Cables de coure, coaxial i fibra òptica: característiques i serveis

Tipus de cables i serveis de comunicació

Pares generals sobre el cable de coure

Cable de coure: Transmissió de senyals elèctrics analògics o digitals. Tipus habituals: parell trenat i coaxial.

Parell trenat (cable de coure)

Parell trenat: format per 8 cables de coure (4 parells) aïllats entre ells i entrellaçats de 2 en 2 per reduir interferències al llarg del recorregut. Estan recoberts per material aïllant.

• Característiques: econòmic, fàcil d'instal·lar.
• Rendiment: transmissió de dades fins a 100 Mbps en Cat 5.
• Limítacions: sensible al soroll i pèrdua de qualitat del senyal amb la distància.
• Tipus: UTP (Unshielded Twisted Pair) i STP (Shielded Twisted Pair).
• Ús i connectors: utilitzat en xarxes de telefonia i xarxes LAN internes i externes; connectors habituals: RJ11 (telefonia) i RJ45 (dades).

Cable coaxial

Cable coaxial: format per un nucli de coure, seguit d'un dielèctric i una malla de coure, amb una capa exterior aïllant i protectora.

• Immune a interferències: la malla actua com la gàbia de Faraday: la màniga que envolta el cable és protectora i impedeix que camps elèctrics entrin o surtin.
• Distància i velocitat: permet distàncies de fins a 500 m en determinades aplicacions i en implementacions clàssiques pot suportar velocitats de l'ordre de 10 Mbps (segons la tecnologia i l'ús).
• Limitacions: connexions més fràgils i sovint més cares de mantenir.
• Connectors: s'utilitzen connectadors BNC, connectors en T i terminadors de xarxa segons l'aplicació.
• Ús: transmissió de senyals d'alta freqüència, emissió per cable i alguns enllaços de dades històrics.

Fibra òptica

Fibra òptica: filament de vidre per on viatja la informació en impulsos de llum generats per un làser o un LED. L'estructura típica inclou coberta, revestiment i nucli.

• Modalitats: multimode i monomode.
• Rendiment: la multimode pot transmetre a 10 Gbps distàncies d'uns centenars de metres (p. ex. fins a ~300 m segons especificació); la monomode permet enllaços de centenars de quilòmetres (p. ex. fins a ~400 km) i velocitats de desenes de Gbps segons equipament.
• Avantatges: transmet dades amb poc pes, gran fiabilitat i insensibilitat a interferències, amb molt alta velocitat.
• Inconvenients: fràgil, més difícil d'instal·lar i amb cost elevat dels equips associats.

Equipament i serveis de commutació

Commutadors

Commutadors: dispositius que dirigeixen trucades o connexions de l'emissor al receptor cercant el camí de manera automàtica entre centrals, segons el número d'abonat receptor.

Commutació de circuits

Commutació de circuits: es reserva tot el canal de comunicació entre emissor i receptor encara que no s'hi transmeti informació. Aquest mètode garanteix un canal dedicat mentre dura la connexió.

Línies ADSL

Línies ADSL: permeten mantenir simultàniament converses de veu i transferència de dades a través de la mateixa línia telefònica. Es tracta d'una línia digital asimètrica. Aquest sistema està en desús en molts entorns amb la implantació de fibra òptica.

Telèfon VoIP

Telèfon VoIP: estableix trucades via Internet entre punts IP dels ordinadors o terminals, en una xarxa de banda ampla. Utilitza commutació de paquets: les dades es divideixen en paquets que viatgen per la xarxa.

Televisió per cable

Televisió per cable: pot utilitzar ADSL o fibra òptica com a transport en serveis modernes (IPTV). Més amplada de banda implica més qualitat d'imatge i so. Funciona sovint amb la tècnica de streaming.

Observació: tots els punts s'han conservat i corregit ortogràficament i gramaticalment per a una millor comprensió sense eliminar contingut original.