La Caiguda de la Monarquia i els Partits de la Segona República Espanyola

La Caiguda de la Monarquia

Primo de Rivera dimiteix el 1930. Alfons XIII nomena president del govern a Dámaso Berenguer, qui intentà tornar al restauracionisme. L'oposició continua augmentant, i el 1930 se signa el Pacte de Sant Sebastià, una aliança antimonàrquica de republicans i catalanistes. Es crea un comitè revolucionari presidit per Niceto Alcalá-Zamora, i el PSOE i la UGT també s'uneixen al pacte. Posteriorment, hi hagué a Jaca una insurrecció militar de caràcter republicà, però els seus capitans foren afusellats. Finalment, el govern va manifestar la seva intenció de convocar eleccions, però Berenguer va presentar la seva dimissió el febrer del 1931. Berenguer és substituït per l'almirall Aznar, i durant els dos mesos del seu govern, l'oposició a la monarquia va augmentar. Es convoquen eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931, ja que es creia que seria la millor manera de tornar al sistema de la Restauració. Tanmateix, es van equivocar, ja que els republicans van plantejar les eleccions com un plebiscit per decidir la forma de l'Estat: monarquia o república. Els republicans van guanyar a les principals ciutats, i els resultats foren celebrats com una victòria per a la República i com una censura a la monarquia. En nombroses manifestacions es va proclamar la República, la qual finalment arribà el 14 d'abril de 1931, quan el rei abdicà.

El Sistema de Partits durant la Segona República

Partits i Organitzacions d'Esquerra

• Acción Republicana: Fundat per Manuel Azaña. Posteriorment, s'uneix amb el Partit Republicà Radical Socialista i es crea Izquierda Republicana. Es tracta d'un partit de centre-esquerra.
• Partido Republicano Radical Socialista: Fundat per Marcelino Domingo, de centre-esquerra.
• Esquerra Republicana de Catalunya: Unió d'Estat Català i el Partit Republicà Català, amb els líders Francesc Macià i Lluís Companys. Representa la classe mitjana, però és bastant popular.
• Partido Republicano Radical: Líder: Alejandro Lerroux. Representa la part de la burgesia anticatalana. És un partit populista i anticlerical.
• PSOE: Lligat al sindicat UGT. Partit més gran i millor organitzat. El líder del corrent radical va ser Francisco Largo Caballero (conegut com el "Lenin espanyol") i del sector moderat, Indalecio Prieto.
• CNT: Sindicat obrer amb majoria anarcosindicalista, però amb alguns anarcocomunistes com ara la FAI. Líders destacats: Federica Montseny, Joan García Oliver i Ángel Pestaña.
• Partido Comunista de España (PCE): Liderat per Dolores Ibárruri ("La Pasionaria").

Partits de Dretes i Centre-Dretes

• Acción Popular: Impulsat pel Vaticà. Tenia com a líders l'eclesiàstic Ángel Herrera Oria i José María Gil-Robles. Posteriorment, s'uneix a altres partits i forma la CEDA. És considerat un partit pseudo-feixista.