Canvi Socioeconòmic i Conflicte Social a Espanya i Catalunya (Segles XIX-XX)

Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya

Aquest període destaca per la transició demogràfica, on la mortalitat baixa i la població creix gràcies a millores en higiene (aigua potable, clavegueram) i sanitat (vacunes). Aquest augment demogràfic impulsa l'èxode rural cap a ciutats com Barcelona i l'emigració cap a Amèrica.

Economia i Industrialització

En l'àmbit econòmic, Espanya adopta el proteccionisme, aplicant aranzels per protegir la indústria i l'agricultura de la competència estrangera. A Catalunya, la industrialització se centra en el tèxtil, utilitzant dos models:

• Els vapors: fàbriques urbanes alimentades per carbó.
• Les colònies industrials: situades vora els rius per aprofitar l'energia hidràulica mitjançant turbines, permetent estalviar carbó i exercir un control social sobre els obrers.

Crisi Agrària

Tanmateix, l'agricultura pateix crisis greus, com la de la fil·loxera, que destrueix les vinyes i provoca el conflicte de la Rabassa Morta, ja que els contractes de lloguer dels pagesos finalitzaven en morir els ceps.

Revolució i revolucionaris. Conflicte social i obrerisme

La societat de classes divideix la població segons la riquesa, generant un proletariat amb condicions de vida pèssimes (jornades de 14 hores i salaris de misèria).

Ideologies del Moviment Obrer

El moviment obrer s'organitza sota dues ideologies principals:

Socialisme

Liderat per Pablo Iglesias (PSOE i UGT), defensa la participació política per conquerir l'Estat i establir la dictadura del proletariat, com a pas previ a una societat sense classes.

Anarquisme

Molt arrelat a Catalunya i Andalusia, és apolític i busca la destrucció total de l'Estat i de la propietat privada. Dins l'anarquisme neix l'anarcosindicalisme, que utilitza la vaga general com a eina revolucionària i funda la CNT el 1910. També apareix l'acció directa amb atemptats contra la burgesia.

Eines de Solidaritat

Un element clau de solidaritat van ser les caixes de resistència, fons econòmics que permetien als obrers sobreviure durant les vagues i mantenir la pressió contra els patrons.

Violència política i social (temps de pau i de guerra)

La violència en aquest període sorgeix principalment de la fractura social i l'impacte de la Primera Guerra Mundial.

Impacte de la Neutralitat

Malgrat la neutralitat espanyola, l'exportació massiva de productes als països combatents genera un boom econòmic que només beneficia la burgesia. Per a les classes populars, això provoca una forta inflació i escassetat de productes bàsics, ja que els empresaris prefereixen vendre a fora. La fam i la desesperació radicalitzen els obrers, augmentant la conflictivitat.

Manifestacions de la Violència

La violència es manifesta en dos fronts:

1. La repressió de l'Estat i el patronat contra els sindicats.
2. L'acció directa de grups anarquistes que responen amb atemptats.

Aquest clima de tensió culmina en la crisi del 1917, on el malestar militar, polític i social esclata simultàniament. El conflicte agrari a Andalusia (el "trienni bolxevic") i les vagues a Catalunya mostren una societat on el diàleg polític ha estat substituït per la violència de carrer i la repressió militar.

Centralisme, catalanismes i experiències d’autogovern

El document reflecteix la tensió entre l'Estat centralista i la realitat econòmica catalana. La burgesia industrial de Catalunya necessita el proteccionisme del govern de Madrid per sobreviure, però sovint topa amb una política que no entén les necessitats d'una regió industrial en un país majoritàriament agrari.

Catalanisme i Identitat

El catalanisme polític s'alimenta d'aquestes diferències econòmiques i socials. A més, conflictes com el de la fil·loxera i els rabassaires reforcen una identitat pròpia basada en la defensa de la terra i el treball. El model de les colònies industrials també és una experiència d'organització del territori exclusivament catalana que separa la vida social de la política centralista.

Motor Econòmic i Necessitat d'Autogovern

Tot i que el PDF no detalla la Mancomunitat, sí que deixa clar que Catalunya es converteix en el motor econòmic d'Espanya, fet que genera la necessitat de polítiques pròpies (autogovern) per gestionar una societat urbana i obrera que ja no encaixa en el sistema de caciquisme i corrupció dominant a la resta de l'Estat.