Canvis físics i químics: diferències i característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,43 KB

L'univers es troba en un procés de canvis constants.

Canvis físics: són canvis on la natura no canvia. Abans i després del canvi tenim les mateixes substàncies.
Canvis químics: són canvis que modifiquen la natura de les substàncies. Es formen substàncies noves i canvi de color.
  • Els canvis d'estat i les dissolucions, són físics.
  • Els canvis químics també s'anomenen reaccions químiques.
  • Les substàncies que també tenim abans d'una reacció química s'anomenen reactius, i els que tenim després, productes.
Reacció química: reactius--->productes.

Característiques de la reacció química.

Formació de noves substàncies: A vegades no es pot observar, però a vegades sí. La presència de noves substàncies es manifesta de diverses maneres com: Un despreniment gasós. La formació d'un sòlid insoluble (precipitat) en un líquid anteriorment transparent. Un canvi de color.

(2 líquids al entrar en contacte, es forma un sòlid)

Conservació de la massa (llei de Lavoisier): En tota reacció química, la massa total dels reactius és igual a la massa total dels productes (t'ha de sortir el mateix pes). Experiment amb un clau: ferro+oxígen= òxid de carboni. ferro: 7'8g òxid de ferro: 9'3g. 1'5g d'oxigen. Per trobar 1'5g es resta: 9'3-7'8=1'5g.
Intercanvi d'energia: Generalment, aquesta energia s'intercanvia en forma de calor. Això permet classificar en reaccions: Reaccions exotèrmiques: Són aquelles en les quals es desprèn calor. Reaccions endotèrmiques: Són aquelles en les quals s'absorbeix calor.
Velocitat de reacció: les reaccions químiques no es produeixen sempre a la mateixa velocitat, n'hi ha de ràpides i de lentes. Ràpides: explosió. Lentes: oxidació d'un ferro, formació de carbó a la terra.
Les reaccions químiques per col·lisions (xocs) entre les molècules dels reactius.
Formulació de ions: Els ions són àtoms o grups d'àtoms amb càrrega. Si tenen càrrega positiva s'anomenen cations. Si tenen càrrega negativa s'anomenen anions.
Formulació: Tant per cations com per anions posarem el símbol de l'element i un nombre que indica la càrrega d'exponent (quan és 1 o -1 no es posa el nombre). Na+; S2-; Cl-.
Nomenclatura: cations: direm ió nom de l'element ió de iode. Anions: direm ió nom de l'element acabat amb -ur ió de iodur.
Factors que intervenen en la velocitat de reacció: Concentració dels reactius: la concentració és la quantitat de partícules que hi ha per centímetre cúbic. Quantes més partícules més probabilitat de xoc (reaccions fase líquida o en fase gas). Superfície de contacte: en el cas dels sòlids, la velocitat de reacció serà més gran quan més superfície ofereixi el sòlid, per tant, quan més finament dividit (pols) es trobi (reaccions fase sòlida). Temperatura: a més temperatura més velocitat tenen les partícules. En aquestes condicions es produiran més xocs i, a més, seran més violents (perquè aniran amb més velocitat amb l'escalfor). Catalitzadors: un catalitzador és una substància que augmenta la velocitat d'una reacció sense gastar-se. Els éssers vius també utilitzen catalitzadors per augmentar la velocitat de les seves reaccions. Aquests catalitzadors biològics són unes proteïnes anomenades enzims.
Reaccions importants: de síntesi: s'uneixen dues o més substàncies per fer-ne una de més complexa. A+B=AB H2+O2=H2O. De descomposició: una substància es forma en dues o més de més simples. AB=A+B H2O=H2+O2. Amb oxigen: l'oxigen de l'atmosfera és molt reactiu, les reaccions amb oxigen són molt comunes. Amb combustió: són oxidacions molt ràpides i exotèrmiques, la substància oxidada s'anomena combustible. combustible+O2=CO2+H2O. Amb respiració: són reaccions de combustió que es produeixen a l'interior dels éssers vius, estan controlades per enzims i es produeixen a baixa temperatura. glucosa+O2=CO2+H2O. Amb corrosió (oxidació de metalls): combinació d'un metall amb oxigen. M (metall) + O2= Mx Oy (òxid de metall).
Representació d'una reacció química: A l'esquerra les fórmules dels reactius (+). Una fletxa(-->). A la dreta les fórmules dels productes (+). A vegades s'especifica l'estat d'agregació de cada substància sòlid (s); líquid (l); gas (g).
Representació d'una reacció química 2: Reactiu 1+ reactiu 2+...-->producte 1+ producte 2... butà+oxigen= diòxid de carboni+aigua. C4 H10= CO2+H2O=equació química (representació d'una reacció química). H2 (g)+O2(g)=H2O (g).
En una reacció química els àtoms dels reactius són els mateixos que els àtoms dels productes, la única diferència és que estan units de forma diferent. 2H2O ·--· ·--· + O2 0--0= 2H2O ·--0--· ·--0--·. N2+2H2= 2NH3.
1 molècula de N2 reacciona amb 3 molècules de H2 per donar 2 molècules de NH3. Combustió de CH4: CH4+O2=CO2+H2O--> CH4+2O2=CO2+2H2O. Zn+HCl=ZnCl2+H2-->Zn+2HCl=ZnCl2+H2.

Entradas relacionadas: