La caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera i la Dictablanda

L'oposició i la fi de la dictadura de Primo de Rivera

Fins aleshores, molts empresaris havien tolerat la dictadura, però la situació va canviar per dues raons fonamentals: l'intervencionisme excessiu de l'Estat i la crisi econòmica de 1929. Com a resultat, els sectors empresarials i financers van retirar el seu suport al règim.

Al mateix temps, van aparèixer complots polítics i militars per acabar amb la dictadura, com el complot de València (1929), liderat per Sánchez Guerra, un antic polític del sistema. Això demostrava que fins i tot els conservadors havien perdut la confiança en el règim.

La dictadura vivia del suport militar, però Primo de Rivera va menysprear, reprimir i ignorar l'exèrcit, especialment el cos d'Artilleria, que se sentia humiliat. Així, l'exèrcit i el rei van anar perdent la confiança en el dictador.

Sense suport polític, social, econòmic ni militar, Primo de Rivera va dimitir el 28 de gener de 1930 i es va exiliar a París, on moriria poc després.

La Dictablanda: L'últim intent de salvar la monarquia

Davant la crisi, Alfons XIII va nomenar el general Berenguer —implicat en el desastre d'Annual de 1921— cap de govern. El seu objectiu era calmar el país, tornar a la normalitat constitucional i convocar eleccions. Aquest període va ser conegut com la Dictablanda.

El terme va sorgir de la premsa, ja que el govern ni va continuar amb la dictadura ni va restablir plenament la Constitució de 1876. La Dictablanda va ser l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, amb dos governs successius:

• Govern de Berenguer: destinat a restablir la normalitat constitucional.
• Govern de Juan Bautista Aznar: que va donar pas a la proclamació de la Segona República.

L'oposició al govern de Berenguer

Berenguer no va implementar canvis reals, ja que no hi havia llibertats plenes ni eleccions immediates. Això va generar una forta oposició:

• La CNT, que va participar en complots antimonàrquics.
• Nous grups i partits republicans.
• La conversió al republicanisme de vells polítics monàrquics, com Niceto Alcalá-Zamora, futur primer president de la Segona República Espanyola.

El Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930)

Davant la crisi, republicans, socialistes i catalanistes van signar el Pacte de Sant Sebastià amb els següents objectius:

1. Celebrar eleccions per sufragi universal i obrir un procés constituent.
2. Pactar una estratègia comuna per acabar amb la monarquia i proclamar la República.
3. Reconeixement de l'autonomia de Catalunya.
4. Creació d'un comitè revolucionari per coordinar un moviment que esclataria al desembre.