Briòfits i Cormòfits: Morfologia i Reproducció Vegetal

Els Briòfits: Característiques i Cicle Vital

Els briòfits són un grup intermedi, amb característiques tant de tal·lòfits com de cormòfits. Les hepàtiques, per la seva estructura laminar, recorden les algues i les molses. Alhora, també recorden els cormòfits, perquè tenen uns òrgans, anomenats rizoide, cauloide i fil·loide, que s'assemblen a l'arrel, la tija i les fulles dels cormòfits.

No tenen vasos conductors. S'han independitzat del medi aquàtic i han colonitzat la terra. La reproducció és alternant i la realitzen dues menes de plantes: el gametòfit i l'esporòfit.

Model: Les Molses

El Gametòfit

En el gametòfit hi distingim les parts següents:

• Els rizoides (arrel)
• Els fil·loides (falses fulles)
• El cauloide (tigeta)

A l'extrem del cauloide s'originen els òrgans sexuals o gametangis:

• Els anteridis (masculins) formen els anterozoides.
• Els arquegonis (femenins) originen dins seu una oosfera.

L'anterozoide, amb flagels, penetra a l'arquegoni i fecunda l'oosfera, formant el zigot.

L'Esporòfit

El zigot format a l'arquegoni origina l'esporòfit. Mitjançant la meiosi, a l'interior de l'esporangi es formen les espores que cauen a terra, germinen i formen el gametòfit.

Els Cormòfits: Estructura i Diversitat

Els cormòfits es caracteritzen per tenir una estructura diferenciada en arrel, tija i fulles. Els teixits vegetals principals són els següents:

• Meristemàtics: formats per cèl·lules que es divideixen per mitosi.
  • Primaris: creixement en longitud.
  • Secundaris: creixement en gruix.
• Conductors:
  • Llenyosos: condueixen la saba bruta.
  • Liberians: condueixen la saba elaborada.
• Protectors: són l'epidermis i el súber, que recobreixen la planta.
• Parenquimàtics: dues classes de teixits: els clorofíl·lics i els de reserva.
• De sosteniment: són el col·lènquima i l'esclerènquima, que sostenen el vegetal.
• Secretors: secreten certes substàncies, com goma i resines.

Dins dels cormòfits, distingim principalment:

• Els Pteridòfits (falgueres)
• Els Espermatòfits

Els Pteridòfits (Falgueres)

Són vegetals intermedis entre els briòfits i les gimnospermes. Viuen en llocs humits. La reproducció és alternant a càrrec de dues plantes:

• El gametòfit: té forma de cor, i a la cara interior duu uns rizoides i els òrgans reproductors.
• L'esporòfit: el zigot es divideix per mitosi i produeix un embrió dins l'arquegoni; el protal·lus es desprèn, l'embrió creix; les espores germinen.

Els Espermatòfits: Plantes Superiors

Els espermatòfits són les plantes més evolucionades. Tenen arrel, tija i fulles, i a més tenen flors encarregades de la reproducció.

Model: Dicotiledònia

L'Arrel

L'arrel és un òrgan subterrani que no conté clorofil·la a les cèl·lules. Les seves funcions principals són:

• Fixar la planta al sòl.
• Absorbir l'H₂O i les sals minerals per a la nutrició.
• Servir de reserva de les substàncies elaborades per la planta.

Morfologia de l'Arrel

En una arrel podem distingir tres parts:

• Zona de ramificació: d'on surten les arrels secundàries.
• Zona pilífera: coberta de pèls absorbents especialitzats en l'absorció de substàncies nutritives en dissolució.
• Zona apical: amb el meristema apical, recobert per la caliptra.

Tipus d'Arrels

• Axonomorfa: l'arrel principal està molt més desenvolupada.
• Fasciculades: no hi ha arrel principal, sinó un conjunt d'arrels.
• Adventícies: es formen en altres punts o a les fulles.

Estructura de l'Arrel

Distingim l'estructura primària (aproximadament fins a 1 any) i la secundària (més d'1 any).

1. Estructura Primària

• Cilindre cortical:
  • Epidermis: la capa més externa, amb una capa de cèl·lules.
  • Parènquima cortical: diverses capes de cèl·lules sense clorofil·la.
  • Endoderma: la regió més interna de l'escorça.
• Cilindre central:
  • Pericicle: situat sota l'endoderma, d'on neixen les arrels secundàries.
  • Feixos liberians i llenyosos: grup de vasos conductors de la saba.
  • Medul·la: composta per teixits parenquimàtics, al centre i amb espais de vasos.

2. Estructura Secundària

• Fel·logen: situat per sota l'epidermis.
• Càmbium: situat entre els feixos liberians i llenyosos.

La Tija

La tija és un òrgan aeri, de forma cilíndrica allargada, d'on broten les fulles i flors. Les seves funcions són:

• Suport de les fulles.
• Conduir la saba.
• Emmagatzemar substàncies de reserva.

Morfologia de la Tija

Distingim:

• Nusos: grups o bonys de la tija on neixen les fulles i les gemmes.
• Entrenusos: espai entre dos nusos.
• Gemmes auxiliars: al llarg de la tija, i quan creixen originen les branques.
• Gemmes terminals o apicals: a l'extrem de la tija, creixen en longitud.

Classes de Tiges

• Llenyoses (consistents, dures, rígides):
  • Troncs: molt ramificats.
  • Estípits: no ramificats.
• Herbàcies (tendres, flexibles i verdes):
  • Canyes: amb nusos.
  • Càlams: sense nusos.
• Tiges modificades (subterrànies, amb aspecte extern d'arrel):
  • Rizomes: allargats, horitzontals.
  • Bulbs: gemma terminal voltada de fulles carnoses.
  • Tubercles: tiges que emmagatzemen substàncies de reserva.

Estructura de la Tija

(Contingut sobre l'estructura interna de la tija aniria aquí)