Cànon Literari, Competència Lectora i Biblioteca Escolar: Claus per a l'Educació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,66 KB
La Qüestió del Cànon Literari
El cànon literari és el conjunt de textos modèlics en què s’ha de basar l’educació literària d’una època determinada, i inclou aquelles obres dignes de ser conservades, recordades, estudiades i ensenyades. És un concepte dinàmic que evoluciona i canvia constantment; no és immutable ni inalterable.
A més del cànon literari general, podem establir un cànon infantil i juvenil (els “clàssics” de la literatura per a infants i joves) i un cànon escolar (aquelles obres seleccionades per l’escola, el mestre o el grup que es consideren modèliques per qualsevol aspecte).
Segons alguns autors, aquest cànon escolar hauria d’incloure clàssics generals i obres clàssiques i actuals de literatura infantil i juvenil. No ha de ser únic, i s’ha d’adaptar específicament a cada etapa educativa, i estar obert a les variacions o evolució que les necessitats educatives aconsellin. Els criteris de formació d’aquest cànon escolar han de ser:
- Qualitat literària dels textos.
- Adequació als interessos i capacitats dels lectors.
- Capacitat de les obres seleccionades per contribuir a l’adquisició de la competència literària dels lectors.
El Saber Metacognitiu del Lector Competent
El lector competent posseeix un saber metacognitiu que li permet interactuar amb els textos per assolir els objectius de lectura segons el context en què es duu a terme, i implica l’ús d’estratègies de lectura. Les estratègies de comprensió lectora són procediments de caràcter elevat que impliquen la presència d’objectius per assolir, la planificació de les accions que es desencadenen per aconseguir-los, i també l’avaluació i el possible canvi.
La tasca del lector, de com es representa la tasca de la lectura i com pensa i actua per dur-la a terme amb èxit, és un saber metacognitiu. L’ús d’estratègies suposa un ús conscient dels procediments més adients per assolir els objectius de lectura. PISA considera que existeix una correlació evident entre competència lectora i metacognició. El lector autònom és aquell que ha adquirit les estratègies de processament de textos i les aplica sense gaire dificultat.
La tasca del professor és acompanyar l’alumne durant la lectura i proporcionar-li les ajudes necessàries perquè pugui participar activament en la construcció del sentit del text. Es pot plantejar a partir d’ensenyament implícit i d’ensenyament explícit.
L’ensenyament implícit suposa que el professor proporciona les ajudes necessàries durant la lectura. L’aprenent pot arribar a fer seves les estratègies que el professor li ensenya a usar de manera implícita.
En l’ensenyament explícit s’instrueix els alumnes en unes estratègies determinades mostrant-los directament els processos que intervenen en la comprensió i proposant models i protocols d’actuació.
La Biblioteca Escolar
La LOE estableix que la biblioteca escolar té la funció de fomentar la lectura i facilitar a l’alumnat l’accés a la informació i a l’ús crític d’aquesta. Té, doncs, dues tasques principals: fer que la lectura sigui una activitat triada pels alumnes i realitzada autònomament, i integrar-se en els processos d’ensenyament i aprenentatge de totes les matèries.
Per a la tasca de foment de la lectura, la biblioteca ha d’acostar la lectura als alumnes mitjançant:
- Llibertat per triar.
- Context agradable.
- Poder compartir experiències amb altres lectors.
- Deslligar la lectura de qualsevol tasca escolar.