Bourdieu: Llenguatge, Ruptura Epistemològica i Vigilància

El Llenguatge com a Parany Segons Bourdieu

El llenguatge representa un problema segons Bourdieu; és un parany. El control del discurs i els conceptes que fem servir és perillós, ja que comporta preconstruccions que ens poden passar per alt. Per exemple, el terme "profession" (com en el cas dels advocats, "lawyers"). Parlar d'aquests conceptes com si fossin una realitat veritable és problemàtic. "Professió" és una paraula del llenguatge comú que ha passat de contraban al llenguatge científic. Però, sobretot, és una construcció social, producte de tot un treball de construcció d'un grup i d'una representació d'aquests grups, que ha lliscat suaument cap a la ciència del món social.

Anàlisi de la Lògica Pràctica i Ruptura

L'anàlisi de la lògica pràctica és un moment absolutament decisiu de la ruptura amb els pressupòsits del sentit ordinari o savi. Cal objectivar els esquemes del sentit pràctic per desemmascarar tot allò que el constitueix en el món social: els pressupòsits, els esquemes de percepció i de comprensió. Agafar com a objecte d'anàlisi el sentit comú i considerar l'experiència immediata del món social com una adhesió no tètica a un món que no està constituït en objecte que planta cara a un subjecte, és precisament una manera d'evitar quedar atrapat en l'objecte.

El "Double Bind" i la Conversió del Sociòleg

El Dilema del "Double Bind"

El sociòleg es troba en un "double bind": sense els instruments de pensament que li proporciona la seva tradició culta, no és res, seria un simple "sociòleg espontani". Tanmateix, aquests instruments de la tradició sociològica li fan córrer un perill permanent d'error. Aquest risc consisteix a substituir simplement la doxa ingènua del sentit comú ordinari per la doxa del sentit comú culte, que, sota el nom de ciència, fa la simple transcripció del discurs del sentit comú ordinari.

L'Efecte Diafoirus

Això pot portar a l'"efecte Diafoirus" (com s'observa de vegades en mitjans com el "New York Times"): el sociòleg retradueix la realitat en aquest terrible llenguatge-pantalla, que li és imposat sense que se n'adoni, per la seva formació i per la censura de l'establishment sociològic.

Conservadorisme Estructural i Pedagogia de la Recerca

El conservadorisme estructural porta a reproduir la doxa culta. D'aquí en surt l'antinòmia de la pedagogia de la recerca, que ha de transmetre simultàniament:

• Instruments de construcció de la realitat (problemàtiques, conceptes, tècniques, mètodes).
• Una molt bona disposició crítica.

Obstacles amb què ha de comptar una veritable pedagogia de la recerca:

• La pedagogia ordinària dels professors corrents.
• La sociologia del "pensament gandul" (com certs usos del marxisme).

En resum, no és suficient trencar amb el sentit comú ordinari, ni amb el sentit comú culte en la seva forma ordinària; cal trencar amb els mateixos instruments de ruptura que poden arribar a anul·lar l'experiència mateixa contra la qual s'han construït.

La Conversió de Perspectiva: L'Ull Sociològic

La ruptura, de fet, és la conversió de perspectiva. Es pot dir de l'ensenyament de la recerca en sociologia que, en primer lloc, ha de donar una nova mirada. Es tracta de produir, si no un "home nou", sí almenys una "nova perspectiva", un ull sociològic. I això no és possible sense una veritable conversió, una metanoia, una revolució mental, un canvi de tota la visió del món social.

Ruptura Epistemològica

La ruptura epistemològica implica la suspensió de les preconstruccions ordinàries i dels principis que habitualment realitzen aquestes construccions. Acostuma a suposar una ruptura amb modes de pensament, conceptes i mètodes que tenen totes les aparences del sentit comú.

Errors Comuns i Consideracions Pràctiques en Ciències Socials

En ciències socials, el principal error rau sovint en les disposicions socialment constituïdes, i també en pors socials, en fantasmes socials. L'ajuda més decisiva que es pot oferir a un investigador consisteix a encoratjar-lo a tenir en compte, en la definició del seu projecte, les condicions reals de la realització, és a dir, els mitjans (especialment en temps i en competències específiques) de què disposa, i també les capacitats d'accés als informadors i a les informacions, als documents i a les fonts, etc.