Brunelleschi i l'Arquitectura del Quattrocento: Anàlisi i Influència

ESTIL (AUTOR):

Brunelleschi, a la mida de l’home, el llenguatge arquitectònic. Actitud antropocèntrica. Orfebre, escultor i arquitecte iniciador de l’arquitectura del Quattrocento italià. La necessitat de representar sobre el paper l’arquitectura el porta a trobar la llei de la perspectiva lineal.

ANÀLISI FORMAL (ELEMENTS SUPORT I SUPORTAT):

S’alcen esveltes columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d’entaulaments compostos d’arquitrau, fris i cornisa. Sobre aquestes columnes es recolzen arcs de mig punt que sostenen les finestres superiors i la coberta plana. Naus laterals cobertes per voltes de 4 punts, suportades en les arcades de la nau central i els murs laterals estan presidits per pilastres. Al creuer hi ha una cúpula semisfèrica sobre petxines.

(ESPAI EXTERIOR I INTERIOR):

L’exterior és tosc, on no hi va col·locar el revestiment de marbre. El conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden veure les diferents altures de la nau central, les laterals i les capelles. Part posterior: cúpula que corona el creuer. Interior: planta de creu llatina en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. Nau central doble d’alta i ampla que les laterals, separació a partir de columnes d’ordre corinti, fust sense estries. Mur d’on s’obren llargs finestrals. A les naus laterals, les capelles també s’obren amb arcs de mig punt, sobre els quals hi ha finestres circulars. Coberta amb voltes bufades i sostre pla amb cassetons quadrats al centre. El mur recupera la seva importància amb arqueries, pilastres, columnes, entaulaments (de pedra gris). Il·luminació: nau central plenament il·luminada, transsepte té llum zenital per la cúpula i les naus laterals tenen una semipenombra. Interior ampli i lluminós. Concepció de l’espai: interior espai ordenat per la visió en perspectiva. Altar com a punt de fuga i vèrtex d’una piràmide visual. Apareixen cubs projectats en profunditat. Espai unitari. Construcció a escala humana, espai delimitat i abastable per l’home.

INTERPRETACIÓ (CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ):

Es va construir al 1420 amb els Mèdici. És la creació individual d’un artista i expressa la nova concepció del món: cultura antropocèntrica en la qual l’home és el valor i la mesura de l’univers. Humanisme humanitza la imatge divina i divinitza la imatge de l’home.

FUNCIÓ:

És religiosa i de manifest humanista i reflecteix l’harmonia divina de l’univers. Cercava provocar en els visitants la sensació d’equilibri i pau.

MODELS I INFLUÈNCIES:

És un temple cristià. Imita models constructius de l’arquitectura bizantina i romànica, com les formes cúbiques que adornen els entaulaments sobre els capitells, i va recuperar de l’antiguitat clàssica i de l’art bizantí la cúpula sobre petxines.