Una i Tres Cadires: Anàlisi de l'Art Conceptual de Joseph Kosuth

UNA I TRES CADIRES

Títol: Una i tres cadires. Autor: Joseph Kosuth (Toledo, Ohio, 1945). Cronologia: 1965. Tipologia: instal·lació. Materials: cadira de fusta plegable, còpia fotogràfica a escala natural i ampliació fotogràfica de la definició de cadira del diccionari. Estil: conceptual. Tema: conceptual. Localització: MoMA (Nova York).

CONTEXT HISTÒRIC

L’obra s’inscriu dins el moviment de l’Art Conceptual, que es produeix cap als anys 1960-1980. Els anys 60 són una època dominada per la Guerra Freda, que enfronta el bloc occidental capitalista amb el bloc soviètic comunista. El record de les dues guerres mundials alimenta la por a un conflicte nuclear i l’horror davant la crueltat i capacitat destructiva humana. Tot plegat suscita, a Occident, des de reaccions nihilistes fins a un activisme polític reivindicatiu, sovint pacifista i anti-burgès, i una creixent sensibilitat a favor dels drets humans. El neguit, la incertesa, el qüestionament dels valors tradicionals o la voluntat d'oposar-se a la mercantilització de l’art, duen els artistes a l’exploració de noves propostes trencadores. L’art conceptual, amb el seu interès per les relacions entre la percepció i el llenguatge, mostrarà la influència de la filosofia analítica de Wittgenstein.

ANÀLISI FORMAL

Estil: Joseph Kosuth aborda l’art com un problema filosòfic i lingüístic i es converteix en un dels principals representants i teòrics del corrent conceptual. Es replanteja la naturalesa de l’art, és a dir, la definició d’art (què és i què no és art). Identifica l’obra d’art amb la intenció de l’artista. Valora la idea o part mental de l’obra per damunt de la seva realització material. D’aquesta pèrdua de protagonisme de l’objecte artístic se’n diu desmaterialització. Trenca amb les concepcions artístiques anteriors, deslligant l’art de la necessitat de:

• Imitar la realitat (Representació)
• Evocar simbòlicament la realitat (Expressió)
• Decorar

En totes aquestes manifestacions mimètiques o formalistes, l’obra d’art tendeix a identificar-se amb l’objecte artístic. Kosuth les rebutja per centrar-se en l’anàlisi del procés creatiu i cognitiu. Molts artistes d’aquesta època es rebel·len contra el formalisme radical dels anteriors moviments pictòrics i posen el pes de l’obra en la idea. També rebutgen la mercantilització excessiva de l’art, menyspreant els suports tradicionals, l’objecte artístic clàssic, a favor d’obres efímeres o formalment insòlites o indiferents, que incorporen tota mena d’elements i tècniques alienes al món de l’art tradicional, que trasbalsen els paràmetres del mercat. També és característic de l’art conceptual el fet de propiciar la participació activa de l’espectador, que es troba davant d’una proposta oberta que ha de ser pensada. L’espectador és incorporat en el procés creatiu amb una intenció democratitzadora.