Canvi tècnic, elasticitat empírica i teoria fons i fluxos

El canvi tècnic

El canvi tècnic fa referència a les innovacions tecnològiques i als avenços en els processos de producció dins d'una economia. Aquest canvi pot transformar l'estructura productiva i alterar el tipus de feina que es necessita. A curt termini, pot provocar un augment de l'atur estructural, ja que alguns llocs de treball esdevenen obsolets i les persones afectades poden no tenir, de moment, les habilitats per adaptar-se als nous requeriments.

No obstant això, a llarg termini, el canvi tècnic sol generar un augment de la productivitat i pot crear noves feines en sectors emergents. Això fa que la capacitat d'adaptació del mercat laboral i la formació dels treballadors siguin clau per minimitzar els efectes negatius sobre l'ocupació.

Elasticitat empírica

Elasticitat empírica: l'elasticitat és un concepte econòmic que mesura la resposta d'una variable quan hi ha un canvi percentual en una altra. Per exemple, l'elasticitat-preu de la demanda indica en quin grau varia la quantitat demandada d'un bé o servei quan el seu preu canvia.

L'elasticitat empírica és la mesura d'aquesta sensibilitat a partir de dades reals, obtinguda mitjançant estudis estadístics, observacions de mercat o tècniques economètriques. A diferència d'una elasticitat teòrica (basada en models o supòsits), la versió empírica reflecteix el comportament real dels agents econòmics en un context concret.

Aquest tipus de mesura és molt útil per a la presa de decisions tant públiques com privades. Per exemple:

• Una empresa pot utilitzar l'elasticitat empírica per estimar com afectarà una pujada de preus a les seves vendes.
• Un govern pot analitzar com reaccionarà el consum de determinats productes si hi aplica impostos, com l'IVA o taxes especials.

En general, l'elasticitat empírica permet entendre millor el comportament dels consumidors i productors, preveure resultats econòmics i dissenyar polítiques més eficients basades en evidència.

Factors que influeixen en les decisions econòmiques

Les decisions econòmiques no es prenen només amb criteris racionals, sinó que hi influeixen diversos factors personals i socials. Entre els principals hi ha les preferències, que expressen el grau d'atracció per les opcions disponibles. Aquestes poden ser viscerals (emocionals) o inferides (raonades), i no són sinònim de necessitats, gustos ni desitjos. Cal tenir en compte que l'elecció no sempre reflecteix la preferència real, ja que sovint es prenen decisions amb restriccions (temps, diners, informació...).

Les creences són idees que tenim sobre com funciona el món, tot i que no sempre són certes. Són útils per orientar les decisions i s'adquireixen per experiència, educació o influència social. Les creences sovint estan reforçades pel context i la pressió de grup.

Les emocions també afecten les decisions. Són reaccions intenses que poden influir en la manera com valorem una opció (per exemple, per culpa, orgull o compassió). A més, tenen un paper important en la memòria, que també influeix: recordem millor el que ens ha impactat emocionalment, el que hem viscut repetidament o les primeres i últimes impressions. La memòria no és exacta, però orienta moltes decisions.

Per últim, el context social té un paper decisiu. L'entorn en què vivim — família, cultura, mitjans, grups socials — condiciona les nostres preferències i comportaments. Moltes decisions es prenen per seguir normes socials o per encaixar en el grup.

En resum, les decisions econòmiques són el resultat d'una combinació de preferències, creences, emocions, informació i context social, i per això no són sempre plenament racionals, però sí comprensibles en el seu context.

Fons i fluxos (Georgescu-Roegen)

Georgescu-Roegen introdueix una nova manera d'analitzar la producció basada en la distinció entre fons i fluxos. Aquesta teoria considera la dimensió física i temporal dels processos econòmics i critica la idea que les necessitats humanes siguin substituïbles.

Distingim dos tipus d'anàlisi:

• Descriptiva: inventari de tots els inputs i outputs del procés.
• Analítica: identifica diferents formes d'organització productiva.

Fons

Són elements que intervenen en el procés però no s'incorporen al producte final; es mantenen durant tot el procés. Exemples:

• Treballadors
• Espais productius
• Maquinària i mitjans de producció
• Organismes que presten serveis

Fluxos

Són inputs i outputs que entren o surten del procés. Alguns exemples:

• Matèries primeres i energia (entren)
• Recursos naturals gratuïts (aire, aigua)
• Producte final (output útil)
• Productes defectuosos i residus (surten)

Els fluxos es consumeixen o es transformen, mentre que els fons es conserven durant el procés.

També és clau la consideració del temps: cada procés té una durada i es divideix en operacions productives (soldar, pintar, muntar...), que van transformant l'output fins al resultat final.

En resum, la teoria de fons i fluxos mostra que la producció depèn de recursos físics limitats i del temps, i defensa una visió més realista i ecològica de l'economia.