Una i tres cadires. Joseph Kosuth

Documentació general

Catalogació Una i tres cadires. Joseph Kosuth. 1965. Diferents versions de l’obra, Moma de Nova York.

Aspectes bàsics És un exemple de l’anomenat Art Conceptual.

Anàlisi formal

Composició La composició s’estructura a partir de tres espais que es corresponen amb tres aproximacions diferents a un mateix tema: la cadira. Així hi ha un eix (la cadira) i dos elements fotogràfics referits a la cadira, un visual i l’altre verbal, raó per la qual hi ha qui associa aquesta estructura a un tríptic.

Tractament de les figures Inclou una cadira de fusta prop d’una paret blanca, situada entre dues fotografies que pengen sobre l’esmentat fons blanc: la de l’esquerra és una fotografia, ampliada a la mida natural, de la cadira; la de la dreta és una altra fotografia molt ampliada de la definició que proporciona el diccionari del terme cadira. Es tracta d’una presentació en la qual es barreja la representació verbal i la representació visual.

Ritme i expressivitat Hi ha una clara renúncia a la sensació de moviment o dinamisme i fa desaparèixer també l’emoció o l’expressivitat, substituïdes per la sorpresa de l’espectador i la seva percepció d’una obra que filtra intel·ligència o absurditat, segons qui observa aquesta creació artística.

Estil: art conceptual

Reuneix moltes de les seves característiques plàstiques:

• Visió de la pintura o l’escultura com objecte de pensament, és a dir, la idea artística existeix primer.
• Combinació de llenguatges: especialment el llenguatge escrit barrejat amb el llenguatge de la representació pictòrica o escultòrica.
• Iconografia consistent en preguntes, equívocs, imatges sorprenents i fins i tot absurdes.

Tècniques: la performance, la instal·lació, el videoart i l'art a internet, fotografies, vídeos, enregistraments, textos, collage, objectes quotidians, realització d'actes en públic... Per aquests motius solen ser obres d’art de difícil comercialització i sovint de caràcter efímer.

A l'art conceptual el que l’importa és la reflexió sobre l'obra (el concepte) i el procés creatiu més que l'objecte artístic i els seus aspectes materials, en aquest moviment culmina la desmaterialització de l’art que s’havia iniciat amb el dadaisme.

Interpretació

Iconografia Ha fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia. Que l’obra sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus components formals no són importants.

Iconologia Planteja el tema del triple codi d’aproximació a la realitat: un codi a partir de l’objecte, un codi visual i un codi verbal. Per altra banda és una reflexió sobre el concepte d’Art i la seva pràctica, elegeix un objecte industrial, fabricat en sèrie, útil, per allunyar la creació artística de les valoracions decoratives i simplement visuals, amb l’objectiu d’aproximar-la a la idea, mitjançant l’ús de la paraula.

Encàrrec i recepció Lliure creació de l’artista.

Funció Afany de recerca i d’experimentació plàstica com a funció bàsica. Buscava posar en qüestió aspectes fonamentals de la tradició artística, com la importància de l’objecte i la seva mercantilització. S’esborra el caràcter sagrat de l’objecte artístic tradicional mitjançant objectes quotidians utilitaris, sense cap connotació decorativista. I així l’art existeix per la seva pròpia recerca.

Conclusió

Un bon exemple de com l’art dels seixanta, amb una forta presència nord-americana, està portant a terme una aproximació intel·lectual al que es pot considerar art, mentre els elements tècnics perden vigor enfront de la idea mateixa. Un llarg viatge que s’havia iniciat, en certa manera, amb Plató.