Canvis Socials i Culturals a l'Espanya dels Anys 60 i 70

Nova estructura i pautes socials i culturals

Transformació de l'estructura socioeconòmica

• Aquests canvis estan relacionats amb l'expansió de la indústria i el sector serveis, que van provocar una nova distribució sectorial: el sector serveis va passar a ocupar el 41% de la població, la indústria el 38% i l'agricultura el 21%.
• Es va produir un gran creixement del nombre d'obrers industrials.
• Les classes mitjanes van experimentar un gran increment, formant una nova burgesia urbana composta per funcionaris, professionals autònoms, treballadors de serveis financers, ensenyament, sanitat, etc.

L'arribada de la societat de consum

• La societat espanyola va viure una gran transformació. Es va deixar enrere la misèria i la rígida moral de la postguerra, fortament influenciada per les normes de l'Església en el seu vessant més reaccionari. Progressivament, es van imposar pautes socials i culturals similars a les de les societats industrialitzades de l'entorn europeu.
• Es va produir l'entrada a la societat de consum gràcies a l'augment del poder adquisitiu. Aquest consum es va centrar especialment en nou utillatge per a la llar (frigorífics, televisors, rentadores...) i en automòbils, com l'icònic SEAT 600 de producció nacional.
• Això va comportar un canvi en l'oci familiar, amb sortides de cap de setmana, segones residències i vacances. Consumir es va convertir en sinònim d'èxit, i el treball, sovint en règim de pluriocupació, en el mitjà per guanyar diners i comprar béns.

Modernització, educació i nous valors

• El nivell educatiu de la població va incrementar notablement. L'any 1970, la Llei General d'Educació va remodelar tot el sistema educatiu espanyol, establint l'obligatorietat de l'ensenyament. Gràcies a fortes inversions estatals, es va aconseguir una disminució dràstica de l'analfabetisme.
• L'estructura familiar va canviar, amb la substitució de la família extensa (pròpia de les zones rurals) per la família nuclear (pares i fills), característica del món urbà i industrial.
• Els joves, a través dels viatges per Europa, la televisió i el turisme, van introduir noves idees i pautes de comportament. Això va fomentar una crítica a l'autoritarisme i la repressió en tots els àmbits (familiar, religiós, polític...). El contacte amb l'exterior va impulsar noves formes de relació personal i sexual.

Nous rols socials i qüestionament de la moral

• La vella moral franquista i l'arcaic nacionalcatolicisme van ser cada cop més qüestionats.
• El paper de la dona va experimentar un canvi profund: es va començar a abandonar el rol tradicional de mare i esposa per incorporar-se als estudis i al mercat laboral, especialment al sector serveis.
• Des de l'estranger arribava la imatge d'una dona diferent: emprenedora, que defensava la seva llibertat i la seva realització personal. Aquests canvis en les pautes de comportament moral i la reivindicació dels seus drets van donar lloc a un nou moviment feminista. Malgrat tot, la taxa d'ocupació femenina a Espanya continuava per sota de la mitjana de l'Europa Occidental.

Renovació a l'Església i revifalla cultural a Catalunya

• L'Església Catòlica també va viure una important renovació, vinculada al Concili Vaticà II. Un sector eclesiàstic es va anar distanciant del règim, criticant-ne l'autoritarisme i la manca de llibertats i democràcia. Aquest fenomen va coincidir amb un context de clara secularització de la societat, on la influència de l'Església en la vida dels espanyols disminuïa progressivament.
• A Catalunya, aquests canvis van coincidir amb un redreçament cultural. La defensa de la democràcia es va unir a la lluita per la normalització de la llengua i la cultura catalanes, impulsant un moviment cívic catalanista. Van aparèixer revistes en català com Serra d’Or, entitats com Òmnium Cultural i editorials com Edicions 62.
• En la difusió d'aquesta lluita per la democràcia i la normalització cultural i lingüística, va tenir un paper fonamental el moviment de la Nova Cançó, amb artistes com Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, entre d'altres.