Canvi Climàtic i Impactes Ambientals: Causes, Conseqüències i Protocols

Canvi Climàtic: Causes i Impactes

Canvi climàtic: És l'alteració del clima i les temperatures de la Terra que afecta els ecosistemes i origina canvis a tots els nivells. Els seus factors són: canvis en l'activitat solar, canvis en l'eix de rotació o en l'excentricitat de l'òrbita, canvis biològics significatius i les grans erupcions volcàniques.

El problema del canvi climàtic s'associa amb l'increment de la concentració de $\text{CO}_2$ atmosfèric que prové de la crema de combustibles fòssils, com el carbó, petroli i el gas.

Factors que Emoten Gasos

• Generant energia
• Fabricant béns
• Tala de boscos
• Utilitzant el transport
• Produint aliments
• Alimentant edificis
• Consumint massa

Conseqüències del Canvi Climàtic

• La temperatura mitjana a la superfície de la Terra segueix augmentant.
• El nivell del mar global ha augmentat uns 20 cm.
• Les glaceres de tot el món estan retrocedint.
• Canvis en els patrons de precipitació.
• Temporada d'incendis forestals més llarga i intensa.

Mesures Adoptades (Protocol de Kyoto)

El Protocol de Kyoto es va signar l'11 de desembre de 1997 i es va ratificar el 2005, ja que calia un mínim de 55 països causants de més del 55% de les emissions. L'acord va ser possible gràcies al fet que Rússia es va sumar a l'acord el 2004. Amb aquest acord internacional, els països es van comprometre a reduir com a mínim un 5% l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle, respecte de les emissions de 1990.

Altres Fenòmens Ambientals

Afebliment de la Capa d'Ozó

L'ozó es forma quan els raigs $\text{UV}$ de la llum del sol incideixen sobre les molècules d'oxigen de l'estratosfera, dissociant-les en oxigen atòmic. La mesura de la concentració d'ozó estratosfèric es diu Dobson. Una unitat Dobson és la concentració d'ozó que correspondria a un gruix de 0,01 mm a pressió i temperatures normals (a $1 \text{ atm}$ i $0 \text{ graus}$). L'esgotament de l'ozó atmosfèric augmenta la intensitat de la radiació ultraviolada que arriba a la superfície de la Terra.

Mesures Adoptades (Protocol de Montreal)

El Protocol de Montreal va identificar els gasos responsables de l'afebliment de la capa d'ozó i va establir el calendari que ha permès anar-los reduint i substituint per d'altres de menys nocius.

La Pluja Àcida

La pluja ja és lleugerament àcida ($\text{pH } 5,4$ aprox.), el contingut de $\text{CO}_2$ i d'altres gasos que provenen d'emissions naturals l'acidifiquen, i la pluja àcida té un $\text{pH}$ inferior a 5. Els contaminants que contribueixen a l'acidificació són els òxids de sofre i els òxids de nitrogen. Això produeix una pèrdua de la biodiversitat, augmenta l'acidesa dels sòls i es produeix la mobilització de metalls pesants.

Mesures Adoptades (Protocol de Göteborg)

La manera més eficaç de solucionar el problema de la pluja àcida és la disminució quasi total de l'emissió dels gasos responsables. Al Protocol de Göteborg s'establia un límit per a les emissions d'òxids de nitrogen i òxids de sofre i es van posar les bases per lluitar contra l'acidificació, l'eutrofització i l'ozó troposfèric.

Sequeres

Les sequeres són el dèficit entre l'aigua disponible i les necessitats que s'han de cobrir. Es distingeixen dos tipus:

Sequeres Meteorològiques

Esdevenen quan una zona rep menys precipitacions que la mitjana històrica durant un període determinat, cosa que provoca un dèficit hídric extraordinari a la vegetació i problemes d'abastiment.

Sequeres Hidrològiques

Es donen quan una conca o una zona deixa de rebre aigua o en rep menys de la que rebia per qualsevol causa.

Les sequeres poden provocar pèrdua de les collites, restriccions en el subministrament d'aigua, descens de producció d'energia hidroelèctrica, contaminació de rius i incendis forestals.

Efecte Hivernacle

Quan els raigs de sol incideixen sobre la superfície, escalfen la superfície del planeta (les roques, les masses d'aigua, la vegetació...). A la nit, quan els rajos de sol no incideixen, totes les superfícies van dissipant aquesta energia en forma de calor. Com que els materials han absorbit part de l'energia solar, la radiació que desprenen té menor freqüència que la que li ha arribat (menys energia i longitud d'ona). Es podria dir que la llum incident és majoritàriament llum visible, mentre que la radiació es dissipa a l'espai exterior ja que no hi ha atmosfera. Però a la Terra, algunes molècules de l'atmosfera absorbeixen aquesta energia i la retenen en forma de calor. L'absorció d'aquesta energia fa augmentar la temperatura de l'atmosfera i evita que la Terra es congeli cada nit. Aquest fenomen és essencial pel desenvolupament de la vida. Els gasos responsables són el vapor d'aigua ($\text{H}_2\text{O}$) i el diòxid de carboni ($\text{CO}_2$).

El Clima de Catalunya

Dins de Catalunya coexisteixen 3 climes: mediterrani, atlàntic i el d'alta muntanya. El principal clima és el mediterrani, que és un clima de transició entre el règim temperat i el règim tropical sec. Es caracteritza principalment per la coincidència de l'època seca amb la càlida i també per uns hiverns suaus amb màxims pluviomètrics a la primavera i a la tardor.

Durant l'hivern, els potents anticiclons subtropicals es retiren cap a latituds més baixes i permeten que passin per aquestes zones nuclis de baixa pressió portadors de precipitacions. Els màxims pluviomètrics es donen al començament de la tardor i també, menys acusadament, a la primavera. Amb tot, presenta una certa variació climàtica a causa de l'altitud, la distància al mar, la disposició del relleu i la latitud. A Catalunya hi ha subzones mediterrànies (litoral, de muntanya mitjana, continental o d'alta muntanya).

El Clima Atlàntic

És un clima temperat humit, es caracteritza per pluges abundants i una humitat elevada durant tot l'any.

El Clima d'Alta Muntanya

Es caracteritza per temperatures baixes a causa de l'altitud i per unes pluges generalment abundants, amb màximes a l'estiu. Clima propi de les zones pirinenques i prepirinenques a partir de 1500 metres.

Huracà

...