Camí de Sirga: Relats de Mequinensa

Un barril de sabó moll

El vell Cristòfol explica una història que comença al port de Mequinensa. Al poble no es fabricava sabó moll, així que els navegants eren els que el portaven allà. Un dia que el vaixell lligava amarres al port, en Pere Camps, el patró, ordena al Florenci, un dels peons, que carregui amb un barril de sabó moll fins a la botiga de l'Adelaida. El peó, com no s'atreveix a dir-li que no, accepta.

En Florenci va fent rodolar el barril carrer amunt mentre la gent que el veu es burla d'ell. Al cap d'una estona comença a ploure i el barril que portava en Florenci rellisca carrer avall fins a esclafar-se contra el cafè de l'Alexandre. La gent del poble suposa que no va ser intencionat, sinó que el barril se li va esmunyir de les mans, però el que realment passà fou que el peó, en veure a en Pere Camps caminant per aquell carrer, va deixar anar el barril amb la intenció d'empentar al seu patró.

La Plaga de la Ribera

La història tracta d'en Jeroni, que escriu una carta al director de la presó de Lleida on li explica que, feia temps, volien enderrocar la Casa de la Vila per construir-hi una de nova i, a causa d'això, com no tenien un lloc on guardar tots els mobles i trastos, van decidir repartir-se'ls fins a estrenar la nova Casa de la Vila. Li explica que a ell li va tocar acollir a un pres, en Valerià, juntament amb altres pertinences. A continuació, parla sobre la història d'en Valerià, de com ell, des de petit, volia ser un delinqüent de categoria, però no ho aconseguia. Finalment, després de tota l'explicació, en Jeroni proposa al director que aculli en Valerià perquè pugui aprendre l'ofici de delinqüent.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

En Nicolau, un veí del poble de Mequinensa, mor el mateix dia en el qual l'equip de futbol local juga un partit molt esperat pels ciutadans del poble. Per aquest motiu, la meitat dels veïns de Mequinensa no poden anar al partit, ja que han d'estar presents a l'enterrament. Quan el partit comença, els presents al funeral estan més interessats pel que succeeix al partit que per l'enterrament, ja que des de l'església es poden escoltar els crits. Finalment, quan porten el taüt cap al cementiri, el fill del Nicolau atura l'enterrament en passar pel camp de futbol per tal que tots puguin veure el partit. En acabar, els aficionats i l'equip local acompanyen al mort fins al cementiri.

Paraules des d’un oliver

Aquesta història està presentada en forma de monòleg d'un home que decideix agafar-li les olives a un amic seu, l'Isidre, perquè no se li fessin malbé, ja que l'Isidre no tenia temps de collir-les. L'amic va dir a la Basilissa, la seva dona, que li digués a l'Isidre que ell li colliria les olives, però la Basilissa va oblidar-se de donar l'encàrrec. Llavors, quan l'Isidre es troba al seu amic fent el treball, es pensa que l'està robant. El seu amic intenta explicar-li la situació, però l'Isidre no el creu i li dóna amb el bastó.

Informe provisional sobre la correguda d'Elies

Aquesta història parla de l'Elies Santpau, el qual va sortir corrents de casa seva amb molta velocitat. Aquest fet va deixar als veïns de Mequinensa amb curiositat i confusió. La gent que el va veure va donant detalls i així se sap que va anar fins al cafè Silveri, d'on surten els autocars de línia que van cap a Lleida. Finalment, es descobreix que l'Elies va córrer tan ràpid perquè volia arribar a temps per parlar amb l'ordinari de Lleida. A ell li explicà que ja no feia falta que li portés els medicaments que anteriorment havia demanat per a la seva dona malalta, la Joana, ja que aquell dia el doctor els havia dit que ja no es podia fer res i que ella no passaria del migdia. Així, l'Elies, que era molt gasiu, s'estalvia els diners de les medecines.

Futbol a la Ribera

Aquest capítol narra la història d'un partit de futbol entre els forasters i l'equip local del poble, en el camp de futbol de la vila, que estava situat entre el riu Ebre i el Segre. L'àrbitre es va posar de banda dels forasters, així que anaven guanyant als locals i el públic es començava a enfadar quan, de sobte, el riu Segre s'inflà de manera que, l'Ebre, embassat per la fortíssima empenta del Segre, començà a inundar el camp de futbol i això va provocar que l'equip foraster s'agrupés en un lloc sec del terreny mentre que l'equip local no parava de marcar gols, provocant, finalment, que l'equip local guanyés el partit.

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues

En Miquel Garrigues, dels Garrigues del carrer Nou, està escrivint una carta a la mort. En Miquel és un home que treballava de barquer, però va perdre l'ofici per culpa del pont que es va construir a l'Ebre. Després que el pont es construís, va haver de resignar-se i treballar a les mines. Un dia el senyor Honorat, l'apotecari del poble, demana a en Miquel que li doni l'opinió d'un quadre que havia pintat. Al quadre es veu una barca amb gent nua. L'apotecari explica a en Miquel que és la representació d'una història que deia que les ànimes dels difunts, per arribar a on viuen els morts, havien de travessar un riu amplíssim. Per aquesta història, en Garrigues escriu una carta a la mort on li demana que, quan ell mori, voldria una plaça de barquer al món dels morts.

