Capes de la Terra i Tectònica de Plaques: Guia

Capes de la Terra

• Escorça
• Manto superior
• Manto de transició
• Manto inferior
• Nucli intern
• Atmosfera
• Hidrosfera

Tectònica de Plaques

Amb el nom de Teoria de la Tectònica de Plaques o Tectònica Global es recullen les teories que expliquen la dinàmica de l'escorça terrestre i que constitueixen el paradigma geològic actualment acceptat.

Aquesta teoria pren com a models de referència la Teoria de la Deriva Continental i la Teoria de l'Expansió dels Oceans i permet explicar i interrelacionar de forma coherent una sèrie de processos geològics (sedimentació, activitat volcànica, deformació de les roques, erosió, terratrèmols, etc.).

Alfred Wegener

Cap al 1912, Alfred Wegener (1880-1930) va publicar "L'origen dels continents i oceans" on va desenvolupar la teoria de la deriva continental.

Wegener suggeria que fa aproximadament 200 milions d'anys hi havia una única massa continental anomenada Pangea (pan: tot, gea: terra) que estava envoltat per un immens oceà anomenat Panthalassa. Segons Wegener, aquest supercontinent anomenat Pangea va començar a dividir-se en fragments que es van anar allunyant els uns dels altres fins a arribar a la posició actual.

Teoria de la Deriva Continental

Wegener es va basar en proves de diversa naturalesa per elaborar la seva teoria de la deriva continental:

• Dades geogràfiques: basades en l'encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple, Sud-amèrica i Àfrica).
• Dades paleontològiques: Els fòssils indiquen que fa uns 350 milions d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-amèrica, l'Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units.
• Dades geològiques: Coincidència en el tipus de roca i datació dels minerals de serralades que ara formen part de continents diferents.
• Dades paleoclimàtiques: L'aparició de dipòsits glacials del Carbonífer als continents de l'antiga Gondwana fa sospitar una posició d'aquestes terres molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral·lines en zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indiquen una posició molt més meridional.

Límits entre Plaques

Els límits entre les plaques són tectònicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferents de moviment relatiu de les plaques en contacte.

• Límits convergents o destructius: les plaques s'ajunten ("xoquen").
• Límits transformants: les plaques ni s'ajunten ni se separen sinó que es mouen lateralment lliscant entre elles.
• Límits divergents o constructius: les plaques se separen.