La caiguda d'Atenes i la fi de la Guerra del Peloponès

La caiguda d'Atenes: Crònica de la rendició

El setge d'Atenes

3. A Atenes, quan la nau Paralos va arribar de nit, es va anunciar la desgràcia. Un lament es va estendre des del Pireu fins a la ciutat, a través de les Muralles Llargues, a mesura que uns ho anunciaven als altres. Aquella nit ningú no va dormir, no sols perquè ploraven els morts, sinó encara més per ells mateixos, perquè pensaven que patirien el mateix que havien fet als melis (colons dels lacedemonis) quan els van vèncer en el setge, i als istieus, als escioneus, als toroneus, als eginetes i a molts altres grecs.

4. L'endemà, van celebrar una assemblea on es va decidir tancar els ports excepte un, reparar les muralles, col·locar-hi guardians i preparar la ciutat per a un setge.

Moviments de Lisandre

5. Lisandre, que havia arribat a Lesbos des de l'Hel·lespont amb dues-centes naus, va organitzar les ciutats de l'illa, inclosa Mitilene. Va enviar Eteònic amb deu trirrems als territoris de Tràcia, el qual va fer passar totes les terres al bàndol dels lacedemonis.

6. Poc després de la batalla naval, la resta de Grècia s'havia separat dels atenesos, excepte els samis. Aquests, després de degollar els aristòcrates, dominaven la ciutat.

7. Lisandre va anunciar a Agis, a Decèlia, i a Lacedemònia, que navegava amb dues-centes naus. Quan Pausànies, l'altre rei dels espartans, ho va anunciar, els lacedemonis van sortir en massa, i també els altres peloponesis, excepte els argius.

8. Quan tots van estar reunits, dirigint-los cap a la ciutat, va acampar a l'Acadèmia, al gimnàs anomenat així.

9. Lisandre, en arribar a Egina, va tornar la ciutat als eginetes, reunint-ne tants com va poder, com també als melis i als altres que estaven privats de la seva ciutat. Després, havent saquejat Salamina, va ancorar al costat del Pireu amb cent cinquanta naus i va bloquejar l'entrada de la flota.

Desesperació atenesa

10. Els atenesos, assetjats per terra i per mar, no sabien què fer, ja que no tenien naus, ni aliats, ni menjar. Pensaven que no hi havia cap salvació, sinó patir allò que havien fet, no per venjança, sinó perquè, per orgull, havien comès injustícia contra homes de ciutats petites, només perquè lluitaven amb ells.

Negociacions i rendició

12. Aquest [Agis] va manar que tornessin a Lacedemònia, ja que ell no era el rei. Quan els missatgers ho van anunciar als atenesos, els van enviar a Lacedemònia.

13. Quan aquests eren a Sel·làsia [prop de Lacònia] i els èfors es van assabentar del que havien dit (que era el mateix que havien dit davant d'Agis), van manar que marxessin immediatament i que, si necessitaven la pau, era millor prendre una decisió.

14. Quan els missatgers van arribar i ho van anunciar a la ciutat, el desànim es va apoderar de tots, ja que pensaven que serien esclavitzats i que, mentre enviessin altres missatgers, molts moririen de fam.

15. Sobre la destrucció de les Muralles, ningú no volia donar consell, ja que Arquèstrat havia estat empresonat després de dir al Consell que era millor signar la pau amb els lacedemonis en les condicions que proposaven (enderrocar deu estadis de cadascuna de les Muralles Llargues). Es va votar que no era possible fer propostes sobre aquests assumptes.

16. Teràmenes va dir a l'assemblea que, si volien enviar-lo davant de Lisandre, tornaria sabent, respecte als lacedemonis, si persistien respecte de les Muralles perquè volien esclavitzar la ciutat o per fidelitat. Després de ser enviat, va passar més de tres mesos amb Lisandre, esperant que els atenesos acceptessin qualsevol cosa, ja que s'havia acabat tot el menjar.

17. Al quart mes, va tornar i va anunciar a l'assemblea que Lisandre l'havia retingut tot el temps i després li havia ordenat anar a Lacedemònia, dient-li que ell no tenia poder sobre allò que li preguntaven, sinó els èfors. Després, ell mateix va ser elegit desè ambaixador plenipotenciari per a Lacedemònia.

18. Lisandre va enviar Aristòtil, un expatriat atenès, amb altres lacedemonis perquè anunciés als èfors que havia contestat a Teràmenes que ells tenien poder sobre la pau i la guerra.

19. Teràmenes i els altres ambaixadors, quan eren a Sel·làsia, van dir que venien com a plenipotenciaris per a la pau. Els èfors van convocar una assemblea on corintis, tebans i molts altres grecs proposaven no fer pactes amb els atenesos, sinó saquejar-los.

20. Els lacedemonis van dir que no esclavitzarien una ciutat hel·lènica que havia fet molt de bé en els majors perills ocorreguts a l'Hèl·lade, sinó que farien la pau amb la condició que enderroquessin les Muralles Llargues i el Pireu, lliuressin les naus excepte dotze, reunissin els expatriats i reconeguessin el mateix enemic i amic, per seguir els lacedemonis per terra i per mar on els portessin.

21. Teràmenes i els missatgers que l'acompanyaven van explicar això a Atenes. Una gran multitud els va envoltar en entrar, perquè temien que tornessin fracassats, ja que no es podia aguantar més a causa de la multitud dels que morien de fam.

22. L'endemà, els ambaixadors anunciaven en quines condicions els lacedemonis farien la pau. Teràmenes va proclamar que calia obeir els lacedemonis i enderrocar les Muralles. Encara que alguns s'hi van oposar, com que la majoria hi estava d'acord, es va decidir acceptar la pau.

23. Després, Lisandre va navegar cap al Pireu, els expatriats van tornar i van enderrocar les Muralles al so de les flautistes amb molt de zel, perquè pensaven que aquell dia era l'inici de la llibertat per a l'Hèl·lade.

24. Acabava l'any a mitjans del qual Dionís el siracusà, fill d'Hermòcrates, es va convertir en tirà, quan abans, en una guerra, els cartaginesos van ser derrotats pels siracusans, encara que havien pres Acragant després que els sicilians l'haguessin abandonat.