Preludi de traspàs

En aquesta història s'explica la por que pateix una àvia que està a punt de morir. Ningú sap per què té tanta por menys la tieta Ramona, que sempre ho sap tot i se'n recorda de tot, que recorda que fa temps l'avi volia plantar una figuera al pati, però ella no volia perquè li taparia el sol, no li deixaria lloc al pati... entre molts altres inconvenients, però l'avi la va plantar igualment. Quan l'avi va morir, ella va tallar la figuera, així que, per aquesta raó, l'àvia tenia por de morir-se perquè pensava que l'avi l'estava esperant per demanar-li comptes.

Els dofins

El protagonista d'aquesta història, en Miquel, és un home egòlatra i cregut que té un treball “especial”: creu que és l'única persona de tota la vila que dóna bé el condol als familiars d'un mort. Ell sempre es posa el primer de la fila en els funerals; al principi, la gent el criticava, però, després, tots van acostumar-se al fet que sempre fos el primer a donar el condol als estimats del mort. Tot i això, en Miquel està preocupat perquè sap que, quan mori, algú haurà de rellevar-lo i donar el condol bé i sense fer distincions, com ho fa ell, però, encara que té tres candidats, ningú li sembla tan bo com ell mateix.

Un enigma i set tricornis

Aquest capítol tracta de set guàrdies que intenten resoldre l'enigma de qui és qui es dedica a imitar el soroll dels xiulets de l'àrbitre en els partits de futbol de cada diumenge. Sempre apareix en els moments decisius de cada partit per desconcentrar a l'equip contrari perquè no marqui gols a l'equip local i així poder guanyar. Un dia el culpable va anar a confessar-ho a mossèn Silvestre perquè no tenia la consciència tranquil·la i tenia malsons, però el rector el tranquil·litzà i li digué que d'ell depenia el futur de la vila i aquest futur es decidiria en el partit de futbol del diumenge vinent, així que, el rector, amb l'ajuda de Cristòfol, apallissaren a la Broca perquè no sàpiga qui és l'àrbitre pirata i així guanyar el pròxim partit.

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Aquest conte comença una nit que en Manuel la Lloca s'amagava a la foscor després de sortir de la caserna. Ningú el va veure excepte l'Horaci Campells, el sereno de la vila. Després que l'Horaci veiés a la Lloca amb un aspecte deplorable sota els porxos de l'Arrupit, decideix acompanyar-lo a casa. Mentre caminen, la Lloca va parlant sobre les seves desgràcies. Explica que se'n penedeix d'haver robat unes cebes de l'horta del Pasqual, perquè, des d'aquell moment, la guàrdia civil li atribueix tots els crims que passen al poble. Si no fa de confident amb els civils, aquests el colpegen, però quan surt de la caserna, les persones a les quals ha delatat també acaben apallissant-lo. Quan ja falta poc per arribar a casa de la Lloca, aquest vol fer xantatge a l'Horaci per saber qui són els que organitzen la vaga de la mina, ja que el sergent ha ordenat que s'ho digui i el sereno té el cunyat treballant allà. Per aconseguir la informació, l'amenaça amb confessar que la dona del sergent té una aventura amb l'Horaci. Això provoca que el sereno s'enfadi amb ell i l'acabi colpejant.

L'assassinat del Roger Ackroyd

La història tracta de com en Damià va matar d'un tret amb una escopeta a Teodor de Peris. Damià estava llegint la novel·la “L'assassinat del Roger Ackroyd”, la qual el tenia molt enganxat, però tothora no paraven d'interrompre-li la lectura, la seva dona, el seu cunyat, Teodor... etc. Llavors, quan estava en la part més interessant de la novel·la, arriba en Teodor i li explica el final de la novel·la. En Damià, en un atac d'ira, li fotí un tret amb l'escopeta que el seu cunyat li va deixar.

Amor fatal en decúbit supí

Un dia a mitjanit, el senyor Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l'Ebre, SL, se sentia culpable i fastiguejat d'ell mateix. Acabava de cometre adulteri i només estava vestit amb una camisa i uns mitjons. En Gervasi començà a preocupar-se en el que pensarien la seva dona, la seva filla o tota la generació Fenolleda si se n'adonessin, cosa que el va posar més nerviós. Mentre estava intentant recollir la seva roba, mirava a la seva “amant”, que estava estirada al sofà. Per fugir dels seus pensaments de deixar-se anar un altre cop, va acabar mirant un antic punyal que s'havia fet servir com a tallapapers i va decidir utilitzar aquesta arma per apunyalar a la seva amant, una gran fotografia de la Claudia Cardinale.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

Aquest capítol tracta d'una malaltia que té el fill de la Gabriela, en Carles. La Gabriela ni cap metge de la vila saben el que li passa a en Carles, així que tothom pensa que la mare és massa sobreprotectora amb ell, així que se'n va anar a Lleida per veure si allà li diuen el que li passa al seu fill. Quan arribà allà, troba una persona que li diu que la malaltia del seu fill és deguda a una persona que li està provocant aquest mal al nen i també li diu que, quan arribi a casa, la primera persona que li faci un petó serà el culpable, així que ella agafa una navalla i li clava a la primera persona que li dóna un petó en arribar. Per una altra banda, també es parla dels viatges del Marcel·lí, que li és infidel a la seva dona perquè no li fa cas i, en un d'aquests viatges que fa, li és infidel amb la Paulina.