Branques de la filosofia i Sòcrates

Tipus de Coneixement

Coneixement Mític

Per apaivagar la necessitat de coneixement, per tal de poder orientar-se, els humans van idear els mites. Un mite és una narració fantàstica que intenta explicar el món. El terme grec mithos significa expressió, missatge, alguna cosa que es narrava. Els mites són relats tradicionals que expliquen alguna cosa. En els mites es recreen els fets primordials que donen explicació i fonament tant a les normes socials com a les creences, costums i tradicions. Permeten la justificació de valors i institucions.

Coneixement Ordinari

Prové de l'experiència sensorial i de l'ús espontani de la raó. Es parla de coneixement ordinari quan es fa referència a aquest coneixement simple i que es transmet d'una generació a l'altra pel simple fet de formar part d'una societat. Un coneixement d'ús immediat, que proveeix l'ésser humà d'algunes seguretats, un coneixement de supervivència, bàsic, que prové de l'experiència quotidiana i es basa en el sentit comú. La diferència entre el mite i el coneixement ordinari és que el mite és fix; un cop imaginat, és considerat com l'única explicació possible del món. El coneixement ordinari, en canvi, creix, s'acumula, canvia.

Coneixement Religiós

Filosofia, mite i religió tenen en comú el desig de veritat, però mentre la filosofia usa mètodes exclusivament racionals a través de la demostració i exigeix proves, el mite respon de manera fabulosa i la religió parteix de la revelació feta per Déu. Es basa en la fe, mentre que la filosofia parteix de la raó.

Coneixement Científic

El coneixement científic respon a l'exigència humana de comprendre el món per tal que ens puguem comprendre nosaltres mateixos. La ciència és un coneixement objectiu que estableix relacions universals i necessàries entre els fenòmens, preveient-ne els resultats. Els objectius generals de totes les ciències són quatre:

• Analitzar: Saber com és la realitat, quins elements la formen i quines són les seves característiques.
• Explicar: Transmetre com es relacionen aquestes parts de l'objecte d'estudi o com s'estructuren els diferents elements.
• Preveure: Si sabem com actua la natura, podem anticipar-nos als esdeveniments, podem predir.
• Actuar: Segons les previsions que fem, podem actuar per transformar o influir.

Ciència i Filosofia

Hi ha una relació entre la filosofia i la ciència: la filosofia reflexiona sobre el paper, el mètode i els objectius de les ciències particulars. La ciència aporta a la filosofia els coneixements concrets, els avenços i les dades suficients perquè els filòsofs les processin i en treguin conseqüències.

Diferències entre la ciència i la filosofia:

• Sobre l'abast: Les ciències estudien aspectes d'àmbit físic, químic, biològic, etc., i ofereixen una visió fragmentària de la realitat. La filosofia, en canvi, no es limita al camp dels fenòmens, sinó que considera tot el que és real i fins i tot el que és possible.
• Sobre l'actitud: Els postulats científics es poden observar i mesurar; els filosòfics no es poden comprovar com els de les ciències exactes, ni tenen resultats admesos universalment.
• Sobre la predicció: Les ciències estudien els fenòmens per conèixer i descriure la realitat i poden predir esdeveniments futurs a través de certes regularitats. Els filòsofs es mouen en el camp del sentit: el que els preocupa és comprendre i trobar significativa l'experiència de viure.
• Sobre els problemes: Les ciències són uns sabers de solucions, busquen resoldre els problemes que se'ls planteja. La filosofia és un saber de problemes i l'actitud filosòfica essencial és tenir consciència d'aquesta problemàtica.
• Com a saber: La ciència és un saber pràctic, un saber per a resoldre qüestions pràctiques que es plantegen els humans. La filosofia és un saber teòric que sorgeix a l'hora de reflexionar sobre els problemes pràctics.

Branques de la Filosofia

La tasca filosòfica consistirà a aclarir els processos del pensament que ens permeten la construcció del coneixement, i aquesta tasca ve condicionada pel tipus de pregunta que fem.

A) Si l'objecte és l'activitat cognoscitiva des del subjecte de coneixement, de qui és capaç de conèixer, dividirem la filosofia en tres branques:

1. La lògica: Estudi de les lleis que regeixen el raonament correcte.
2. La metodologia de la ciència: Estudi de les estructures que articulen internament les ciències, per tal d'aclarir els procediments que permeten establir la veritat dels seus enunciats.
3. L'epistemologia o teoria del coneixement: És l'estudi de les possibilitats, classes, valor o límits del coneixement.

B) Si l'objecte és fonamentar la realitat existent, trobem una altra branca:

4. La metafísica o ontologia: Fa una tasca filosòfica consistent a determinar les característiques essencials de la realitat.

C) Si l'objecte és el mateix ésser humà:

5. L'antropologia: Estudi de l'ésser humà en quant ésser pensant i cultural.

D) Si l'objecte és l'ésser humà com a subjecte actiu que ordena i construeix el seu món, sorgeixen les disciplines de la filosofia pràctica:

6. Ètica: Estudi dels fonaments i de la validesa dels principis i normes morals de l'acció.
7. La filosofia social: Estudi de les diferents estructures que componen les relacions humanes.
8. La filosofia del dret: Estudi dels fonaments i validesa de les legislacions i de les qüestions jurídiques.
9. La filosofia política: Estudi de l'organització de la societat, les formes de poder i d'organització dels estats.
10. L'estètica: Estudi sobre el gust, la bellesa i les arts en general. S'ocupa de l'anàlisi dels conceptes estètics i de reflexionar sobre el paper de la contemplació estètica.

Sòcrates i els Sofistes

Apologia de Sòcrates: filòsof d'Atenes.

Segle V aC - Etapa Antropològica: Una època en què els filòsofs s'interessen per l'ésser humà, per l'ètica i la política (activitat humana). Aquesta etapa es contraposa a l'anterior (cosmològica: Univers).

Al segle V apareix un grup de pensadors: Sòcrates (és conscient de la seva pròpia ignorància, no cobra) i els Sofistes (amb fama de cínics, sense principis, es caracteritzen per ensenyar, cobren per aquesta feina, fama de savis també).

En comú, els sofistes i Sòcrates tenen que tots dos s'interessen per l'ètica i la política. Tots dos critiquen o rebutgen els valors tradicionals anteriors i en defensen de nous, relacionats amb la democràcia. Els sofistes i Sòcrates criticaven l'areté; tothom pot arribar a ser millor sempre que aprengués, estudiés.

• Els sofistes: Eren homes que preparaven els altres per a la vida política i cobraven. Eren escèptics respecte a la realitat absoluta i els seus valors.
• Sòcrates: No cobra i no és escèptic ni relatiu; ell creu en la veritat objectiva i els valors absoluts (existeixen i els podem arribar a conèixer). Amb la raó podem arribar a saber el que està bé; la raó ens ajuda a entendre.

Mètode de Sòcrates

Dialèctica: Mètode per arribar a la veritat i per ensenyar. Es desenvolupa a partir de les preguntes. Aquest mètode utilitzava la ironia (si vol que s'alliberi dels prejudicis o falsos coneixements i reconegui els seus errors, parlem d'ironia) i la maièutica (objectiu: que l'interlocutor descobreixi la veritat. Sòcrates no li diu quina és, però fa preguntes perquè hi arribi).

Antigues acusacions: Estudiar la natura, convertir en bona una nova causa.

Noves acusacions: Corrompre els joves, no creure en Déu, creure en Déus que ell s'ha inventat.