Canvis agrícoles i demogràfics a Espanya i Catalunya (s. XIX)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,03 KB
Canvis agrícoles al segle XIX
Al segle XIX hi va haver importants canvis agrícoles, que els podríem dividir en dos grans grups:
Reforma agrària liberal
La reforma agrària liberal va estimular la millora de la producció i de la comercialització agrícoles i va provocar a Espanya un conflicte social, ja que no es va aconseguir la creació d'una classe de mitjans i petits propietaris: la pagesia obrera. Les mesures principals d'aquesta reforma van ser:
- L'abolició del règim senyorial
- La desvinculació de la terra
- La desamortització
- La liberalització del mercat agrícola
A partir d'aquests canvis s'arriba a la consolidació de la propietat privada de la terra, situant-la en mans dels propietaris actius. A Catalunya, els nous sistemes de propietat van afavorir la millora de la producció.
Creixement agrícola: Espanya i Catalunya
El segon canvi important va ser el creixement agrícola, que presenta diferències entre Espanya i Catalunya.
Espanya
A Espanya, els canvis produïts van ser limitats però va augmentar la superfície conreada. Es va experimentar un gran augment en la producció de cereals, vinya, blat de moro i patata. La distribució de la propietat era irregular i estava dividida en latifundis (grans extensions de terra) i minifundis (petites extensions de terra). Però el retard agrari va suposar un gran obstacle per a la industrialització.
Catalunya
A Catalunya, el creixement agrícola suposava un major dinamisme de l'agricultura: comença l'edat d'or de la viticultura i la insuficiència de producció de cereals i llegums crea un dèficit alimentari.
Creixement demogràfic
El creixement demogràfic va ser causat per tres factors principals:
- L'augment de la població: va ser diferent a Espanya i a Catalunya. A Espanya, el creixement demogràfic fou inferior al d'altres països més industrialitzats; tant la mortalitat com la natalitat van ser elevades. En canvi, a Catalunya el creixement demogràfic va ser més pronunciat i va suposar l'inici de la transició demogràfica.
- La urbanització creixent: a Espanya va significar un èxode rural limitat per l'escassetat de transformacions agràries i per la feblesa industrial. A Catalunya hi va haver un gran nombre de migracions internes, de l'interior cap a la costa, i un creixement de les ciutats industrials.
- L'emigració a ultramar: per les escasses oportunitats de treball al camp moltes persones emigraven a l'Amèrica Llatina. Els principals punts d'origen d'aquesta emigració eren Galícia, la Cornisa Cantàbrica, les Canàries i Catalunya.
Comerç i ferrocarril
El comerç va notar dues grans propulsions que el van transformar:
Construcció del ferrocarril
La construcció del ferrocarril s'inicia el 1855 amb la Llei de Ferrocarrils. No obstant això, es van presentar alguns problemes:
- La xarxa era radial, concentrada en la capital.
- Amplada de via diferent de l'europea, fet que complicava la connexió internacional.
- No es va instaurar cap mena d'impost ni restricció per a algunes empreses estrangeres, la qual cosa va dificultar cert control nacional.
Expansió del mercat
L'expansió del mercat interior va augmentar gràcies al ferrocarril; no obstant això, la demanda era limitada i hi havia dificultats per vertebrar el mercat nacional. Pel que fa al mercat exterior, aquest es va expandir: va créixer el comerç internacional i es va recórrer al proteccionisme per protegir la indústria espanyola, així com el sistema financer i la hisenda.