La Caiguda d'Atenes i l'Ascens dels Trenta Tirans

Els Trenta i la redacció de lleis

Els Trenta van ser elegits tan bon punt les Llargues Muralles i les del voltant del Pireu van ser enderrocades, i, malgrat ser elegits amb la condició de redactar lleis segons les quals es governés, sempre demoraven a redactar-les i presentar-les, i disposaven d'un consell i de les altres magistratures com els convenia.

La persecució dels sicofants

Perquè, en primer lloc, aquells que tothom sabia que en democràcia vivien de l'ofici de sicofant (calumniador) i que eren molestos per als aristòcrates, després d'arrestar-los, els condemnaven a mort. Fins i tot el Consell els va condemnar amb plaer; i els altres, quants tenien consciència que no eren de la mateixa classe (és a dir, que no eren com ells), en absolut es van disgustar.

Els Trenta demanen ajuda a Lisandre

Quan van començar a deliberar de quina manera els seria possible aprofitar-se de la ciutat com volguessin, per això, després d'enviar Esquines i Aristòtil en primer lloc a Lacedemònia, van convèncer Lisandre que els enviés unes guarnicions que els ajudessin fins que restablissin el poder després de fer fora els perillosos. Ells es van comprometre a mantenir-les.

L'arribada de Càl·libi i les guarnicions

Convençut aquest (Lisandre), va procurar que els fossin enviades les guarnicions amb Càl·libi com a harmosta. Aquests, quan van rebre la guarnició, van servir Càl·libi amb tota cura, perquè estigués d'acord en tot el que feien. I aquest els va enviar els soldats que van voler d'entre les guarnicions. Arrestaven no ja els perillosos i els de poc valor, sinó, de fet, també els que consideraven que de cap manera consentirien ser menyspreats, els que, si intentaven fer alguna cosa en contra, s'atraurien un gran nombre de partidaris.

Lisandre envia Aristòtil als èfors

Però Lisandre va enviar Aristòtil, que era un expatriat atenès, amb altres lacedemonis perquè anunciés als èfors que havia contestat a Teràmenes que aquells tenien poder sobre la pau i la guerra.

Teràmenes i els ambaixadors a Sel·làsia

Teràmenes i els altres ambaixadors, quan estaven a Sel·làsia, després de ser preguntats amb quin argument venien, van dir que venien com a plenipotenciaris sobre la pau. I, després d'això, els èfors van ordenar convocar-los. Quan van arribar, van convocar una assemblea en la qual corintis i tebans, especialment, i molts altres grecs proposaven no fer pactes amb els atenesos, sinó saquejar-los.

Condicions de pau espartanes per a Atenes

Però els lacedemonis van dir que no esclavitzarien una ciutat hel·lènica que havia fet molt de bé en els majors perills ocorreguts a l'Hèl·lade, sinó que farien la pau amb la condició que enderroquessin les Llargues Muralles i el Pireu, entreguessin les naus excepte dotze, reunissin els expatriats i reconeguessin el mateix enemic i amic, per a seguir els lacedemonis per terra i per mar on els portessin.

Reacció atenesa a les condicions de pau

Teràmenes i els missatgers que anaven amb ell van contar això davant d'Atenes, i una gran turba els va envoltar quan van entrar, perquè temien que tornessin fracassats (sense haver fet res), doncs ja no estava permès aguantar a causa de la multitud dels que morien de fam.

Acceptació de la pau i enderrocament

Al dia següent, els ambaixadors anunciaven en quines condicions els lacedemonis farien la pau. Teràmenes va proclamar davant d'ells, dient que era necessari obeir als lacedemonis i enderrocar les Muralles. I, encara que alguns s'hi van oposar, com que la majoria estava d'acord, es va decidir acceptar la pau.

L'enderrocament de les Muralles

Després d'això, Lisandre va navegar cap al Pireu, els expatriats van tornar i van enderrocar les Muralles al so de les flautistes amb molt de zel, perquè pensaven que aquell dia era l'inici de la llibertat per a l'Hèl·lade.

Dionís de Siracusa esdevé tirà

I acabava l'any a mitjans del qual Dionís el Siracusa, fill d'Hermòcrates, es va convertir en tirà, quan abans, en una guerra, els cartaginesos van ser derrotats pels siracusans, encara que havien pres Acragant, després d'haver abandonat la ciutat els sicilians.