Canvis Demogràfics i Socials a l'Espanya Franquista

L'Evolució de l'Estructura de la Població

• Creixement Vegetatiu i el "Baby Boom"

  Durant el franquisme, el creixement vegetatiu de la població espanyola fou molt elevat a causa de l'augment de la natalitat i la disminució de la mortalitat. Aquest considerable augment de la natalitat, conegut com a "baby boom", compensà el gran descens demogràfic dels anys de guerra. En els anys 60, es mantingueren altes taxes de natalitat, encara que amb tendència al descens. Els índexs de mortalitat continuaren sent baixos.

  El manteniment d'una natalitat elevada s'explica per raons sociopolítiques i pel paper de mestressa de casa que s'assignava a les dones. La seva incorporació al mercat de treball faria baixar els índexs de natalitat a la dècada dels 70.

• L'Emigració com a Sortida

  A l'interior del país, a partir dels anys 50, s'intensificà la marxa de població sobrant del camp a la ciutat i des de les regions més pobres cap a les més industrialitzades. En els anys 60, es dirigí també cap a les zones turístiques. Aquests emigrants s'assentaren en barriades perifèriques, de mala qualitat, sense dotacions ni serveis.

  En finalitzar la Segona Guerra Mundial, continuà la sortida d'emigrants cap a Iberoamèrica, sobretot cap a Veneçuela i el Brasil. A la fi dels anys 50, l'emigració exterior començà a dirigir-se cap als països més industrialitzats d'Europa occidental (França i Alemanya). El moment de major nombre d'emigrants fou el 1964, i a partir del 1974, es paralitzà.

  Es tractava de mà d'obra no qualificada que treballava en oficis poc desitjats per la població activa dels països on anaven. Tenia un caràcter individual i temporal; la major part tornava a Espanya. Hi hagué també una emigració estacional per a la recollida de la collita a França.

Transformacions Socials: De la Postguerra a la Modernització

• Les Dificils Condicions de Vida (1939-1959)

  Entre 1939 i 1959, les condicions de vida foren difícils per a tothom, i més per als vençuts. Foren anys de privacions, de fam, malalties i escassetat d'aliments i medicaments, que afectaren gran part de la població. Les cartilles de racionament d'aliments foren el mitjà oficial per aprovisionar-se d'aliments bàsics, i es perllongaren fins al 1951. El mercat negre fou un mitjà més ràpid però més car d'obtenir provisions. Els salaris es destinaven principalment a menjar i adquirir productes de primera necessitat. Les restriccions elèctriques foren constants.

  La societat visqué sota una estricta moral nacional-catòlica amb forta censura en els espectacles, a les platges i en els espais públics. La religió catòlica s'imposà com a obligatòria al conjunt de la població. Tots els nascuts havien d'estar batejats. Els matrimonis només podien ser catòlics. Els noms eren els del santoral. L'assistència a les cerimònies religioses era gairebé obligada.

• La Modernització i el Canvi Social (Anys 60)

  A partir dels anys 60, es produí un fort canvi social: el país es modernitzà i la societat espanyola esdevingué cada vegada més urbana. La marxa dels més joves cap a les ciutats contribuí al creixement i rejoveniment urbà, i al descens i envelliment del món rural. L'accelerat creixement urbà portà a l'aparició de barriades improvisades o a la destrucció de parts antigues de les ciutats i la seva transformació en blocs de pisos.

  Es consolidà una classe mitjana nombrosa i estable, amb major capacitat econòmica, amb accés a nous béns de consum com electrodomèstics, automòbil, segona residència i vacances d'estiu. El turisme portà costums europeus i els difongué, i també una destrossa costanera. Espanya entrà dins de la societat del benestar i del consum; es modificaren els costums i la mentalitat dels espanyols, mentre el règim polític i les seves institucions quedaven cada vegada més desfasats.