Una i Tres Cadires de Joseph Kosuth: Anàlisi i Significat

Títol: Una i Tres Cadires

Autor: Joseph Kosuth (Toledo, Ohio, 1945)

Cronologia: 1965

Tècnica: Fusta (cadira) i paper fotogràfic

Mides: Cadira, 82 x 37,8 x 53 cm / Panell fotogràfic, 91,5 x 61,1 cm / Panell textual, 61 x 61,3 cm

Tendència: Art conceptual

Localització: Diferents ubicacions i versions, per exemple al MoMA de Nova York.

Anàlisi Formal de l'Obra

Hi ha una cadira de fusta (que canvia segons la versió de l’obra), prop d’una paret blanca, entre dos panells penjant: el de l’esquerra és una fotografia, ampliada a mida natural, de la cadira; el de la dreta és una altra fotografia molt ampliada de la definició del terme "cadira" del diccionari.

Així, hi ha un eix (la cadira) i dos elements reproduïts tècnicament i fotogràficament, referits a la cadira, a ambdós bandes, un visual, l’altre verbal: és un tríptic.

L’autor ha escrit un text que descriu l’obra i permet la seva realització; poden fer-se diferents versions, fins i tot amb d’altres objectes (làmpada, pala, roba, taula, cactus, paella o serra), sempre amb la mateixa organització.

Escriu Kosuth (1970): "He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa, per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta 'idea' de l’obra d’art, i els seus components formals no són importants."

Interpretació de Una i Tres Cadires

La imatge, visual, resulta d’un text que cal seguir al peu de la lletra per produir-la a les diferents versions. Text i imatge, a partir del fet bàsic (i visualment central) de la cadira, expressats en llenguatges diferents, són equivalents; o bé la paraula té més valor a causa de la grandària de l’ampliació fotogràfica que es fa de la definició del terme "cadira" al diccionari.

L’obra té relació amb l’ècfrasi, un recurs de l’oratòria clàssica que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre; per exemple, a partir de textos clàssics, Botticelli (La Calumnia, 1495) i El Greco (El Soplón, 1571) pinten sengles obres.

A Una i Tres Cadires, Joseph Kosuth discuteix el concepte d’Art i la seva pràctica, cercant, amb caràcter polèmic, noves vies expressives; elegeix un objecte industrial, fabricat en sèrie, útil, per allunyar la creació artística de les valoracions decoratives; també deixa els aspectes visuals per anar a la idea, mitjançant l’ús de la paraula.

Resulta innovador, tot i tenir els seus precedents a diferents èpoques de la Història de l’Art.

El títol, referit a una (la de fusta?) i tres cadires (aquesta, la de la definició i la fotografiada) atorga la identitat de l’objecte a dues coses que, en realitat, no la tenen i són de paper, en un exemple del que és l’Art Conceptual.