Cablejat Estructurat: Concepte, Components i Avantatges

Concepte i components d'un cablejat estructurat

Subsistemes del cablejat estructurat

• Subsistema de campus (nivell primari): Constituït per cable coaxial o fibra òptica monomode (fins a 40 km) o multimode (fins a 2-3 km). Uneix diferents edificis dins d'una àrea determinada.
• Subsistema vertical (nivell secundari): Interconnecta les diferents plantes d'un edifici mitjançant distribuïdors de planta, utilitzant fibra òptica multimode, cable coaxial o parells trenats.
• Subsistema horitzontal (nivell terciari): Uneix els equips de cada planta d'un edifici amb els distribuïdors de planta. Aquest cablejat està constituït normalment per parells trenats, acabant aquests en caixes de connexions murals o encastades.

Desavantatges de les solucions propietàries

• Limitacions de l'ample de banda.
• Manca de flexibilitat davant canvis i reorganitzacions de l'empresa.
• Saturació de les canalitzacions dels cables.
• Baixa qualitat de servei en les transmissions.
• Impossibilitat de gestionar correctament el sistema.

Avantatges del cablejat estructurat

• Disposa de preses estàndard per a dades, veu o altres serveis telemàtics.
• Aquests sistemes poden distribuir-se a una planta, a un edifici o a un campus d'edificis.
• Les preses són distribuïdes per múltiples punts a l'empresa, preveient futures ampliacions.
• L'administració es centralitza en un punt on conflueixen diferents trams de cable i/o fibra òptica.
• Els cables, la fibra òptica, els connectors i els trams complets estan normalitzats.

Objectius i característiques clau

• Proporcionar una infraestructura física que suporti les aplicacions telemàtiques més habituals.
• Possibilitat d'integrar els serveis ja instal·lats a l'empresa i aquells que probablement es demanaran en el futur.
• Permetre una administració centralitzada de tots els usuaris del sistema.
• Proporcionar independència de:
  • Les tecnologies i natura dels sistemes que es connectin.
  • La topologia que s'implanti.
  • Els fabricants d'equips i components utilitzats.
• Comptar amb la flexibilitat i modularitat adient per permetre l'ampliació i modificació futura del sistema.

Elements d'un sistema de cablejat estructurat

Aspectes normatius i de disseny

• La configuració del sistema, respectant la jerarquia i els subsistemes definits a la norma.
• Les característiques físiques i elèctriques de cables i connectors.
• Les característiques de transmissió dels enllaços complets (materials adients més procés d'instal·lació correctes).
• Compliment de la normativa relativa a la seguretat i compatibilitat electromagnètica.

Components físics principals

• Distribuïdors de campus (CD), d'edifici (BD) i de planta (FD): Són els elements des dels quals parteixen els diferents cables que formen el cablejat de campus, verticals i horitzontals, i uneixen els diferents subsistemes de cablejat entre si. Normalment estan formats per un o més armaris amb diferents plafons de connexió, cordills d'interconnexió i elements actius (routers, switches, hubs, etc.).
• Cablejat:
  • Troncal de campus (o cable de campus): Conjunt de cables que s'utilitzen per fer les connexions entre el distribuïdor de campus i els distribuïdors d'edifici.
  • Cablejat vertical (o troncal d'edifici): Conjunt de cables que s'utilitzen per efectuar la interconnexió entre el distribuïdor d'edifici i els distribuïdors de planta.
  • Cablejat horitzontal (o cablejat de planta): Comprèn el conjunt de cables utilitzats per proporcionar l'enllaç entre els distribuïdors de planta i les preses d'usuari a cada planta.
• Elements addicionals del subsistema horitzontal:
  • Punt de consolidació (CP): Possible punt de connexió opcional que es troba entre el distribuïdor de planta i la presa d'usuari. Moltes vegades no existirà. Proporciona flexibilitat a l'hora de recol·locar les preses d'usuari. Només pot contenir elements passius.
  • Presa d'usuari o roseta (TO): Dispositiu fix de connexió que serveix per interconnectar la terminació del cable horitzontal amb l'equip d'usuari.