béns simbòlics o materials on el capital que s'empra pot optimitzar les condicions inicials per progressar. La societat disposa de diferents camps d'acció per promocionar socialment els seus integrants (camp econòmic, social, cultural, polític, religiós).
Així, el capital cultural són tots els recursos de naturalesa intangible que només es poden aconseguir aprenent determinades significacions. En aquest cas, no s'ha d'entendre com els recursos econòmics que la família dedica a l'educació i la cultura, sinó com qualitats intangibles (com el llenguatge o les actituds) que impregnen la vida familiar.
Els Tres Estats del Capital Cultural
Dins el capital cultural hi ha tres estats, segons la modalitat d'adquisició i de transmissió:
Estat Incorporat
L'acumulació de capital cultural exigeix una incorporació al cos, és a dir, suposa un treball d'inculcació i d'assimilació que consumeix temps i energia. Aquest temps ha de ser invertit personalment per "l'inversor": la tasca d'adquisició de capital cultural és una tasca del "subjecte" sobre si mateix; una adquisició que transforma l'ésser, una "propietat feta cos" que es converteix en una part integrant de la "persona". Aquest capital "personal" no pot ser transmès de forma instantània (a diferència dels diners o dels títols de propietat), ni per transmissió hereditària, compra o intercanvi. Pot adquirir-se de manera totalment encoberta i inconscient. Per això, diem que el capital cultural presenta un grau alt d'encobriment, la qual cosa el predisposa a funcionar com a "capital simbòlic" (desconegut i, alhora, reconegut), tenint un efecte, per exemple, sobre el mercat social o el mercat de béns culturals on el capital econòmic no està plenament reconegut.
Aquest procés d'interiorització cultural (l'habitus) és un sistema de disposicions constituïdes per un conjunt de principis simples que funcionen com a esquemes de classificació amb els quals percebem i interpretem la realitat. És un procés d'assimilació de creences que afecten les condicions materials de l'existència (una forma de procedir i de pensar que s'interioritza de manera inconscient, una teoria del sentit pràctic que no passa necessàriament per la consciència i el discurs racional). És el producte de la coacció que exerceixen les estructures socials sobre la subjectivitat.
Estat Objectivat
Els béns culturals intangibles, per ser funcionals i operatius en l'àmbit social, han de transformar-se en béns tangibles i quantificables (producció escrita, obra d'art, qualificació acadèmica). Així, passen a ser objecte de l'apropiació material que suposa el capital econòmic, a més de l'apropiació simbòlica que suposa el capital cultural.
Estat Institucionalitzat
El reconeixement institucional del capital cultural objectivat. Ofereix un valor constant i garantit jurídicament, adquirit amb els títols acadèmics i educatius. El títol i les acreditacions permeten als seus titulars fer comparacions i intercanvis, convertint el "capital intangible" en una mercaderia amb valor determinat en funció de les lleis del mercat.
La Teoria dels Codis Sociolingüístics de Bernstein
Té un plantejament semblant al de Bourdieu; el desenvolupament de les seves investigacions fou en paral·lel i proposa una anàlisi sociolingüística de l'educació centrada en les relacions entre l'escola, el llenguatge i l'estructura social. El punt de partida és que a l'escola les relacions de poder es transformen en relacions de comunicació: "L'educació es converteix en un medi que transmet relacions de poder que necessàriament no estan dins d'ella". La transmissió es duu a terme dins el context educatiu, on tenen lloc els fenòmens sociolingüístics i socioeducatius més rellevants (èxit i fracàs).
El codi restringit es caracteritza per un ús limitat de les possibilitats lingüístiques per expressar significacions, amb formes ambigües o empobrides d'expressió.