Canvis Familiars i Globalització: Societat Postindustrial

Canvis en les Funcions Familiars

Les famílies es consideraven tradicionalment una unitat de producció, ja que produïen allò que necessitaven per viure. Amb la revolució industrial, van passar a considerar-se principalment una unitat de consum. Encara que algun membre de la família treballi i produeixi, la llar en conjunt consumeix béns i serveis (roba, menjar, escola, etc.). S'ha passat de produir a consumir més.

Canvi de Rols

Tradicionalment, l'home era qui treballava fora de casa, el proveïdor, i la dona cuidava dels fills i la casa, etc. Encara avui, sovint la dona s'encarrega majoritàriament de les tasques de la llar i la cura dels nens, tot i que els homes s'estan incorporant progressivament a aquestes tasques, encara de forma minoritària.

Especialització Afectiva

La família ha anat perdent funcions tradicionals. L'especialització afectiva és una de les funcions principals que roman. Abans, es tenien fills perquè treballessin i aportessin ingressos; ara, els fills no es tenen principalment per contribuir econòmicament, sinó que sovint comporten més despeses. En suposar més costos, juntament amb altres factors, cada cop es tenen menys fills. Aquests fills són percebuts com a més valuosos ("escassos") i es cuiden més intensament.

Tipus de Dinàmiques Familiars

• Estatutària: Molta disciplina i poca afectivitat. (Estil més tradicional i antic).
• Negligent: Poca disciplina i poca afectivitat. Els pares estan absents, no ofereixen disciplina ni afectivitat, i no tenen un criteri educatiu clar. Sovint associat a famílies amb problemes greus (pobresa extrema, addiccions, etc.).
• Contractual: Equilibri entre disciplina i afectivitat. S'utilitza la disciplina quan és necessari i es dona afecte quan toca. És un model intermedi, sovint pactat.
• Permissiva: Molta afectivitat i poca disciplina. Renúncia a la disciplina, pèrdua d'autoritat davant els fills, possible rebel·lió dels fills. Acostuma a donar-se en famílies de classe mitjana on ambdós progenitors treballen, tenen un nivell adquisitiu mitjà-alt i poc temps per atendre els fills, intentant compensar-ho materialment ("comprar la seva estima").
• Proteccionista: Molta afectivitat i molta disciplina. Sovint amb rols tradicionals (mare afectiva, pare disciplinari - "famílies maternals"). Són famílies amb patrons tradicionals, típiques de classes obreres.

Globalització i Societat Postindustrial

La globalització o mundialització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic, i que abasten la major part de les regions del planeta.

És un procés obert, en constant elaboració. Implica interconnexions creixents entre diferents parts del món.

Aspectes positius: Permet conèixer millor el que passa globalment, tenir una visió més àmplia, ha impulsat avenços significatius en el desenvolupament i ha fomentat l'expansió i interrelació (noves formes de vida, accés global, potencial millora de la qualitat de vida).

Aspectes negatius: Genera conseqüències desiguals; allò que beneficia uns pot perjudicar altres. Tot i ser un gran avenç, no afecta tothom de la mateixa manera.

Es va intensificar a partir dels anys 80, amb l'acceleració de les noves tecnologies. Tanmateix, les seves arrels són antigues, existint des que els humans es desplacen i intercanvien béns i idees.

No obstant això, sovint es situa el seu inici contemporani al voltant de 1989 (caiguda del Mur de Berlín) i la plena expansió de les noves tecnologies.