Els canvis socials a Espanya (1980-1990)

Durant aquest període, Espanya passa per molts canvis; per començar, ja ha sortit de la dictadura franquista, i ens trobem en un Espanya post franquista i en plena transició democràtica. Comença l'etapa de 'Afianzamiento Profesional' (1980 - 1990), acompanyada pel desenvolupament dels Serveis Socials. Tot aquest període ve marcat per la Constitució del 1978, que defineix a Espanya com un Estat Social i Democràtic de Dret. Apareixen noves llibertats i drets, com per exemple la llibertat d'expressió, reunió, pensament,... i el dret a l'educació lliure i gratuïta fins secundària, al digne habitatge i al treball. Tota aquesta evolució serà molt positiva pel món del Treball Social, ja que permet als ciutadans una vida més digne i amb millors condicions. Cal destacar que sorgeixen les primeres lleis de Serveis Socials.

Amb el govern de Suárez (1979-1981), es desenvolupa el dret a l'educació, afavorint l'alfabetització d'Espanya. Després del govern relativament curt de Sotelo (1981-1982), apareix el govern socialista (1982-1986). Just al 1982, es creen els 'Colegios Profesionales de Trabajadores Sociales y Asistentes Sociales', i al 1983 el 'Consejo General del Trabajo Social'. Amb el govern socialista, apareixen nous objectius: superar la crisi i crear l'Estat del Benestar, que pretenia una generalització de la sanitat pública, la creació d'infraestructures públiques i invertir en la seguretat social per tal de millorar les condicions de vida d'aquells que ho necessitessin. Per tal d'aconseguir tots aquests objectius, es necessitaven molts diners, i és per això que es van dur a terme diferents reformes: fiscals, legislatives, militars... Al 1986 va sorgir la Llei General de Sanitat, que assegurava a tothom el dret a la sanitat pública. El període de 1980-1990 és una etapa que es caracteritza per la polèmica entre ciència i tecnologia. Andre-Egg entén el treball social com una tecnologia social, Zubiri l'entén com una ciència, C. Sola Ricca l'entén com una metodologia científica i Maria Sitja com una activitat professional. Els teòrics Zubiri i C. Sola Ricca defensaven el treball social com una ciència, amb un cos propi que s'ha anat elaborant a través de la pràctica de dia a dia, construint així una teoria pròpia amb models propis d'intervenció. Segons Ezequiel Ander-Egg considera que el treball social era una tecnologia social i que no es pot considerar ciència perquè no té cap teoria científica pròpia, però sí que té fonaments científics de les ciències humanes. Tota la teoria que trobem en el treball social l'hem presa d'altres disciplines i l'hem aplicat a la professió. Considera que és una tecnologia, ja que és una disciplina orientada a la pràctica i amb alguns mètodes. Carme Garriga (1942-2014), és considerada una professional del treball social, que ha centrat la seva professió a la comunitat gitana, o a més a més des de 1996 fins el 2008, va dirigir l'àrea de Minories Ètniques. Al 1989, Carme Garriga va definir el Treball Social com: 'Una intervenció professional intencionada (amb objectius a curt, mig, llarg termini); racional (fonamentada en les aportacions científiques de les ciències socials) i organitzada (amb recursos humans i materials que permetin aconseguir objectius)'. Podem observar que la definició és molt complexa i vol destacar que el treball social és una professió amb un mètode pensat i estructurat. Les característiques de la seva explicació inclouen la intencionalitat, racionalitat i organització. El treball social és una professió que analitza i intervé en la realitat de les persones amb la intenció de solucionar els problemes que tenen les persones, grups o comunitats. Aquest procés es fa per mitjà de la racionalització del coneixement sobre la professió i de la manera d'actuar, que s'ha de dur a terme pels treballadors socials. La intervenció es fa a partir d'una organització de tot el procés. S'ha de conèixer i comprendre la realitat i els recursos disponibles per tal de fer front a les dificultats i problemàtiques dels individus. Destacava el fet que aquesta intervenció es fa a persones, famílies, grups i/o comunitats, en un context social que abans de tot s'ha d'estudiar per poder comprendre'l correctament i a partir d'aquí, després poder canviar-lo i transformar-lo positivament. La definició de Carme Garriga té certa semblança amb les anteriors definicions del Treball Social del període 1970-1980 en el fet que relaciona el treball social amb ajudar a la societat que tingui carències i dificultats en la seva qualitat de vida, centrant-se en la importància de conèixer profundament el si de la societat en la que ens trobem i les característiques de les persones les quals ens estem dirigint. La diferència és que en aquest cas esmenta els recursos humans, això és probablement degut a les novetats de la època, com l'Estat del Benestar i les noves lleis i drets que vetllen molt més pel benestar de la societat i respecten la dignitat humana. La definició de Carme Garriga coincideix en alguns aspectes amb la que fa Ander-Egg del treball social. Carme Garriga diu que el treball social és racional, que està fonamentat en aportacions científiques de les ciències socials. Ander-Egg explica que és una tecnologia amb uns fonaments científics i teories adaptades de les ciències socials. També estan d'acord amb què el treball social és per ajudar als individus, grups i comunitats a millorar la seva situació i condicions de vida, però Carme Garriga diu que tot aquest procés s'ha de fer amb la participació de les persones, perquè així s'adonin conta de la situació.