Capacitats motrius: definició, factors i desenvolupament

Capacitats motrius

Capacitats motrius. Són les predisposicions fisiològiques innates en l’individu, factibles de mesura i millora, que permeten el moviment i el to postural.

2.1 Capacitats condicionals

Depenen fonamentalment dels sistemes orgànics i del sistema múscul-esquelètic. Entre les capacitats condicionals destaquen:

• Resistència: suportar la fatiga davant esforços i recuperar-se.
• Força: capacitat d’un múscul o grup muscular de generar tensió muscular sota unes condicions específiques.
• Flexibilitat: amplitud de moviment o recorregut angular màxim d’una articulació.
• Velocitat: realitzar accions motrius en el menor temps possible.

2.2 Capacitats coordinatives o perceptivomotrius

Actuen sobre les capacitats condicionals per regular i modular el moviment. Entre elles:

• Coordinació: capacitat de sincronitzar l’activitat muscular per aconseguir un moviment amb precisió i eficàcia.
• Equilibri: capacitat de mantenir una posició en contra de la gravetat.

2.3 Capacitats resultants

Són resultat de la interrelació entre les capacitats motrius condicionals i les perceptivomotrius. Inclouen:

• Habilitat i/o destresa: capacitat per produir moviments concrets i eficaços.
• Agilitat: capacitat de canviar ràpidament i efectivament la direcció d'un moviment.

3. Factors que intervenen en el desenvolupament de les capacitats físiques

• Exògens o externs: factors que no depenen de l’individu, com l’entorn i les condicions externes.
• Endògens o interns: factors que depenen del propi individu, com la genètica, l’estat de salut i la maduració.

4. Evolució de les capacitats físiques

Hi ha períodes de rendiment i períodes de regressió. L’evolució segons l’edat es descriu a continuació:

• Entre els 7-8 anys: moviments naturals (empènyer, córrer, etc.).
• Als 10-12 anys: increment de la força; no hi ha hipertròfia muscular significativa.
• A partir dels 12-13 anys: desenvolupament de la força i de la hipertròfia muscular degut a la secreció hormonal (testosterona).
• A partir dels 15-16 anys: entrenament de la força amb sobrecàrregues (pesos).

6.1.1 Classificació de la coordinació

• Coordinació dinàmica general: domini de la mecànica global del cos (salts, girs, desplaçaments, etc.).
• Coordinació específica o segmentària: domini dels moviments d’alguns segments o parts del cos i el maneig d’objectes.
• Coordinació òculo-motriu
• Coordinació manipulativa
• Coordinació segmentària

6.2.1 Tipus d’equilibri

• Equilibri estàtic: control de la postura sense desplaçament.
• Equilibri dinàmic: capacitat de mantenir una successió de postures en moviment.
• Reequilibri: capacitat de corregir la postura després d’un desequilibri.
• Equilibracions: capacitat de mantenir-se en equilibri davant diverses condicions.

6.2.2 Factors que intervenen en l’equilibri

• Factors sensorials: òrgans sensoriomotors (visió, sistema vestibular, propicepció).
• Factors mecànics: força, distribució del pes i centre de gravetat.
• Altres factors: motivació, experiència i condicionament.

7. Desenvolupament de les capacitats resultants

L’agilitat i l’habilitat són capacitats resultants que deriven de la interacció de diverses capacitats motrius.

7.1 Agilitat

Agilitat: capacitat per desplaçar el cos en l’espai; és moure's amb facilitat i rapidesa, realitzant moviments no cíclics. Factors que la componen:

• Equilibri: per controlar el cos en postures no habituals i arriscades.
• Velocitat: permet realitzar els moviments ràpidament.
• Flexibilitat: proporciona una major amplitud en els moviments.
• Coordinació: regula el funcionament de l’aparell locomotor mitjançant el sistema nerviós.

7.2 Habilitat

La capacitat adquirida per aprenentatge de produir resultats previstos amb el màxim de certesa, estalviant temps i energia.