Una i Tres Cadires de Kosuth: Anàlisi Profunda de l'Art Conceptual

F.110 - Una i Tres Cadires: Anàlisi d'una Obra Clau de l'Art Conceptual

1. Classificació de l'Obra

• Títol: Una i tres cadires
• Autor: Joseph Kosuth
• Cronologia: 1965
• Escola o País: MoMA, Nova York
• Estil: Art conceptual

2. Tema

• Atributs: Instal·lació
• Fonts literàries: Diccionari, fotografia d'un objecte comú

3. Descripció: Anàlisi Tècnica

• Elements de suport: Mur, fotografia, plafó
• Elements tècnics: Conceptualisme

4. Elements Formals i Compositius

• Forma: Tancada
• Composició: Estructurada en tres elements dividits en l'espai
  • Centrífuga
  • No unitària
  • Superficial
• Perspectiva: Lliure
• Línia de l'horitzó: No present
• Asimetria: Tres objectes diferents
• Geometria: No n'hi ha una de concreta; tres objectes diferents, com a molt podria considerar-se rectangular
• Llum: No en té
• Cromatisme: Color fusta de la cadira, blanc i negre de la foto i beix del plafó

5. Antecedents i Influències Posteriors

El món de l'art conceptual, incloent-hi Marcel Duchamp, va venir influenciat per figures com Leonardo da Vinci, que deia que la pintura era una cosa mental, i Miquel Àngel, que afirmava que l'escultura ja estava dins el marbre. Més endavant, al segle XX, Marcel Duchamp va contribuir-hi amb els seus ready-made. També hi va tenir un paper important Andy Warhol i la seva reproducció d'objectes quotidians.

6. Relacions amb Obres Similars de l'Autor o l'Escola

Es pot relacionar amb obres similars de l'autor com ara “Quatre colors, quatre paraules” (1966) i “Plaça de les escriptures, Figeac” (1991).

7. Diferències amb Altres Solucions Coetànies

Es diferencia de l'obra de Warhol, com per exemple en la seva obra “Caixes Brillo” (1964), en què Andy Warhol tenia un estil més pictòric que conceptual i es va centrar més a convertir allò quotidià en art, mentre que Joseph Kosuth és conceptualista, transformant no només allò quotidià, sinó també les paraules, en art.

8. Funció i Significat de l'Obra

L'obra té la intenció de demostrar que la forma física d'un objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes per part del receptor. Amb aquesta reflexió, Kosuth emfatitza l'absència de la materialització de l'objecte artístic i explora el terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual. Kosuth també planteja els límits entre l'art i la realitat, perquè parteix d'un objecte quotidià, com és una cadira de fusta, i l'eleva a la categoria artística.

9. Context Històric i Artístic

L'art conceptual és un moviment artístic, fill del dadaisme, que es va posar de moda poc abans de 1970 i en el qual el concepte o la idea és l'únic que interessa. No dona cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials. En molts casos, la idea és l'obra en si mateixa i, al segle XXI, alguns artistes l'han dut fins a l'extrem d'exposar únicament un text escrit amb la idea, perquè tota la part visual es generi a la ment de l'espectador. Continua sent present en molts corrents artístics.

Als anys seixanta, s'obre un nou paradigma artístic que es projecta en una dimensió política, ètica i social. El conceptualisme, en la pluralitat de disciplines, s'arrela en la tradició anti-art que va del dadaisme al situacionisme internacional, en el vessant utòpic de dissolució de l'art en la vida i l'eliminació de l'estètica com una esfera cultural separada del que és quotidià. És un art que abandona l'objecte en favor de la idea, que canvia el fetitxisme de l'obra per una valoració del procés de treball.