La campanya de Cèsar a la Gàl·lia

Caesar, postquam Pompeu: Cèsar, després que va saber que Pompeu era a Asparàgium, va marxar cap allà amb un exèrcit. Assetjada la ciutadella dels partins, de camí, en la qual Pompeu tenia guarnició. Al tercer dia va arribar a Pompeu i va posar el campament vora d'ell; l'endemà, donà l'oportunitat a Pompeu d'hi lluitar.

Dum aec a Caesere: Mentres aquestes coses eren fetes per Cèsar, troupes, reunides grans tropes d'infanteria i cavalleria, es disposaven a atacar Labier al cap davant d'una legió, la qual havia passat l'hivern en els territoris d'aquests; ja no estaven més lluny d'aquest en un trajecte de dos dies, quan s'assabentaren que dues legions van arribar per ordre de Cèsar.

Cum Italiam profiscerunt: Cèsar, en marxar cap Itàlia, va enviar Serbi Galba amb la dotzena legió contra els Nantuats, Veragros i Seduns. Galba, després d'hi lluitar alguns combats favorables, va decidir posar dues coortes en el país dels nantuats i passar l'hivern amb les restants coortes en un poble anomenat Octodorus.

Caesar, post quam omnes: Cèsar, després de veure totes les tropes Belgues que anaven a ell, el que està als extrems el territori dels crims, es va esforçar a travessar el riu Àxona. En aquest riu hi havia un pont; allí el llegat Q.Titurio ho deixà amb les sis coortes. Cèsar en una de les dues parts del riu va instal·lar el campament i manà fortificar-lo.

Q.Titurius et Cotta: Els lloctinents Quint Tituri i Luci Cota, que havien conduït les legions al territori dels menapis, un cop devastats els camps d'aquests, se'n tornaren cap a Cèsar. Cèsar establí els quarters d'hivern de totes les legions en territori dels belgues. Dues nacions des de Britània hi enviaren ostatges. A partir dels informes de Cèsar va ser decretada pel senat una rogativa.

Caesar, etsi in his locis: Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, així i tot es va proposar marxar a Britània. Abans d'arriscar-s'hi, hi envia Gai Volusè davant amb un vaixell lleuger; li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat al més aviat possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al país dels mòrins.

Cum haec repentina: Quan va ser anunciada aquesta incursió sobtada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d'infanteria, que resistien amb molta valentia l'atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Havent rebut un nombre petit de ferides, els soldats d'infanteria van matar un bon nombre d'enemics, abans d'aparèixer la nostra cavalleria.

Germani, post tergum: Els germànics, havent sentit una cridòria darrere l'esquena, es van llançar fora del campament i, en arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que es precipitaren al riu, moriren vençuts pel cansament i per l'embranzida del riu.

Interim Vbii: Mentrestant, els ubis, que anteriorment havien lliurat ostatges a Cèsar, li comuniquen que els sueus concentren totes les tropes en un mateix lloc. En assabentar-se d'això, (Cèsar) organitza l'aprovisionament de blat, tria un lloc idoni per al campament i ordena als ubis que retirin dels camps els seus ramats i que es dirigeixin a les places fortes.

Caesar, cognito consilio: Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l'exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. En arribar allí, s'adonà que, a l'altra riba del riu, hi havia formades en ordre de batalla nombroses tropes dels enemics.

Cum in Italiam proficisceretur, Caesar Galbam: Quan es dirigia cap a Itàlia, Cèsar envià Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als nantuates, perquè volia obrir una via a través dels Alps. Galba, un cop preses les fortaleses, decidí establir dues cohorts entre els nantuates, i ell mateix passar l'hivern amb les cohorts restants en un poblet que s'anomenava Octodurus.

His rebus gestis: Dutes a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i així, un cop començat l'hivern, se n'anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l'hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb una gran escassetat de blat.

Cum esset Caesar: Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li arribaven rumors freqüents sobre una conjuració de tots els belgues. Trasbalsat per aquestes notícies, Cèsar, a l'inici de l'estiu, entregà dues noves legions, que havia allistat allà recentment, al lloctinent Q. Pedi perquè les conduís a la Gàl·lia ulterior.

Augustus spectaculorum: August va superar tothom en la magnificència, la diversitat i la magnificència dels espectacles. De vegades va oferir caceres; també espectacles atlètics, després de fer construir uns bancs de fusta al Camp de Mart, igualment (va oferir) un combat naval després d'excavar el terreny prop del Tíber, en el qual ara hi ha el bosc dels Cèsars. En el circ va presentar aurigues, corredors i matadors de feres.

Post Tarquinium Seruius: Després de Tarquini va prendre el poder Servi Tul·li, nascut d'una dona noble. Aquest va sotmetre els sabins; va annexionar tres turons a la ciutat, va construir fossats al voltant de la muralla. Va organitzar el primer cens, que fins aleshores era desconegut per tota la terra. Fou víctima de la vilesa del seu gendre Tarquini el Superb, fill del rei a qui ell mateix havia succeït.

His operibus editis: Dutes a terme aquestes obres, com que Ròmul presidia l'assemblea en una esplanada, de sobte una tempesta amb gran brogit va cobrir el rei amb un núvol espès i va privar l'assemblea de la seva presència; i després Ròmul ja no va ser a la terra. El jovent romà, va mantenir el silenci, quan va veure buit el setial reial.

Augustum continentissimum: Consta que August va ser molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del fòrum romà en la casa que havia estat de l'orador Calb; després al Palau en unes estances modestes, en les quals hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. I durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori a l'estiu i a l'hivern.

Augustus post cibum: August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la nit. Traslladant-se finalment al llit, no dormia pas més de set hores i no pas de forma contínua, ans es despertava tres o quatre vegades en aquest interval de temps.

Augustus neque: August no tolerava fàcilment ni el fred ni la calor. A l'hivern s'abrigava amb quatre túniques a la vegada, amb una toga gruixuda, una camisa i una malla de llana; a l'estiu dormia amb les portes del dormitori obertes i sovint en el peristil –i fins i tot amb algú que el ventava. No suportant ni tan sols el sol d'hivern, sempre passejava a cel obert amb un barret. Feia viatges lents i curts en llitera i de nit.

Romulus, condita: Ròmul, un cop fundada la ciutat, a la qual, a partir del seu nom, digué Roma, va acollir dins la ciutat una multitud d'homes dels voltants; va escollir-ne cent d'entre els ancians per endegar totes les coses amb el consell d'ells; Llavors, en no tenir esposes, ni ell mateix ni el seu poble, convidà a un espectacle de jocs les nacions veïnes a la ciutat de Roma i en va raptar les donzelles.

Bellum Punicum: «La segona Guerra Púnica es va promoure per part d'Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d'Hispània, lleial als romans. Els romans li van ordenar a través d'uns legats que renunciés a la guerra. Ell no volgué rebre els legats. Els romans també n'enviaren a Cartago. Dures respostes foren donades pels cartaginesos.