Canvis a l'Església Catòlica Espanyola durant els anys seixanta

Als anys seixanta, quins canvis va haver-hi a l’Església catòlica espanyola, arran de què i com va afectar al règim franquista? Al Concili Vaticà II va posar en evidència que l’Església catòlica espanyola s’havia de distanciar del règim franquista i retirar el suport incondicional que li havia atorgat des del 1939. Per impulsar aquesta nova orientació, la Santa Seu va renovar la jerarquia eclesiàstica i va posar al capdavant de la Conferència Episcopal el cardenal Vicent Enrique i Taracón, un dirigent manifest del sector conciliar i reformista que va prendre una posició clara a favor de les llibertats democràtiques i la reconciliació política, cosa que va provocar la irritació del mateix govern. Un exemple molt clar del posicionament de l’Església contra la dictadura va ser l’Abat de Montserrat. Aquesta reorientació també estava condicionada per la crisi interna de la institució (secularitzacions, disminució de les vocacions), pel context de laïcització creixent de la societat i per la pèrdua d’una bona part de la seva influència en tots els àmbits de la vida espanyola. També hi va influir l’augment de capellans joves que es van alinear amb les posicions de l’oposició antifranquista.

Què es pretenia en promulgar la Llei Orgànica de l’Estat? Aquesta llei fonamental pretenia coronar l’edifici institucional del franquisme. La Llei, aprovada per referèndum, introduïa retocs en algunes lleis fonamentals, eliminava el llenguatge de la retòrica feixista i pretenia deixar el futur “atado y bien atado”, segons una expressió de Franco. A més, concretava les funcions dels òrgans de l’Estat: mantenia la concentració de poders del dictador, però introduïa la separació entre el cap de l’Estat i el president del govern.

Explica l’escàndol Matesa. Les dissensions entre els partidaris els reformistes (Opus Dei) i els immobilistes (falangistes) al si del govern van esclatar públicament el 1969 amb l’anomenat escàndol Matesa, una empresa de maquinària tèxtil connectada amb l’Opus Dei. Matesa va protagonitzar un frau financer relacionat amb l’exportació de maquinària tèxtil i les denúncies per corrupció van implicar alguns alts càrrecs del règim. La premsa va difondre els fets i els falangistes van descobrir l’escàndol per desprestigiar l’Opus Dei. Aquest cas va tenir repercussions polítiques perquè va provocar l’expulsió dels sectors més tecnòcrates del govern, que eren considerats també responsables de l’augment de protesta social. També es van expulsar els falangistes, Franco va decidir castigar als informadors i als infractors, i perquè no tornes a passar, Carrero Blanco va defensar la necessitat d’endurir la política interna del règim modificant en sentit restrictiu la Llei de premsa i augmentant la repressió.

Quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a l’Estat Espanyol? Explica’n els resultats. Les eleccions generals del 15 de juny del 1977 en el conjunt d’Espanya van donar com a resultat un sistema polític clarament bipartidista: la UCD va aconseguir 166 diputats i el PSOE en va aconseguir 118. Molt per sota es van quedar el PCE, amb 19 escons, i Alianza Popular, amb 16. A Catalunya els resultats van ser diferents i el triomf va ser per a les esquerres: el PSC va obtenir el 28% dels vots i el PSUC, el 18% mentre que Centristes de Catalunya i el Pacte Democràtic liderat per Jordi Pujol va obtenir al voltant del 16%. Tot i no tenir majoria absoluta al Congrés, Adolfo Suárez va formar el primer govern democràtic després de la Guerra Civil.

Què són els Pactes de la Moncloa? Explica el que en sàpigues. Per plantar cara a la crisi econòmica, l'octubre del 1977 les principals forces polítiques van signar els pactes de la Moncloa, que contenien un seguit d'acords per sanejar l'economia i un programa d'actuació política. Els seus objectius fonamentals eren reduir la inflació i posar en pràctica un conjunt de reformes per repartir de manera equitativa els costos de la crisi. Els signataris es van comprometre a donar suport a una reforma fiscal i a aprovar un nou marc de relacions laborals per permetre l'agilitació de la contractació temporal. L'any 1977 es va procedir també a una reforma tributària i va entrar en vigor l'impost extraordinari sobre el patrimoni. L’any següent es va implantar l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la qual cosa l’impost sobre el treball es feia extensible a totes les rendes. La reforma de la Seguretat Social va permetre l'extensió de l'assegurança d'atur i d’assistència sanitària, i un increment de les pensions de jubilació.

Com i quan es va restablir la Generalitat de Catalunya? La demanda d’autonomia per Catalunya va rebre un nou impuls amb la proposta de l’Assemblea de Parlamentaris Catalans (juny de 1977), que demanava la restauració de la Generalitat, el retorn de l’exili del seu president, Josep Tarradellas, i la constitució d’un govern provisional de Catalunya. A més, les mobilitzacions populars al voltant de la campanya “Volem l’Estatut “ pressionaven també en aquesta direcció. Llavors el president Suárez va voler prendre la iniciativa i va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn com a president després de trenta anys d'exili. El primer govern de la Generalitat provisional es va formar el desembre de 1977, i aquest govern va dictar alguns decrets de gran significat polític, com la introducció de l'ensenyament obligatori de la llengua catalana al sistema educatiu. Per tal de donar contingut a la nova Generalitat, el gener del 1978 es va crear la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat.

La crisi d’UCD i la dimissió d’Adolfo Suárez. La crisi a la UCD, la difícil situació econòmica i les accions desestabilitzadores d’ETA van produir una debilitat extrema del govern. El maig del 1980 el PSOE va presentar a les Corts una moció de censura que va perdre. Des d’aquell moment l’activitat governamental es va paralitzar i les reformes per a l’adequació dels aparells de l’Estat a la legalitat constitucional van quedar aturades. Davant el fraccionament de la UCD i el qüestionament del seu lideratge, Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern i del partit el 29 de gener del 1981. Cal considerar, com a causa de la decisió, el seu cansament personal, les critiques rebudes dintre del seu partit i les fortes pressions de sectors empresarials i militars contra la seva política.

Comenta l’ingrés d’Espanya a l’OTAN. Calvo Sotelo va ser investit com a nou president del govern, la seva política no es va diferenciar pas de l’anterior i la labor legislativa va continuar endavant enmig de dissesions internes i amb l’hostilitat de l’oposició. Una de les decisions més polèmiques va ser la petició d’Espanya d’entrar a l’OTAN, que es va fer efectiva el 30 de maig de 1982, amb l’oposició dels partits d’esquerra. Espanya va entrar d’amagat a l’OTAN, però els polítics d’esquerra se’n van assabentar. Un dels que s’hi va oposar més va ser Felipe González, que demanava un referèndum. A l’octubre es van fer eleccions i Felipe González va ser escollit president del govern. En el programa electoral hi havia el referèndum i ell es va fer el suec. Les pressions van ser tant fortes que al 1984 es veurà obligat a fer el referèndum, Ell es posicionava a favor d’entrar a l’OTAN. RESULTAT: 51% a favor, 49% en contra.