Briòfits, Pteridòfits i Fanerògames: Conceptes Clau i Classificació

Briòfits, Pteridòfits i Fanerògames: Conceptes Clau

VERITABLE:

• Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase del gametòfit) per rizoides, caulidis i fil·lidis.
• Dins dels Briòfits hi ha les Molses, que agrupem en acrocàrpiques i pleurocàrpiques, i les Hepàtiques, que diferenciem en folioses i tal·loses.
• Els Briòfits presenten alternança de generacions amb diferents dotacions cromosòmiques.
• Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi.
• Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques folioses.
• Pteridòfits i Equisetòfits presenten tiges subterrànies de tipus rizoma.
• Les Criptògames Vasculars són cormòfits fotosintetitzadors.
• Les Criptògames Vasculars pertanyen al regne de les plantes.
• Els esporangis de les falgueres es presenten agrupats en sorus.
• L'anell és la part de l'esporangi de les falgueres que contribueix a la disseminació de les espores.
• Les plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i pluricel·lulars (i cormòfits).
• Les Gimnospermes i les Angiospermes són Fanerògames.
• Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits.
• Les Gimnospermes formen flors, llavors i pseudofruits.
• Les Fanerògames presenten alternança de generacions heteromòrfica.
• Les Fanerògames absorbeixen aigua i nutrients a través de les arrels i per això hi ha espècies molt sensibles a la composició del sòl (calcari, silícics, gruixos, nitrats...).
• La llavor de les Gimnospermes conté l'embrió, teixit nutrici i coberta protectora.
• La llavor de les Angiospermes conté l'embrió, teixit nutrici i coberta protectora.
• La llavor i el fruit de les Angiospermes es desenvolupen a partir de la reproducció sexual.
• La flor de les Angiospermes (hermafrodita) sol estar formada per calze, corol·la, androceu i gineceu.
• La flor de les Angiospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels.
• Les espècies monoiques tenen flors unisexuals sobre una mateixa planta.
• L'androceu és la part masculina de la flor de les Angiospermes i està formada pels estams (que contenen les cèl·lules mare dels grans de pol·len).
• El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o més peces que s'anomenen carpels (que contenen els primordis seminals).
• Les flors amb carpels i estams s'anomenen hermafrodites.
• El pseudofruit de les Gimnospermes conté tantes llavors com primordis seminals fecundats.
• Les Angiospermes es subdivideixen en Monocotiledònies i Dicotiledònies.
• Hi ha Angiospermes herbàcies, arbustives i arbòries.
• Les Gimnospermes solen tenir flors unisexuals i ser monoiques, encara que també hi ha espècies dioiques.
• Pinus pertany a les Gimnospermes, Quercus a les Angiospermes i ambdós són plantes amb flor o Fanerògames.
• Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals (i és monoic).
• Pinyes i gàlbuls es desenvolupen a partir de la reproducció sexual.
• Quant més recobriment vegetal té un sòl, més protegit està de l'erosió.
• El nombre de famílies vivents d'Angiospermes és molt més elevat que el de Gimnospermes i s'interpreta que les Angiospermes són més evolucionades.
• Les espècies Spartium junceum, Pistacia lentiscus i Smilax aspera són Angiospermes i les espècies Pinus halepensis, Abies alba i Taxus baccata són Gimnospermes.
• Les espècies autòctones estan ben habituades al territori d'origen.
• Un gra de pol·len, quan es forma, equival a una espora i passa a correspondre al gametòfit quan es divideix el seu contingut cel·lular.
• Les diferents espècies d'un mateix gènere pertanyen a la mateixa família.
• Els diferents noms d'espècie que ha rebut un organisme s'anomenen sinònims i el més antic és el que s'accepta com a més vàlid.
• Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les àrees contínues.
• En el lloc d'origen, una espècie endèmica és sempre autòctona.
• Una espècie endèmica pot tenir una àrea de distribució àmplia.
• El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l'alzinar i pot viure en zones de clima continental.
• Les suredes tenen com a arbre principal Quercus suber (alzina surera, "alcornoque"), i es fan en terrenys silícics.
• La vegetació submediterrània de la Península Ibèrica es caracteritza per la presència d'espècies caducifòlies i marcescents del gènere Quercus.
• L'espècie característica de les fagedes ("hayedos") és Fagus sylvatica.
• L'espècie característica de les abetoses de Catalunya ("abetales") és Abies alba.
• La terra baixa catalana litoral sol tenir màquies de Chamaerops humilis (palmito, "margalló") i Quercus coccifera (garric o coscoll, "coscoja").
• La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800 - 1000 m d'altitud, es caracteritza pel paisatge esclerofil·le i perennifoli.
• L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini de prats alpins.
• A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi roig creixen a la muntanya mitjana.
• A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i de pi blanc ("pino carrasco", Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa.
• A Catalunya, la vegetació d'alta muntanya es fa a més altitud que la submediterrània.

FALS:

• Els organismes del regne Plantes que han conquerit el medi terrestre han desenvolupat mecanismes de resistència a l'excés d'humitat ambiental.
• Polypodium, Asplenium, Pteridium i Equisetum són Criptògames Vasculars de la divisió Pteridòfits.
• Els esporangis dels Equisetòfits es presenten agrupats en sorus.
• L'indusi de les falgueres surt directament des del rizoma.
• Les espècies Asplenium onopteris, Ceterach officinarum i Adiantum capillus-veneris són equisets.
• Dins de les fanerògames distingim 3 grups: Gimnospermes, Angiospermes i plantes amb flor.
• L'esporòfit de les plantes amb flor o Fanerògames és petit i resulta difícil de trobar-ne en el territori.
• Les Gimnospermes formen flors i fruits, però no llavors.
• Hi ha llavors amb un únic fruit, i llavors amb molts fruits.
• Anomenem folíol cada una de les porcions del calze d'una flor.
• La flor de les Gimnospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels.
• La flor femenina de les Gimnospermes està formada per estams i sacs pol·línics.
• Els sacs pol·línics són una part de l'aparell reproductor femení de les Fanerògames.
• Les Gimnospermes van aparèixer primer i les Angiospermes posteriorment, pel que són més evolucionades.
• En les espècies dioiques els 2 sexes són sobre la mateixa planta i en flors separades.
• En les espècies dioiques amb flors hermafrodites els 2 sexes són en flors separades.
• Quercus presenta gàlbuls en forma de glans.
• S'anomena Fauna al conjunt d'espècies de plantes que creixen en una zona.
• Les espècies autòctones estan poc adaptades al territori.
• El substrat calcari reté millor la humitat que el silícic.
• En el lloc d'origen, una espècie endèmica és sempre al·lòctona.
• Una espècie al·lòctona pot arribar a convertir-se en autòctona.
• S'anomena Geobotànica al conjunt d'espècies de plantes que creixen en una zona.
• La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800 - 1000 m d'altitud, es caracteritza pel paisatge esclerofil·le i caducifoli.
• L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de Gimnospermes.
• A Catalunya, les fagedes (Fagus sylvatica) i les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) creixen a l'estatge subalpí.
• A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i de pi blanc ("pino carrasco" Pinus halepensis) són pròpies de la muntanya mitjana.
• La vegetació submediterrània es presenta en condicions de més sequera que la mediterrània.
• Una de les estratègies de les plantes amb flor per viure en llocs de clima fred com el d'alta muntanya és perdre la fulla durant la primavera.
• Una de les estratègies de les plantes amb flor per viure en llocs de clima mediterrani és perdre la fulla durant l'hivern.
• Una de les estratègies dels arbres per viure en llocs de clima mediterrani és tenir fulla caduca.