La caiguda dels Trenta Tirans i la pacificació d'Atenes

La consolidació del poder dels Trenta

13 Quan començaven a deliberar com els era possible servir-se de la ciutat com volien, havent enviat a Lacedemònia Esquines i Aristòtil, van convèncer Lisandre que els ajudés enviant guàrdies fins que, havent allunyat els perillosos, establissin la seva política. I ells prometien alimentar-los.

14 Ell, havent-se convençut, va ajudar que se'ls enviessin els guàrdies i Cal·libi amb tota cura per aprovar allò que feien. En enviar-los aquest els guàrdies que volien, arrestaven ja no els perillosos i els de poc pes, sinó també els que creien que suportarien menys ser menyspreats si intentaven oposar-se en alguna cosa, aconseguint així el major nombre d'aliats.

La tensió entre el Pireu i la ciutat

24 Els Trenta marxaren cap a Eleusis. Els deu magistrats, amb els hipòvics, es preocupaven dels que estaven en la ciutat, estant molt inquiets i desconfiant els uns dels altres. També vetllaven els cavallers en l'Odeó, tenint cavalls i escuts, i per desconfiança feien la ronda des del capvespre amb els escuts per les muralles, i a l'alba amb els cavalls, sempre tement que els caigués a sobre algú del Pireu.

25 Aquests, essent ja molts i de totes les classes, feien armes —unes de fusta, altres de vimet— i les bloquejaven abans de passar deu dies. Havent donat els que lluitaven amb ells, tot i que fossin estrangers, garanties de pagar els mateixos tributs, sortien molts hoplites i molts soldats lleugers. I per a ells arribaren a ser més o menys uns setanta genets. Fent farratge i agafant fusta i fruits, dormien de nou en el Pireu.

Escaramusses i defensa estratègica

[26] Quant als de la ciutat, ningú més es va aventurar a sortir amb armes, però els genets en una ocasió es van fer amb un grup de pirates originaris del Pireu i van assolar el seu esquadró. Van coincidir a més amb alguns exoneus, quan es dirigien als seus propis camps per a l'aprovisionament. A aquests, Lisímac, el cap de cavalleria, els va degollar, malgrat el molt que li van suplicar i malgrat que van ser molts els de la ciutat i els genets que van estar en contra.

[27] Al seu torn, també els del Pireu van capturar al camp un dels genets, Calístrat, de la tribu Leòntida, i el van matar. De fet, s'estaven comportant ja de manera molt orgullosa, fins al punt que fins i tot es van llançar contra el mur de la ciutat. I, si és possible, també cal fer esment de l'artefacte de l'enginyer de la ciutat, que, quan va conèixer que es disposaven a fer avançar les màquines bèl·liques per la pista que ve del Liceu baix, va ordenar que tots els carros portessin pedres enormes i que les deixessin caure per on de la pista volguessin. Quan es va fer això, cadascuna de les pedres va causar grans perjudicis.

La pacificació i el final del conflicte

[38] Quan els èfors i els membres de l'assemblea van haver escoltat tots ells, van enviar quinze homes a Atenes i els van encarregar que, amb l'ajuda de Pausànies, apaivaguessin la situació de la millor manera possible. Aquests van apaivagar-la en les següents condicions:

• Declarar-se la pau de forma recíproca.
• Que cadascú se n'anés a casa, excepte els Trenta, els Onze i els Deu comandaments del Pireu.
• Per si alguns dels de la ciutat tenien por, els va semblar bé establir-se a Eleusis.

[39] Un cop endegades aquestes accions, Pausànies llicencià l'exèrcit; els del Pireu van pujar amb les seves armes fins a l'Acròpolis i van realitzar un sacrifici en honor a Atenea. Quan els estrategs van baixar, en aquest punt Trasíbulo va dir: