Branques de la Filosofia: Una Guia Completa

Branques de la Filosofia

La filosofia s'estructura en diverses branques principals que aborden diferents aspectes de la realitat i l'existència humana:

• Metafísica: Es pregunta sobre la naturalesa de l'existència, l'ànima, Déu i l'espai.
• Epistemologia: És la teoria del coneixement. Estudia on es troba la veritat i la certesa.
• Antropologia Filosòfica: Estudia l'ésser humà tant biològicament com cultural i socialment.
• Filosofia Política: S'ocupa d'estudiar els diferents tipus de governs i les organitzacions de l'Estat.
• Lògica: Estudia els raonaments i la seva validesa, intentant trobar fal·làcies o enganys.

Utilitat de la Filosofia

• Utilitat Teòrica: Va fer el paper de la ciència quan encara no n'hi havia.
• Utilitat Pràctica: Ajuda a tenir una idea raonable de com pot ser una bona vida, a saber quines decisions prendre i com actuar.

La filosofia ens ajuda a ser persones, a pensar amb ordre i criteri. Ens ajuda a prevenir l'error i els prejudicis.

Filosofia i el Coneixement

El coneixement ordinari està format pels sentits i per les opinions comunes. En canvi, la filosofia és més rigorosa i racional.

Filosofia i Ciència

Són activitats diferents. La ciència pot ser provada o verificada i tracta de qüestions menys generals. La filosofia no està en condicions de provar o verificar els seus resultats, i les seves qüestions són més generals. Les preguntes de la filosofia són tan generals que ens obliguen a qüestionar-ho tot. No hi ha una única resposta filosòfica, sinó que un mateix problema pot ser tractat de formes diferents.

Filosofia i Religió

La filosofia tracta de trobar una resposta al misteri per mitjà del raonament i la discussió, sense acceptar res que prèviament no hagi estat sotmès a crítica racional. La religió, en canvi, es fonamenta en la fe. Però ambdues recomanen com s'ha de viure la vida.

La Realitat

La metafísica és la part de la filosofia que reflexiona sobre la naturalesa general de les coses. Quan només s'admet una sola realitat s'anomena monista. Si s'admeten més d'una, és pluralista. Si es considera que la veritat és material, s'anomena materialista; en cas contrari, idealista.

Ha d'haver una raó per la qual tot ha d'existir, i aquesta raó es diu principi de raó suficient. Si tot existeix, és normal que l'home es pregunti per la causa. Així tenim el principi de causalitat, que busca el fonament últim de tot.

Déu

Segons la metafísica tradicional, la causa de tot és Déu, però... què entenem per Déu? Hi ha qui identifica Déu amb l'univers (panteistes, com Spinoza). La idea defensa un esperit que ha creat el món (teisme). Són deistes els que opinen que Déu va crear alguna cosa però que no se n'ocupa (Voltaire). Ateus són els que no creuen en Déu (Marx, Nietzsche). Agnòstics són els que ni afirmen ni neguen la seva existència (Kant).

Els fideistes sostenen que els arguments racionals són innecessaris per a un tema racional.

L'Ànima Humana

Aristòtil recull en els seus escrits que l'ànima és el que dóna vida als cossos i ens manté actius. El dualisme considera l'ànima com una part no material i essencial de l'ésser humà (Plató i Descartes).

La Llibertat

La llibertat és la capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escollida i per la qual triem.

El Coneixement

El coneixement és el conjunt de representacions mentals o idees que els humans ens fem del món i de les coses. El coneixement veritable o coneixement en sentit ampli s'anomena saber.

Els empiristes es basen en les experiències (Locke). Els racionalistes creuen que una part del saber és innat (Descartes).

La Veritat

No hi ha una resposta definitiva sobre què és la veritat. Per als antics, una cosa era veraç si corresponia amb els fets. Hi ha altres criteris com la coherència (una cosa és veraç si es dedueix de coses veraçes).

Els filòsofs que opinen que existeix la veritat i que els homes la poden conèixer són dogmàtics. Els que opinen que no hi ha cap tipus de veritat són escèptics radicals. Els filòsofs que creuen que sí que hi ha veritats són escèptics moderats.

La creença és una idea a la qual assentim; cadascú pot pensar diferent. El saber és una creença racional verdadera. La diferència és la veritat.