Canvis Econòmics, Imperialisme i Conflictes del Segle XIX i XX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,67 KB
La Segona Revolució Industrial (1870)
La Segona Revolució Industrial (1870) va significar un període de creixement econòmic, augment de la població i migracions, especialment cap a Amèrica, a la recerca de treball.
Noves Fonts d'Energia i Comunicacions
Es van desenvolupar noves fonts d'energia com el petroli i l'electricitat. Això va impulsar noves formes de comunicació com la ràdio, el cinema (1895) i el telèfon (1876). La bombeta (1879) va revolucionar la il·luminació.
Innovacions en el Transport
Les noves fonts d'energia van permetre innovacions en el transport: el cotxe (1885), el metro (1890), el tramvia elèctric (1884), els primers vols (1903) i la construcció dels canals de Suez (1869) i Panamà (1914).
Sectors Industrials i la Gran Depressió
El sector siderúrgic va ser clau. Nous sectors com el químic van permetre la creació de fertilitzants, àcid sulfúric i medicaments com l'aspirina (1899). La primera potència industrial va ser Gran Bretanya, seguida per França, Bèlgica, Alemanya i els EUA. L'augment de la producció i la competència van provocar una crisi en els països industrialitzats, coneguda com la Gran Depressió (1873-1893), que va causar acomiadaments i deflació. Aquesta crisi va començar amb l'arribada de productes agrícoles d'EUA, Argentina i Austràlia, que van fer baixar els preus i van arruïnar els pagesos, reduint el seu poder adquisitiu.
Conseqüències de la Crisi
- Concentració empresarial (càrtel i trust).
- Nova organització del treball (taylorisme i fordisme).
- Recerca de nous mercats.
L'Imperialisme (Segle XIX)
Durant el segle XIX, EUA i Japó van dominar Àsia i Àfrica. Les causes van ser:
- Econòmiques: Crisi agrícola i industrial; necessitat de proteccionisme.
- Demogràfiques: Necessitat de nous llocs d'assentament.
- Polítiques i estratègiques: Extensió del nacionalisme i influència de grups socials.
Fases de l'Organització Imperial Colonial
- Investigació del territori (mapes i conquesta).
- Organització política i administrativa (colònies i protectorats).
- Explotació de matèries primeres (colònies de poblament i colònies d'explotació).
La Conferència de Berlín i els Conflictes
Al segle XIX, països europeus, EUA i Japó es van repartir el món. A partir de 1870, es va expandir la conquesta d'Àfrica i Àsia. La presència europea a les zones costaneres es va intensificar fins a la Conferència de Berlín (1880), que va establir les condicions per a la conquesta d'Àfrica:
- Respectar la lliure circulació pels rius Níger i Congo.
- Ocupació efectiva del territori per tenir-hi dret.
Aquestes condicions van provocar guerres, com el Conflicte Anglobòer (1880/81-1899/1902), on els anglesos van vèncer els bòers (holandesos), i el Conflicte de Fashoda (1890) entre francesos i anglesos.
A Àsia, van tenir lloc les Guerres de l'Opi (1839-1842) entre el Regne Unit i la Xina. Els anglesos van guanyar, obtenint Hong Kong amb el Tractat de Nanjing, a més de llibertat de comerç i rebaixa dels drets de duana.
La Revolta dels Sipais i la Revolta dels Bòxers
L'Índia era la possessió més important dels britànics. El 1857, va tenir lloc la Revolta dels Sipais, tropes indígenes de les terres britàniques. El 1899, es va produir la Revolta dels Bòxers contra la presència occidental a la Xina, que va ser aturada amb presència militar. Indoxina pertanyia a França, mentre que Indonèsia i Filipines també van patir el colonialisme.
Conseqüències de l'Imperialisme
- A les metròpolis: Conseqüències positives, com l'obtenció de riquesa.
- A les colònies: Creació de fronteres artificials, provocant conflictes. Canvis en l'estructura social i econòmica. Desequilibri entre població i recursos. Avanços mèdics que van augmentar la població, però sense suficients terres. Intercanvis comercials desiguals, amb productes cars de les metròpolis i barats a les colònies.
Europa en Temps de la Primera Guerra Mundial
Abans de la Primera Guerra Mundial, Europa estava dominada per monarquies i imperis, amb problemes i reivindicacions nacionals. La guerra es va iniciar amb l'assassinat de Francesc Ferran a l'atemptat de Sarajevo (juny de 1914). Les causes principals van ser:
- Atemptat de Sarajevo.
- Tensió i rivalitat entre potències europees.
- Aliances militars: la Pau Armada.
La Tensió Diplomàtica i els Conflictes
La tensió diplomàtica va començar el 1870 amb la Unificació Alemanya, que va utilitzar mètodes violents i volia eliminar Gran Bretanya i aïllar França. Per aconseguir-ho, es va crear la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia, 1872). Altres països van formar la Triple Entesa (França, Gran Bretanya i Rússia, 1907).
Conflictes entre la Triple Entesa i Alemanya i l'Imperi Austrohongarès:
- Guerra Francoprussiana (1870): reclamació d'Alsàcia i Lorena.
- Rússia vs. Àustria.
- Gran Bretanya vs. Alemanya (econòmicament).
L'enfrontament va incloure una cursa d'armament i crisis diplomàtiques, amb l'imperialisme com a detonant. Les Crisis Marroquines (1905-1911) van portar Espanya i França a quedar-se amb el Marroc.
El Conflicte dels Balcans
Rússia i Àustria tenien interès en el domini dels Balcans i els turcs. Sèrbia volia unificar els pobles eslaus. El 1908, Àustria va ocupar Bòsnia i Hercegovina. Les Guerres Balcàniques (1912-1913) van enfrontar Sèrbia, Grècia i Bulgària contra Turquia. El 1913, Sèrbia es va enfrontar a Bulgària.
L'Inici de la Gran Guerra
El 28 de juny de 1914, l'atemptat de Gavrilo Princip contra Francesc Ferran a Sarajevo va desencadenar la guerra. Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia, i Rússia va donar suport a Sèrbia, posant en marxa les aliances.