Capacitats Físiques Bàsiques: Definició, Tipus i Factors Clau

Capacitats Físiques Bàsiques: Definició i Classificació

Predisposicions fisiològiques innates en l’individu, factibles de mesura i millora, que permeten el moviment i el to postural.

Determinen la condició física d’una persona i l’orienten cap a la realització d’una determinada activitat física. Les podem classificar en tres grups principals: capacitats condicionals, capacitats sensorials o perceptivomotrius i capacitats resultants.

Capacitats Condicionals

Depenen fonamentalment dels sistemes d’alimentació i de moviment (disponibilitat energètica). Són la base del moviment humà, l’element quantitatiu fàcil de mesurar.

• Resistència: Capacitat de suportar la fatiga davant d’esforços prolongats i/o recuperar-se ràpidament.
• Força: Mecànicament, capacitat que té el nostre cos a oposar-se a una resistència.
• Flexibilitat: Capacitat d’una articulació de poder dur a terme el màxim recorregut angular.
• Velocitat: Capacitat de fer un moviment el més ràpid possible.

Capacitats Sensorials o Perceptivomotrius

Actuen sobre les anteriors per regular i modular el moviment, donant-li forma. Són l’element qualitatiu més difícil de quantificar.

• Coordinació: Capacitat muscular ordenada i controlada pel sistema nerviós.
• Equilibri: Capacitat de mantenir una posició en contra de la gravetat.

Capacitats Resultants

Són el resultat de la interrelació entre les capacitats motrius i les perceptivomotrius.

• Habilitat i/o Destresa: Capacitat de dominar moviments concrets, resolent amb eficàcia, economia d’esforç i rapidesa.
• Agilitat: Capacitat de canviar ràpid i efectivament la direcció d'un moviment executat a una determinada velocitat. Serà indispensable la mobilitat articular i la flexibilitat.

Dèficit d'O₂ i Deute d'O₂

La capacitat de l’organisme per mesurar les necessitats musculars d’oxigen no és perfecta. Quan iniciem l’exercici, el nostre sistema de transport no aporta immediatament la quantitat necessària d’oxigen als músculs actius. Necessita uns minuts per arribar al nivell requerit. Es coneix com a dèficit d'O₂ la diferència entre el consum uniforme i constant d’oxigen i el consum a l’inici d’una càrrega corporal, essent aquest proporcional a la intensitat de la càrrega. Té lloc durant els tres primers minuts i es calcula com la diferència entre l’oxigen requerit per a un determinat esforç (estat d’equilibri) i l’oxigen que realment es consumeix. A aquesta fase li segueix una situació d’equilibri (steady state) i finalment, en acabar l’exercici, el VO₂ no descendeix de cop sinó que ho fa de forma progressiva. Hi ha un deute d'O₂ perquè, encara que els músculs no estan treballant, hi ha una demanda d’oxigen necessària per dur a terme el procés fisiològic propi de la recuperació.

La Fatiga

Aquesta es pot donar per diferents causes:

• Els sistemes energètics
• L’acumulació de productes de rebuig metabòlics
• El sistema nerviós
• La insuficiència del mecanisme contràctil

La fatiga es produeix com a reacció general d’alarma de l’organisme davant de situacions d’estrès que provoquen una disminució del rendiment. Hi ha una progressiva intoxicació del medi intern, fruit dels productes de rebuig químics del metabolisme cel·lular i de la dificultat per a la seva eliminació, i això suposa un obstacle per a continuar amb les funcions fisiològiques.