Com va canviar la situació dels burguesos en l'Edat Moderna?

Ciència que estudia l’ús de les plantes amb finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir,

atenuar o per guarir un estat patològic  No és apropiada per a situacions

Els productes fitoterapèutics solen tenir marges terapèutics més amplis i solen produir menys reaccions adverses que els fàrmacs sintètics.

Hi ha una base científica i una àmplia experiència que dóna suport l'eficàcia

de molts productes fitoterapèutics per determinades indicacions.

-No és apropiada per a situacions agudes o d'emergència, s'utilitza per alleujar símptomes lleus o algunes malalties cròniques.

Natural no és sinònim d’innocu.

L'eficàcia s'aconsegueix només amb l'ús adequat dels preparats fitoterapèutics (indicacions, forma d'administració, dosificació, etc.)

Al llarg de la història, l’ésser humà ha buscat de forma instintiva a les plantes el remei als

seus problemes de salut, de la mateixa manera que va buscar-hi aliment i protecció.

El coneixement de les propietats curatives de les plantes, aviat es va identificar amb de

determinats individus de la tribu. Així va sorgir el Chamán (xamans) o metge bruixot que va

practicar el seu art des dels temps més remots.Ritus i cerimònies misterioses

A poc a poc, l'ús de les plantes curatives va quedar vinculat a la superstició i la màgia

La malaltia o la mort mateixa, estan causades per l'entrada en el cos

del dimoni, que ha de ser espantat perquè el pacient es recuperi.

Com més nauseabunda era la droga,

més eficaç es considerava.

Les primeres plantes medicinals

acostumaven a ser drogues

d'acció directa (purgants).

El que era dolent per al dimoni era

Bo per al pacient

La societat primitiva creia en la curació per analogia. Es creia que

totes les plantes que estaven a la terra per a benefici de l'home.

Exemples: Resina vermella significava que la planta era bona per a la sang Fulla amb forma de cor assenyalava seus propietats cardíaques Fulla amb forma de fetge era un senyal d'eficàcia contra la

Icterícia

Al llarg de la història, totes les grans civilitzacions (Babilònia, Egipte, Índia, Xina, Grècia i

Roma) han deixat registres disponibles sobre plantes i el seu ús medicinal

Els ideogrames sumeris, daten de 2.500 aC, s'enumeren diverses medicines d'origen vegetal,

incloent l’”adormidera”, que era coneguda com la "planta de l'alegria".

Hammurabi (1728-1686 aC) governador de Mesopotàmia, ens va llegar el seu famós codi

escrit en pedra, on es detalla l'ús de plantes curatives (sen, regalèssia, menta) utilitzades avui

En la medicina moderna

Els temples de Karnak tenen gravats de plantes medicinals portades des de Síria el 1500

aC, per una expedició enviada per Tutmosis III amb aquest propòsit.Els primers documents escrits es

Conserven en rotllos de pergamins

de papir, un precursor del paper,

fabricat amb la medul·la del jonc

del NilEl papír més famós, els Papirs Ebers, daten del Segle XVI aC, i són un recull d'obres

anteriors. Té gran quantitat de prescripcions i receptes, 877 per ser exactes.

Entre les drogues esmentades

es troben:Cànnabis  Api Encens Mirra Àloe  Juníper Llavors de lli Ricí  Fonoll Cassia, sen Farigola i altresMoltes de les prescripcions empraven gomes i resines d'origen vegetal

Els egipcis són els precursors en l'ús d'antibiòtics, del "fang" utilitzat com a cataplasma

per curar ulceracions, havia de tenir actinomycetes.

El pa florit era un altre agent curatiu.Si s'haguessin pres seriosament aquestes pràctiques, s'hauria

descobert la penicil·lina molt abans dels anys 30

Els Xinesos 2500 A.C. Utilitzaven plantes medicinals per les afeccions pulmonars,

circulatòries, febre, lepra i moltes altres malalties. Moltes d’aquests drogues van ser

utilitzades pels egipcis i més tard pels grecs.

Les primeres dades medicinals en el sentit modern són els dels grecs i romans. Són

registres tant botànics, com mèdics.

Els grecs van fer ús extensiu de drogues vegetals i van mantenir un trànsit important en

medicaments. Tenien herboristes (rhizotomoi) que recol·lectaven les plantes medicinals

i venedors de drogues (farmacopeiay) d'on deriva la nostra paraula "farmàcia”

A la botànica mèdica grega hi ha quatre noms que sobresurten

Hipòcrates (460-375 aC). Conegut com el Pare de la Medicina Moderna, va citar unes 300 a 400 plantes medicinals.

No es compta amb els seus escrits, els seus deixebles van editar la

Col·lecció Hipocràtica, on suposadament es recullen els seus

ensenyaments.

Primera figura en medicina que no s'associava la màgia o la

demonologia amb les propietats de les herbes (pare de la medicina

científica)Aristòtil (384-322 aC) es va interessar per la ciència en general i la

seva influència en aquest camp, especialment durant l'Edat

Mitjana, va dominar el pensament europeu. Va treballar sobre les formes de les plantes i totes les que va descriure

anaven acompanyades de les propietats i virtuts.

No ens ha arribat directament cap escrit seu sobre Botànica Mèdica,

però va deixar la seva biblioteca al seu deixeble Teofrast.

Teofrast (372-287 aC) va descriure moltes plantes gregues i

estrangeres i el seu ús.

El seu tractat: “Història de les plantes” va tenir influència en el

desenvolupament de la botànica i la medicina durant gairebé vint

segles. Sel’ha anomenat “el Pare de la Botànica”

Amb el seu Tractat s'inclou un llibre en el qual s'estableixen normes sobre la

recol·lecció de les plantes dirigit als rhizotomoi (herboristes)

Dioscórides (primer segle dC) era

un metge probablement de l'Armada

(parla de moltes terres vistes per ell

en els seus viatges)

Va escriure “De Matèria Medica”, on

cita 500 plantes, posa les bases per

als grans herbaris europeus de l'Edat

Mitjana posa les bases de les grans

farmacopees

Traduït a molts idiomes. El manuscrit bizantí més antic data

del 512 dC, es conserva a la Biblioteca Imperial de Viena

El coneixement europeu per les plantes medicinals sorgeix

directament dels escrits de Dioscórides