Canvi Climàtic i Capes de la Terra: Ozó i Radiació Solar

El Canvi Climàtic i les Capes de la Terra

El nostre planeta disposa de diverses capes per frenar gran part de la radiació solar i mantenir les condicions òptimes per a la vida.

Funció de les Capes Atmosfèriques

La funció principal d'aquestes capes és rebutjar part de la radiació provinent del Sol i retenir durant un temps la que arriba fins a la superfície terrestre i els oceans. Això permet escalfar els diferents ecosistemes a la temperatura adequada perquè hi proliferi la vida.

Capes Clau de Protecció

• Magnetosfera

  La Magnetosfera desvia gran part de la radiació solar i actua com a barrera enfront del vent solar i gran part de la radiació que aquest transporta. Està relacionada amb el nucli metàl·lic de la Terra, compost principalment per un 70% de ferro i un 30% d'altres elements.

• Ionosfera o Termosfera

  Aquesta capa, situada entre la magnetosfera i la mesosfera, és una zona de l'atmosfera on els àtoms es troben ionitzats (perden o guanyen electrons) a causa de la fotoionització que provoquen les radiacions solars. Arriba a temperatures molt elevades (fins a 1500ºC) degut a la seva interacció amb la radiació solar. Els gasos estan ionitzats ja que absorbeixen les radiacions solars de menor longitud d'ona, que són les que tenen més energia: les radiacions gamma i els raigs X.

Afebliment de la Capa d'Ozó

L'ozó (O₃) és un gas de color blau pàl·lid, relativament inestable i format per tres àtoms d'oxigen. En el procés de formació intervé la radiació ultraviolada (RUV), capaç de trencar l'oxigen molecular (O₂) i alliberar els àtoms d'oxigen que poden recombinar-se amb altres molècules d'oxigen i originar l'ozó (O₃).

Processos de Destrucció de l'Ozó

Diversos processos destrueixen de forma natural l'ozó. En un d'ells també intervé la radiació ultraviolada: sota l'acció d'aquests raigs, l'ozó es descompon en oxigen molecular i oxigen atòmic.

L'ozó és altament inestable i també reacciona químicament amb altres substàncies, com el nitrogen, l'hidrogen, el clor o el brom, entre d'altres. Aquestes substàncies es troben normalment a l'atmosfera provinents de fonts naturals com els oceans, el sòl o l'activitat dels organismes vius.

Impacte dels Clorofluorocarbonats (CFCs)

Algunes substàncies utilitzades en diverses activitats industrials alteren aquest cicle natural de l'ozó. És el cas dels clorofluorocarbonats (CFCs) i altres substàncies semblants. Aquests compostos químics, en ser expulsats a l'atmosfera, alliberen clor o brom.

Els CFCs són molt estables a les capes baixes de l'atmosfera. Però quan arriben a les capes altes, afavoreixen la descomposició de l'ozó, ja que alliberen radicals de clor. El clor és molt reactiu i es combina amb l'ozó, provocant la seva destrucció. Aquest procés de destrucció de l'ozó és unes 1500 vegades més ràpid que el procés de destrucció en què intervé la radiació ultraviolada (RUV).

A més, altres reaccions químiques provoquen l'alliberament dels radicals de clor, amb la qual cosa aquest element pot tornar a intervenir en la destrucció d'altres molècules d'ozó.

Funció Essencial de l'Ozó

La funció principal de l'ozó és actuar com a barrera contra les radiacions ultraviolades nocives, protegint la vida a la Terra.