Canvis Demogràfics i Econòmics a Espanya: Industrialització i Agricultura

Canvis Demogràfics

Creixement demogràfic

Tant la natalitat com la mortalitat eren altes, i el creixement demogràfic era inferior al dels països industrialitzats. La perifèria peninsular concentrava el major pes demogràfic. La població catalana va començar a créixer considerablement, marcant l'inici de la transició demogràfica a Catalunya.

Èxode rural i urbanització

Les transformacions agràries van ser escasses i la industrialització mínima. Es va produir un creixement d'algunes ciutats com Barcelona i Madrid, juntament amb l'inici d'una onada migratòria cap a Catalunya.

Emigració a ultramar

A causa de la manca d'oportunitats laborals a la península, moltes famílies, principalment de Galícia, Cantàbria, Canàries i Catalunya, van buscar millors condicions de vida a les colònies del nord d'Àfrica i Amèrica Llatina.

Canvis Econòmics

Es van implementar reformes per transformar la propietat, liberalitzar la producció i el comerç, i mobilitzar els recursos econòmics. No obstant això, els límits d'aquestes reformes van ser evidents: la baixa productivitat agrícola, la persistència d'una pagesia empobrida, la debilitat de la indústria per la manca d'un mercat intern sòlid, l'endeutament i la dependència de potències externes, així com el creixement limitat de la població i l'emigració per falta de feina.

Transformacions en l'Agricultura

Reforma agrària liberal

Es va abolir el règim senyorial i es va procedir a la desvinculació i desamortització de la terra (amb figures clau com Mendizábal i Madoz). Aquesta mesura va estimular la producció agrícola i va augmentar la superfície conreada, però va ser insuficient per millorar la productivitat. La reassignació de terres va afavorir la noblesa i la burgesia rendista, impedint la creació d'una classe de petits i mitjans propietaris. Molts pagesos van esdevenir arrendataris o assalariats, agreujant el problema del treball a jornal i provocant la pèrdua de propietats comunals en molts pobles.

Model agrari català

A Catalunya, el latifundisme i el jornalerisme tenien menys pes, fet que va mitigar l'impacte negatiu de les reformes. Els pagesos catalans podien accedir a la propietat mitjançant contractes agraris a llarg termini (com l'emfiteusi i la rabassa morta), i el creixement econòmic va propiciar l'expansió de les vinyes.

El Procés d'Industrialització

Naixement de la indústria moderna: el tèxtil català

Catalunya va ser pionera en la industrialització, impulsada per la innovació tecnològica, com la màquina de vapor, i la implantació de colònies industrials que van fomentar l'esperit empresarial. Amb els precedents de les indianes, la indústria cotonera va experimentar un notable creixement entre 1833 i 1868.

Siderúrgia i mineria

Es va produir una expansió de la siderúrgia al País Basc, acompanyada d'una important explotació minera a partir de 1868. Es van organitzar concessions estrangeres, com l'aprofitament del carbó de coc de Gal·les, i es va fomentar l'exportació de la producció.

Límits de la industrialització

La indústria es va difondre lentament per la major part d'Espanya, amb excepcions notables a Catalunya i al País Basc. La baixa capacitat de compra de la pagesia i la reticència de la burgesia a invertir en altres regions van ser factors limitants. A més, hi havia escassetat d'energia i matèries primeres, i el capital es veia absorbit pel deute públic.