Canvi substancial per Aristòtil

El rebuig de la teoria de les idees: La filosofia aristotèlica contrasta amb l’idealisme platònic. Aristòtil va criticar diferents arguments de la teoria de les idees de plató. Pensava que l’intent platonic d’entendre la realitat a través d’essències transcendents, eternes i immutables creava dificultats més grans de les que intentaven resoldre. Aristòtil proposa una filosofia realista. Segons ell la única realitat que existeix es la que podem trobar en els individus particulars del món sensible, diu que la realitat autèntica són els objectes que ens envolten i que podem veure i tocar.Aristòtil defineix substància com allò que existeix en si mateix i no en un altre, considera substància a tots els individus perquè existeixen en i per si mateixos. Els accidents són atributs o les modificacions de la substància. La diferència entre substància i accident és el fet de que els accidents no existeixen per si mateixos sinó que existeixen gràcies a uns altres. Aristòtil va anomenar categoria a cadascuna de les dimensions de l’ésser, la més important es la categoria de la substància.La matèria es allò de que es feta una cosa. La forma es la manera com aquesta matèria està organitzada per tal de fer d’aquest individu allò que és. L’hilemorfisme afirma que les substàncies estan compostes de matèria organitzada d’una manera determinada.Anomena causa material a la matèria (allò de que és fet un individu).

La causa formal es a forma (l’estructura que té l’individu i que el fa ser allò que és). La causa eficient és l’agent (correspon allò que ha creat o produït a l’individu en qüestió). La causa final d’una copa sería el propòsit que té o la funció a què està destinat. El pensament d’Aristòtil és teleològic perquè suposa que tot allò que existeix persegueix una finalitat o telos. Aristòtil creia que el canvi no és només aparença, sinó que es tracta de quelcom molt real, el canvi és tot allò que tothom pot percebre i que és necessari explicar des d’un punt de vista filósòfic. Un ésser en potència encara no ha assolit el desenvolupament ple de tot allò que pot acabat esdevenint, però té la possibilitat de canviar i modificar-se per esdevenir-ho en el futur. Un ésser en acte és aquell que ja ha assolit la plenitud de tot el que pot arribar a ser. El canvi es produeix quan allò que només estava en potència es transforma i passa a estar en acte.El canvi substancial es produeix quan els individus sorgeixen o desapareixen o sigui tots els processos de generació o de corrupció són mostres de canvi substancial. El canvi accidental succeeix quan l'únic que es transforma són els accidents, pot consistir en una modificació de les qualitats o sigui el moviment local no és més que un cas específic de canvi accidental.