Canvi Axiològic: Anàlisi dels Valors en Declivi a la Societat Actual

Canvi Axiològic

Valors en Declivi

1. Crisi de Vinculació Política i Social

No està de moda vincular-se. El nombre de persones vinculades amb la política ha disminuït. Hi ha un desencís; per vincular-te has de tenir confiança i esperança. Si no tens confiança, penses que "això no servirà de res".

2. Crisi del Model de Lideratge Jeràrquic

El model de lideratge jeràrquic està en crisi; la gent ja no vol aquesta classe de lideratge que té tres característiques:

• És Piramidal

  Mana una persona i els altres obeeixen. És una forma de lideratge que es basa en la por. Ningú s'atreveix a desenvolupar el seu pensament, no hi ha llibertat d'expressió.

• No Empodera els Equips

  No delega, no dona poder a l'altre perquè faci coses, sinó que converteix l'altre en un recipient d'ordres. Les noves organitzacions i els emprenedors joves no lideren d'aquesta manera, i el talent no vol estar liderat així, sinó que es pot escollir. Les organitzacions intel·ligents lideren d'una manera diferent.

3. Crisi de l'Opacitat Institucional

Amagar què passa dins les institucions està en crisi; ara està de moda la transparència. El que passa, què cobra cadascú, convenis, com ens financem... L'opacitat genera corrupció. En les organitzacions polítiques, públiques i privades, és un desencadenant de la corrupció. Això ha generat, reactivament, la cultura de la transparència. Qui força la transparència és el consumidor. On està creixent molt és a les ONG.

4. Crisi de la Cultura de l'Esforç

En una societat del benestar i el confort on, quan desitjo una cosa, la tinc a un clic, la cultura de l'esforç baixa perquè no estàs acostumat a esperar per tenir les coses. La tolerància a l'espera decreix; no estem disposats a esperar. La resiliència és un supervivent que en contextos hostils s'ha hagut d'esforçar.

5. Utopies: Del Col·lectiu a l'Individual

Creure que en un futur hi haurà un món "ideal". La utopia sempre és un horitzó de futur que demana persistència en el temps. En el segle XX, s'escriuen contra-utopies / distòpies, que vol dir "mal lloc on viure". Avui, hi ha micro-utopies, petites utopies que ja no són col·lectives, sinó que són individuals. No són societats col·lectives. És una utopia autoreferencial, basada en l'esfera privada i la impossibilitat de canviar la societat. Les utopies passen del col·lectiu al jo.

6. Valors Religiosos i Espiritualitat

Estan en crisi les institucions religioses. Exemple: l'Església Catòlica. Tots els valors que portaven aquestes institucions són valuosos per a molta gent, però per al públic madur i jove ja són irrellevants. Paral·lelament, emergeix una espiritualitat fora de les institucions; hi ha necessitat d'alimentar l'ànima. No es va a l'església, per exemple, amb la pràctica de la meditació i el mindfulness. Són persones no creients ni batejades que, a vegades, practiquen la meditació. Hi ha un creixement de la literatura d'autoajuda i creixement personal.