Budisme i Tibet: Meditació, Història i Festes Essencials

Meditació i Budisme: Les Mongetes com a Pràctica de Consciència

La Meditació del Menjar en Plena Consciència

Quan mengeu, podeu practicar la meditació del menjar en plena consciència. En la mitja hora que dura l’àpat, pot haver-hi molta alegria i felicitat, perquè en la meva tradició el menjar és una pràctica molt profunda. Assegut en una posició estable, es mira el menjar amb atenció, se somriu al menjar i se’l mira com un ambaixador del cel i de la terra.

Quan miro un mos de mongetes, puc veure un núvol flotant, puc veure la pluja, puc veure el sol. Puc adonar-me que el mos és veritablement un ambaixador del cel i de la terra. I quan me’l poso a la boca, prenc consciència que allò que em fico a la boca són mongetes.

A la boca no hi fico altres coses com la meva tristesa, la meva por, la meva ràbia o els meus projectes; i quan mastego el meu mos de mongetes, només mastego això. No mastego els meus projectes, o la meva por o la meva ràbia. Ho mastego conscientment, implicant-m’hi al cent per cent. Em sento unit amb el cel i amb la terra, amb els pagesos que les van conrear i amb les persones que les han cuinat.

Actualitat i Cultura Budista

El Tibet: Història i Resiliència

L’any 1950, l’exèrcit xinès va començar la invasió del Tibet, que va acabar amb l’annexió d’aquest país a la Xina. A causa dels abusos de l’exèrcit xinès, l’any 1959 la tensió va arribar a un punt altíssim i va esclatar una revolta que va ser durament sufocada. La capital del Tibet, Lhasa, va quedar pràcticament destruïda, i el Dalai Lama i molts tibetans van marxar a Dharamsala.

El 1966 va començar una escalada de violència per part dels xinesos, decidits a destruir qualsevol rastre de la cultura o la religió tibetana.

El 1980 les agressions contra el Tibet es van suavitzar per un canvi que es va produir en la política xinesa. La Xina va continuar enviant immigrants que no creien en el budisme ni compartien la cultura tibetana al territori del Tibet, amb la intenció d’esborrar qualsevol esperança de la independència del poble tibetà.

El Dalai Lama es va dedicar a explicar per tot el món la situació del seu país. L’any 1989 se li va concedir el Premi Nobel de la Pau.

La Comunitat Budista (Sangha)

Les tres coses més importants per a un budista són Buda, la comunitat i el dharma. La comunitat rep el nom de Sangha. Aquest concepte es referia a les comunitats monàstiques, però en l’actualitat s’usa per referir-se a la comunitat dels seguidors de Buda.

En una comunitat calen tres membres que comparteixin el mateix espai i allò personal de la vida de cada dia, que observin els mateixos preceptes, que diguin només paraules que contribueixin a l’harmonia i que posin en comú els propis punts de vista tot respectant els dels altres.

Calendari de Festes Budistes

Al maig, juny i juliol, hi ha les següents festes:

• Vesak: Celebració de Buda

  És la festa més important; se celebra el naixement, la il·luminació i la mort de Buda. Els budistes fan peregrinacions als monestirs, ofrenes, almoines, banyen a rius les estàtues de Buda, s'encenen fanals i alliberen ocells.

• Asalha Puja: L'Inici dels Ensenyaments

  Se celebra el dia en què Buda va començar a explicar els ensenyaments del budisme; la roda de la llei va començar a donar voltes.

• Uposatha: Reunions de Lluna Plena i Nova

  Consisteix a reunir-se els dies de lluna plena i els de lluna nova. Es tracta que els ascetes errants es troben aquell dia per parlar i meditar junts.