De la Caiguda de Roma a l'Europa Feudal i l'Islam

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

La Fi de l'Imperi Romà d'Occident

Al començament del segle V, els huns, un poble bàrbar que va arribar d'Àsia dirigit per Àtila, van envair i arrasar els territoris de l'est d'Europa. Els pobles germànics van irrompre en massa a l'Imperi Romà d'Occident i el van acabar conquerint.

Els Regnes Germànics a Europa

  • Ostrogots: Van ocupar Itàlia.
  • Visigots: Hispània.
  • Francs: Gàl·lia.
  • Burgundis: Est de Gàl·lia.
  • Alamans: Rin.
  • Anglosaxons: Britània.

El Regne Visigot: Organització i Consolidació

Els visigots, poc nombrosos, van dominar els hispanoromans i es van repartir una gran part de les terres. Constituïen un grup social aristocràtic i privilegiat. L'organització del regne es fonamentava en:

  1. Una monarquia forta: El monarca es basava en una sèrie d'institucions de govern com l'Aula Règia i els Concilis de Toledo.
  2. El control de tot el territori peninsular: Van expulsar els sueus, van conquerir els territoris que els bizantins havien ocupat al sud i van aturar els francs.
  3. La unificació jurídica i religiosa entre hispanoromans i visigots:
    • El rei Leovigild va derogar la llei que prohibia els matrimonis mixtos.
    • Recared es va convertir al catolicisme, aconseguint una unitat religiosa.
    • Recesvint va aconseguir la unificació jurídica amb el Liber Iudiciorum.

L'exèrcit musulmà (711) va derrotar l'últim monarca visigot, Roderic, posant fi al regne.

Els Vàndals a les Illes Balears

Les nostres terres no van patir les conseqüències de les invasions bàrbares inicials. Els visigots tampoc no van arribar a ocupar mai les Illes Balears. Els vàndals, que van conformar un regne al nord d'Àfrica, sí que van conquerir les illes. Les tropes del vàndal Genseric van arribar des de Cartago a les illes, on van desenvolupar un important comerç marítim.

L'Època de Justinià i l'Imperi Bizantí

L'època de més esplendor de Bizanci va coincidir amb el regnat de Justinià. Va conquerir la península Itàlica, les Illes Balears, part del nord d'Àfrica i el sud d'Hispània. Era aclamat pel Senat i pel poble, i concentrava en la seva persona el poder polític, militar i religiós. Va recopilar les lleis romanes en el famós Codi de Justinià.

El Regne dels Francs i la Dinastia Carolíngia

Al començament del segle VIII, un noble franc, Carles Martell, va dirigir l'exèrcit contra els musulmans i els va derrotar a prop de Poitiers (732). El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar la dinastia Carolíngia. El seu fill, Carlemany, es va convertir en el reconstructor de l'Imperi d'Occident.

Carlemany: Emperador i Reconstructor d'Occident

Com a emperador, Carlemany va conquerir una gran part de les terres d'Europa Occidental, va frenar l'expansió de l'islam i va fer convertir al cristianisme tots els pobles sobre els quals tenia autoritat. L'any 800 va ser coronat pel papa Lleó III i va establir la seva cort a Aquisgrà.

Cap a l'Europa Feudal: El Tractat de Verdun

Després de Carlemany, Lotari, com a primogènit, va rebre el títol d'emperador i va intentar imposar la seva autoritat. Lluís i Carles es van rebel·lar contra Lotari, el van vèncer i el van obligar a signar el Tractat de Verdun, que va dividir l'imperi i va marcar el camí cap a l'Europa feudal.

Mahoma i el Naixement de l'Islam

Mahoma va néixer l'any 570 i va quedar orfe. Era un home religiós i li agradava retirar-se a meditar a la cova de Hira. Allà se li va aparèixer l'arcàngel Gabriel i li va anunciar que era el nou profeta elegit per Al·là per predicar una nova religió monoteista: l'islamisme.

L'Hègira: L'Inici del Calendari Islàmic

L'Hègira és l'esdeveniment en què Mahoma, l'any 622, va haver de fugir de la Meca i es va dirigir a la ciutat de Medina. Aquest fet marca l'inici del calendari islàmic.

Elements Clau de la Mesquita

  • Minaret
  • Minbar
  • Alquibla
  • Mihrab
  • Sala d'Oracions
  • Font (per a les ablucions)
  • Pati

Els Cinc Pilars de l'Islam

  1. La professió de fe (Shahada): Al·là com a únic Déu i Mahoma com el seu profeta.
  2. La pregària (Salat): Pregar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
  3. L'almoina (Zakat): La pràctica de l'almoina obligatòria.
  4. El dejuni (Sawm): El dejuni durant el mes de Ramadà.
  5. El pelegrinatge (Hajj): El pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida si és possible.

Entradas relacionadas: