Canvis Geopolítics al s. XX: Orient Pròxim i Fi del Comunisme

Orient Pròxim a la Primera Meitat del s. XX

Des de les darreries del segle XIX, el moviment sionista postulava la fundació d'un estat per al poble jueu, que estava dispers en diversos països (diàspora, per exemple, l'expulsió de 1492). Durant la Primera Guerra Mundial es va publicar la Declaració Balfour (1917), en què el Regne Unit es va comprometre a afavorir la creació d'una 'llar nacional jueva a Palestina'. La immigració jueva a Palestina es va intensificar als anys 30. Això va provocar el descontentament de la població àrab, ja que el 1945 hi habitaven 600.000 jueus. El 1947, l'ONU va aprovar la retirada britànica i la partició de Palestina en dos estats: un de jueu i l'altre d'àrab. Llavors, Jerusalem va quedar sota control internacional.

Les Guerres Araboisraelianes

El 1948, David Ben Gurion va proclamar l'Estat d'Israel. L'endemà, els països àrabs van enviar les tropes contra el nou estat i es va produir la Primera Guerra Araboisraeliana. Israel va guanyar i va ampliar els seus territoris, ocupant tota la part occidental de Jerusalem. El 1956, Israel, França i Gran Bretanya van envair la península del Sinaí. El 1967, durant la Guerra dels Sis Dies, Israel va atacar Egipte, Síria i Jordània i va conquerir Gaza i Cisjordània. L'ONU va ordenar la retirada israeliana, però avui en dia encara no l'ha complert. El 1973, durant la Guerra del Yom Kippur, Egipte i Síria van atacar les posicions israelianes, però l'ajuda nord-americana va permetre que Israel recuperés el territori perdut. Els EUA van pressionar Egipte i Israel perquè firmessin els Acords de Camp David, pels quals Egipte reconeixia l'Estat d'Israel, el qual a canvi li retornava la península del Sinaí.

Autoritat Nacional Palestina (ANP)

Després de la Primera Guerra Araboisraeliana, la població palestina que va quedar dins d'Israel va ser marginada. Els 900.000 palestins van passar a viure en camps de refugiats. Això va afavorir el desvetllament de la consciència nacional palestina i de la resistència, i així va néixer l'OAP, el líder de la qual va ser Yasser Arafat, que va dur a terme accions de resistència contra Israel (com la Intifada). El 1994, per mitjà de l'Acord Gaza-Jericó, Israel va reconèixer l'autogovern palestí i es va crear l'ANP. El 2011, els palestins van sol·licitar a l'ONU el reconeixement com a estat, però la petició no va prosperar.

La Perestroika de Gorbatxov

El 1985, Mikhaïl Gorbatxov va arribar a la presidència de la Unió Soviètica. Va posar en marxa la perestroika (reestructuració), un programa de reformes econòmiques, i la glasnost (transparència). La nova política econòmica va concedir més llibertat a les empreses, es van permetre inversions estrangeres i es va iniciar el procés de democratització amb la convocatòria de les primeres eleccions lliures el 1989. Gorbatxov va estretir les relacions amb els Estats Units i va iniciar una política de desarmament.

Revolucions Populars i Dissolució de l'URSS

Als anys 80, els països de l'Europa oriental patien crisi econòmica i un rebuig creixent a la subordinació a l'URSS. Gorbatxov va permetre als moviments d'oposició manifestar-se. El 1989, una sèrie de revolucions populars a Polònia i Hongria, i més tard a la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Bulgària i Romania, van significar el final del comunisme. A Polònia, les primeres eleccions lliures van donar la victòria al sindicat anticomunista Solidaritat. A Txecoslovàquia, el líder anticomunista va ser Havel. A Romania, un cop d'estat va posar fi a la dictadura de Ceaușescu, i a la República Democràtica Alemanya es va produir la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i la reunificació alemanya. Iugoslàvia i Albània també van abandonar el comunisme. Després de la caiguda del comunisme, els nacionalismes van adquirir força. El 1992, Txecoslovàquia es va dividir en la República Txeca i Eslovàquia. Entre 1991 i 1995, Iugoslàvia es va fragmentar després d'una dura guerra civil. El 1991, es va proclamar la dissolució de l'URSS, que es va fragmentar en 15 repúbliques.

Transició a la Democràcia i el Capitalisme

A l'Europa oriental, l'ajuda de la Comunitat Econòmica Europea va facilitar la transició d'aquests territoris cap al capitalisme i la democràcia. Molts d'aquests països també són membres de l'OTAN.