Càmera Digital: Història, Funcionament i Formats

La Primera Càmera Digital

La primera càmera digital va ser desenvolupada i construïda per Kodak el 1975. Pesava 4 kg, feia fotos en blanc i negre, tenia 0,01 megapíxels i utilitzava un sensor CCD (compost per cèl·lules fotoelèctriques que enregistren la imatge a la targeta de memòria).

La capacitat de resolució d'una imatge dependrà del nombre de cèl·lules fotoelèctriques del CCD.

Els píxels del CCD enregistren les gradacions dels tres colors bàsics de la llum: blau, verd i vermell. Per tant, poden captar qualsevol color de la imatge.

La Imatge Digital

Digitalització de la Imatge

És un procés on s'enregistra la informació en forma de dígits, un codi numèric amb el qual l'ordinador processa electrònicament les dades.

Procés de Digitalització

1. Utilitzar un perifèric que faci la codificació a codi binari.
2. Disposar d'un driver perquè entengui la traducció (zones fosques 0 i les clares 1).
3. El procés de reproducció representa la informació mitjançant un perifèric de sortida.
4. Transformació de la imatge en analògica, presentada a la pantalla per un conjunt de píxels que l'ull interpreta com una imatge íntegra.

Utilitat d'un Arxiu d'Imatge Digital

• Visualitzar el seu contingut.
• Realitzar feines d'edició i muntatge (multimèdia).
• Obtenir còpies en paper.
• Distribuir-lo a través de dispositius d'emmagatzematge o de mitjans de comunicació.

Conceptes Bàsics

• Bit: Unitat més petita d'informació digital que permet ser tractada per ordinador (Estats: 1 i 0).
• Byte: Conjunt de 8 bits que representen caràcters o colors en un sistema informàtic.
• Píxel: Unitat bàsica per formar imatges. Una imatge digital està formada per milions de píxels, els quals estan disposats en un mapa de bits. Cada bit està format pel seu codi de color original.

Característiques del Píxel

1. Forma quadrada.
2. Posició concreta dintre d'un mosaic de píxels.
3. Profunditat de color.

• Mapa de bits: Imatge rasteritzada, imatge matricial o bitmap. Imatge formada per una retícula de punts (ràster) on es disposen bits d'informació que representen píxels i determinen el seu color i la seva posició.

La qualitat del color d'una imatge de mapa de bits determina la quantitat d'informació utilitzada per representar cada píxel. Així, una imatge amb més bits tindrà més possibilitats cromàtiques, però ocuparà més memòria a l'ordinador.

Profunditat del Color

Es refereix a l'extensió de la paleta. La formació del color es fa barrejant el vermell, el verd i el blau (RGB), que arriba als 16,7 milions de combinacions.

Resolució

Nombre de píxels per unitat de superfície expressada en punts/píxels per polzada.

La qualitat d'una imatge està relacionada amb la resolució; com més píxels per polzada, més qualitat tindrà i requerirà més espai d'emmagatzematge. S'ha de treballar amb la resolució adequada per evitar arxius pesats i utilitzar espai d'emmagatzematge innecessari.

Imatges Vectorials

Una imatge vectorial es compon d'objectes gràfics independents, línies corbes o rectes, definides per vectors creats a partir d'operacions matemàtiques que fa l'ordinador.

L'interès dels gràfics vectorials és poder ampliar la mida d'una imatge sense patir l'efecte d'escalat. En augmentar una imatge, no distribuïm una sèrie de píxels ni n'incrementem el nombre per superfície, sinó que només variem la fórmula matemàtica que calcula l'objecte. Qualitat sempre màxima i el pes de l'arxiu no varia gaire.

Tipus d'Imatge

• RGB: Estàndard per al registre d'imatges en càmeres digitals i escàners. Les impressores d'injecció converteixen els píxels RGB en CMYK.
• Escala de grisos: Similar a la pel·lícula estàndard de blanc i negre, però en positiu. Les dades de la imatge ocupen 3 vegades menys que les imatges en RGB. Les imatges en escala de grisos es poden convertir en RGB abans de manipular-les.
• CMYK: S'utilitza per a imatges destinades a la impressió fotomecànica. Té una paleta més reduïda que la RGB i alguns colors no es veuen bé al monitor RGB.

Formats d'Imatge

Treballar amb diferents formats gràfics ens permet determinar la qualitat final de la imatge digital amb què treballem. Segons el format que triem, la imatge tindrà més o menys colors, resolució i quantitat de bits o pes. Les imatges digitals es diferencien en dues grans famílies:

Formats d'Imatge Digital

Els diferents formats gràfics determinen la qualitat de la imatge. Depenent del format, la imatge tindrà més o menys colors, resolució i quantitat de bits o pes.

Les imatges digitals es diferencien en:

• Formats de mapa de bits: PNG, JPEG i GIF són formats de compressió fets servir més al web perquè poden reduir el pes de l'arxiu. TIFF s'utilitza per a imprimir per la seva alta qualitat.
• Formats de gràfics vectorials: Cada programa utilitza el seu format. SWF (Adobe Flash), AI (Adobe Illustrator), CDR (Corel DRAW), DXF (Autocad), FH9, FH10, FH11 (FreeHand), PDF, WMF (Windows) i ODG (Open Office Draw).

Sensibilitat ISO

Capacitat per treballar amb escenes amb poca llum. Els rodets analògics van de 25 ASA (menys sensible) fins a 6400 ASA (més sensible). El normal són 100-200.

Actualment, estan incorporades a les càmeres. Quan hi ha poca llum necessitem més sensibilitat ISO. Si utilitzéssim una sensibilitat normal, necessitaríem un trípode. Els menys sensibles tenen més qualitat d'imatge (publicitat de gran format).

Els de més sensibilitat tenen molt soroll a l'hora d'ampliar la imatge (no tanta nitidesa). ISO = ASA + DIN. Com més sensibilitat, es necessitaran velocitats més altes.